Àpats

Què volem afavorir

Els objectius de les situacions d'àpats, llegits junts, apunten a cinc aspectes que es troben alhora en aquest moment. No són cinc continguts a treballar: són cinc maneres d'entendre què passa mentre es menja.

L'entorn que preparem

L'entorn de l'àpat es prepara abans: les coses sempre al mateix lloc i a l'alçada de l'infant, i una estona que no té hora de tancar. En això darrer totes les situacions d'aquest moment diuen el mateix — l'àpat no s'accelera.

Els materials

• Plats amples i de vora baixa, que deixin veure i agafar bé el menjar.
• Aliments de textures contrastades al mateix plat: tou i ferm, llis i rugós.
• Culleres petites de mànec gruixut, disponibles però no obligatòries.
• Pitets de tela amb màniga i tovalloletes humides a l'abast de l'infant.
• Una safata baixa per mostrar el menjar sencer abans de servir-lo.
• Els mateixos gots i plats que es fan servir a dins, de pes real.
• Estores o bancs baixos que delimitin l'espai del berenar.
• Una gerra petita amb poca aigua i draps a l'abast dels infants.
• Un recipient a la seva alçada per recollir el que caigui.
• Una galleda amb aigua per rentar-se les mans quan el lavabo queda lluny.
• Els esmorzars que cada infant porta de casa, dins del seu recipient.
• Una gerra petita amb poca aigua i gots de vidre petits, de pes real.
• Un cistell per a les closques i els papers, a la taula i a la seva alçada.
• Estovalles o individuals que marquin on és el lloc de cadascú sense assignar-lo.
• Draps petits a l'abast per al que es vessi.
• Una escombreta i un recollidor petits per a les closques que cauen a terra.
• Culleres petites de mànec gruixut, una per infant.
• Gots de vidre petits, de poc pes.
• Plats amb vora, que facilitin recollir el menjar amb la cullera.
• Pitets de tela i tovalloletes humides a l'abast.
• Una safata baixa on deixar el got i el plat en acabar.
• Una butaca o cadira baixa amb suport per als braços.
• Coixins per acomodar el braç que sosté l'infant.
• Biberons i cullera petita de silicona, identificats per infant.
• Pitets de tela suau i tovalloletes humides a mà.
• Un mocador o llenç per si l'infant vol agafar alguna cosa mentre menja.
• Gots de vidre petits i plats amb vora, de pes real.
• Una safata baixa per als estris, comptats i a la vista.
• Una gerra petita amb poca aigua, prou lleugera per aixecar-la.
• Draps petits a l'abast dels infants per eixugar el que es vessi.
• Un carro o una safata de recollida a la seva alçada.

Com acompanya l'educadora

L'acompanyament comença abans que arribin els infants i continua quan ja han marxat. En el moment de l'àpat, una idea es repeteix a totes les situacions d'aquest moment: esperar abans d'obrir, abans d'ajudar, abans d'intervenir.

Abans que arribin

• Preparar plats amb textures diferents al mateix temps, perquè hi hagi què comparar.
• Deixar les tovalloletes i els pitets a l'abast, per no haver-se d'aixecar.
• Repassar amb l'equip les al·lèrgies i les indicacions de cada infant.
• Preparar l'espai del pati sempre al mateix lloc, abans de sortir amb el grup.
• Anunciar el canvi a dins i deixar temps perquè hi càpiga la reacció de cadascú.
• Acordar amb l'equip que la seqüència no es retalla per ser a fora.
• Preparar la taula, els gots, l'aigua i el cistell de les closques a la seva alçada abans d'obrir l'estona.
• Deixar els recipients de cadascú en un lloc on es puguin veure i reconèixer.
• Acordar amb l'equip que la taula estarà oberta una estona llarga i que no tothom hi anirà alhora.
• Tenir presents les pautes d'alimentació acordades amb cada família, sense comentar-les davant del grup.
• Preparar la taula i tot el material a l'abast abans que arribin els infants.
• Repassar amb l'equip qui acompanya cada grup, per garantir estabilitat en la persona de referència.
• Revisar les informacions de les famílies sobre com ha anat la nit i l'esmorzar.
• Tenir-ho tot a l'abast abans d'agafar l'infant, per no haver-se d'aixecar enmig.
• Repassar amb l'equip qui acompanya cada infant, perquè sigui sempre la mateixa persona.
• Llegir el que la família ha explicat sobre la nit i sobre l'última presa.
• Deixar la safata, la gerra i els draps a la seva alçada abans que arribin.
• Comptar els estris perquè n'hi hagi els justos i es noti si en falta algun.
• Acordar amb l'equip que l'estona s'allargarà i que això forma part de la situació.

Quan ja han marxat

• Anotar què ha explorat i com, mentre encara és fresc.
• Explicar a la família què ha descobert, no només què s'ha menjat.
• Comentar amb l'equip quines textures han donat més joc.
• Recollir amb els infants el que ha quedat a terra, sense fer-ne una norma.
• Anotar què ha sostingut cadascú i què no, en descriptiu.
• Comentar amb l'equip si cal canviar el lloc, l'hora o els estris.
• Anotar qui hi ha anat, quan, i què ha pogut fer sol, en descriptiu.
• Explicar a la família què ha fet i què ha pogut obrir, no quant n'ha menjat.
• Comentar amb l'equip si cal canviar l'alçada, l'estona d'obertura o el lloc del cistell.
• Anotar el que s'ha observat mentre encara és fresc, en descriptiu.
• Compartir amb la família el que ha passat, en positiu i sense comparar amb altres infants.
• Comentar amb l'equip els ajustaments que calgui fer a l'espai o al ritme.
• Anotar el que s'ha vist mentre encara és fresc, en descriptiu.
• Explicar a la família com ha anat, sense comparar amb altres infants.
• Comentar amb l'equip si cal canviar la postura, el racó o el moment.
• Anotar qui ha agafat quina feina i com l'ha portada, en descriptiu.
• Explicar a la família què ha fet, no si ho ha fet bé.
• Comentar amb l'equip si cal canviar l'alçada, el nombre d'estris o el recorregut.

Què pot fer l'infant

Això no és una llista d'assoliments ni un ordre a seguir. És el que s'ha vist fer als infants en aquest moment: des de girar el cap per dir que ja n'hi ha prou fins a repartir els estris tenint en compte els companys.

• Tocar o esprémer el menjar amb els dits
• Mirar-se les mans o el que ha quedat als dits
• Tractar de manera diferent aliments de textura diferent
• Mostrar reaccions diferents davant de temperatures o humitats diferents
• Separar, apilar o repartir el menjar
• Tornar a provar amb una altra manera d'agafar
• Apropar-se a un aliment que no coneix
• Anar cap a l'espai del berenar i buscar-hi lloc
• Fer a fora els passos del berenar que ja fa a dins
• Triar on seure a l'exterior
• Anar a buscar el que li falta i tornar al seu lloc
• Ajustar la manera de fer una acció coneguda
• Reaccionar davant del que apareix a fora i no hi és a dins
• Recollir el que ha quedat a terra
• Manifestar que té gana o que ja n'ha tingut prou
• Deixar menjar sense acabar-ho tot
• Triar entre esmorzar ara o esperar una estona
• Obrir el propi recipient i desembolicar el que porta
• Recollir el que ha quedat i deixar-ho al lloc previst
• Anticipar què ve després de l'esmorzar
• Anar cap a l'espai de l'esmorzar
• Assenyalar o allargar la mà
• Girar el cap, apartar la cullera o tancar la boca
• Explorar i utilitzar la cullera
• Beure del got
• Participar en la recollida
• Dirigir l'atenció cap a l'adulta
• Comunicar que vol més menjar o aigua
• Obrir la boca o avançar el cap
• Girar el cap o deixar anar la tetina
• Dirigir la mirada cap a la cara de l'adulta
• Respondre amb sons, somriures o moviments
• Portar les mans cap al biberó o la cullera
• Acomodar el cos a la postura de qui el sosté
• Traslladar gots, plats o culleres
• Servir-se aigua d'una gerra petita
• Endur-se el propi got i el propi plat
• Repartir estris tenint en compte els companys
• Demanar o oferir ajuda
• Reconèixer quina és la feina que li toca
• Tornar a la feina començada

Que ningú no en quedi fora

Oferir més d'una manera vàlida de participar permet que cada infant pugui trobar com fer-ho: amb les mans o amb la cullera, molt o poc, sol o amb suport. Totes les situacions d'aquest moment reconeixen aquestes diferents maneres de participar.

Maneres de participar que s'ofereixen sempre

• Oferir sempre almenys dues textures diferents al mateix plat.
• No netejar les mans ni recompondre el plat fins que l'infant hagi acabat.
• Deixar la cullera disponible sense obligar a fer-la servir.
• Dir en veu alta la temperatura i la textura abans que la toquin.
• Anunciar sempre el canvi d'espai a dins i abans de sortir, amb la veu i amb l'objecte a la vista.
• Fer el berenar a fora sempre al mateix racó del pati i amb les coses al mateix punt.
• Mantenir la seqüència completa, sense saltar-se cap pas per ser a fora.
• Acceptar formes diferents de seure i de sostenir el got, incloent-hi el suport de l'adulta.
• Mantenir la taula oberta una estona llarga en comptes de fer un únic torn per a tot el grup.
• Tenir els recipients, els gots i el cistell sempre al mateix lloc i a la seva alçada.
• Acceptar el gest, la paraula i l'allunyament del plat com a maneres igual de vàlides de dir que ja n'hi ha prou.
• Anomenar en veu alta què ve després de l'esmorzar mentre encara s'és a taula.
• Anticipar sempre en veu alta i amb el gest cada acció de cura abans de fer-la.
• Mantenir la mateixa persona de referència a l'àpat al llarg del curs.
• Gestió flexible del temps: cap infant no ha d'acabar en un temps determinat.
• Oferir alhora cullera i possibilitat de menjar amb les mans, sense jerarquitzar-les.
• Anunciar sempre amb la veu i amb el gest que s'agafarà l'infant, i esperar-ne la resposta.
• Mantenir la mateixa persona de referència a l'estona de menjar al llarg del curs.
• Seure sempre per donar de menjar, mai dret ni caminant.
• Deixar una pausa després de cada cullerada perquè l'infant hi pugui respondre.
• Tenir la safata, la gerra i els draps sempre al mateix lloc i a la seva alçada.
• Deixar que les feines s'agafin per voluntat i que es puguin deixar.
• Comptar l'estona de parar i desparar dins de l'àpat i no accelerar-la.
• Acceptar formes diferents de participar, incloent-hi acompanyar sense portar res.

Què observem

S'anota el que es veu, no el que se'n dedueix. Les observacions serveixen per orientar què necessita ajustar-se en l'espai, el temps o l'acompanyament.

• Què fa amb un aliment abans de portar-se'l a la boca.
• Si tracta de manera diferent les coses que responen diferent a la mà.
• Com reacciona davant d'una textura o una temperatura que no esperava.
• Què fa quan una cosa li rellisca o se li desfà.
• Quins aliments s'apropa a tocar i quins mira de lluny.
• Quins passos de la seqüència sosté a fora i quins li costen més.
• Com tria on seure i si la tria canvia al llarg del curs.
• Què fa quan una acció coneguda no li surt igual a fora.
• Com reacciona davant del que apareix i no hi és a dins.
• Com viu l'anunci del canvi abans de sortir.
• Quan hi va: d'hora, tard, o quan ja gairebé es recull.
• Com diu que té gana i com diu que ja n'ha tingut prou.
• Què pot obrir sol i què encara no, i què fa quan no li surt.
• Si demana ajuda, a qui la demana i com.
• Si sap dir o mostrar què ve després de l'esmorzar.
• Com fa saber l'infant que té gana i que ja n'hi ha prou.
• Quina part de la seqüència fa sol i en quina demana o accepta ajuda.
• Com agafa la cullera i com sosté el got.
• A qui mira i quan, durant l'àpat.
• Quines situacions el fan sentir més segur i quines el neguitegen.
• Com fa saber que té gana i com fa saber que ja n'hi ha prou.
• Si mira la cara de l'adulta i en quins moments de l'estona.
• Què fa amb les mans mentre menja.
• Com s'acomoda al braç i si canvia segons qui el sosté.
• Què el calma i què el neguiteja durant l'estona.
• Quina feina agafa i si la manté al llarg dels dies.
• Com trasllada i com serveix, i què fa quan una cosa cau o es vessa.
• Si té en compte els companys mentre reparteix.
• Com demana ajuda i com l'ofereix.
• Què fa quan la feina se li allarga o s'hi distreu.

Pràctiques que afavoreixen

El que sí que ajuda, dit en present i sense solemnitat. Són gestos petits i repetibles, no principis: seure i quedar-s'hi, posar paraules al que fa, retirar l'ajuda quan ja no cal.

• Distingir quan investiga de quan ja no en vol més.
• Posar paraules al que fa sense corregir-lo ni preguntar-li res.
• Deixar el plat desordenat mentre hi treballa.
• Esperar abans d'oferir ajuda quan una cosa li rellisca.
• Seure amb el grup i quedar-s'hi, com es fa a dins.
• Esperar abans de sostenir el got o el plat d'algú altre.
• Deixar que el vent, les fulles i les formigues apareguin sense retirar-los.
• Posar paraules al que ha canviat sense convertir-ho en una explicació.
• Esperar abans d'obrir o de pelar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part mínima.
• Posar paraules a la gana i a la sacietat sense convertir-les en una valoració.
• Deixar que qui no en vol més ho deixi, sense insistir ni fer l'últim mos.
• Anomenar què ve després de l'esmorzar mentre encara s'està a taula.
• Seure a la mateixa alçada dels infants i quedar-s'hi.
• Anticipar cada acció amb la veu i el gest, i esperar-ne la resposta.
• Ajustar el suport a cada infant i retirar-lo quan deixi de caldre.
• Reconèixer el senyal de sacietat i respectar-lo sense negociar.
• Seure amb l'esquena recolzada i quedar-s'hi tota l'estona.
• Mirar la cara de l'infant més estona que no pas el plat o el biberó.
• Esperar la pausa i no omplir-la, perquè hi càpiga la seva resposta.
• Aturar-se quan arriba el senyal de sacietat, encara que en quedi.
• Esperar abans d'intervenir, encara que la taula quedi torta.
• Deixar que les conseqüències arribin: el que es vessa, s'eixuga.
• Oferir ajuda quan la demanen i retirar-la de seguida.
• Anomenar la feina de cadascú sense convertir-ho en una ordre.

Pràctiques que cal evitar

No hi són per assenyalar ningú. Són situacions quotidianes que poden aparèixer quan hi ha pressa —pelar-ho un mateix perquè es triga menys, celebrar el plat buit, fer seure tothom alhora— i per això val la pena tenir-les escrites.

• No anticipar el que li agradarà o no li agradarà a cadascú.
• No netejar les mans fins que hagi acabat, no recompondre el plat i no retirar-lo perquè sembli que hi juga.
• No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades.
• Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa de treball sensorial sense indicació professional.
• No presentar-ho com una festa ni com una recompensa.
• No apartar les fulles ni les formigues abans que els infants les vegin.
• No treure gots de plàstic ni retallar la seqüència perquè a fora costa més.
• Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa d'exposició gradual sense indicació professional.
• No obrir ni pelar res per endavant.
• No preguntar un per un si volen esmorzar: una pregunta repetida acaba sent una ordre.
• No premiar el plat buit ni celebrar qui acaba primer.
• Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura, la quantitat ni la composició dels aliments sense indicació professional.
• No començar a donar de menjar mentre encara s'està parlant amb un altre infant.
• No apressar ningú a menjar sol perquè «ja toca», ni deixar-lo sol davant d'una dificultat que encara no pot resoldre.
• No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades.
• Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura dels aliments sense indicació professional.
• No començar mentre encara s'està parlant amb una altra persona adulta.
• No insistir mai amb la cullera davant d'una boca tancada, ni acabar el biberó perquè en quedi poc.
• No se l'aixeca mai de sobte ni per l'esquena.
• Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura ni la quantitat dels aliments sense indicació professional.
• No parar la taula abans perquè es faci més de pressa.
• No refer la taula després perquè quedi ben posada.
• No convertir la feina en una competició ni en un premi.
• Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa d'entrenament sense indicació professional.