Validada

L'estona de l'àpat: menjar al meu ritme

I1 · 1-2 anys
Àpats

Que cada infant pugui fer-se entendre durant l'àpat —quan té gana, quan ja n'hi ha prou, què li agrada més— i pugui participar en les accions de menjar tant com el seu moment li permeti, amb l'adulta a prop però sense avançar-se-li.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

Manifestar les pròpies necessitats de gana i sacietat durant l'àpat
Participar en les accions quotidianes de l'àpat
Comunicar preferències i rebuigs mitjançant el gest, la mirada i les primeres paraules

Què farà l'infant

Assenyalar o allargar la mà
Girar el cap, apartar la cullera o tancar la boca
Explorar i utilitzar la cullera
Beure del got
Participar en la recollida
Dirigir l'atenció cap a l'adulta
Comunicar que vol més menjar o aigua

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

Seure a la mateixa alçada dels infants i quedar-s'hi.
Anticipar cada acció amb la veu i el gest, i esperar-ne la resposta.
Ajustar el suport a cada infant i retirar-lo quan deixi de caldre.
Reconèixer el senyal de sacietat i respectar-lo sense negociar.

Què cal tenir a punt

Culleres petites de mànec gruixut, una per infant.
Gots de vidre petits, de poc pes.
Plats amb vora, que facilitin recollir el menjar amb la cullera.
Pitets de tela i tovalloletes humides a l'abast.
Una safata baixa on deixar el got i el plat en acabar.

En què ens fixarem

Com fa saber l'infant que té gana i que ja n'hi ha prou.
Quina part de la seqüència fa sol i en quina demana o accepta ajuda.
Com agafa la cullera i com sosté el got.
A qui mira i quan, durant l'àpat.
Quines situacions el fan sentir més segur i quines el neguitegen.

Com ho portem a la pràctica

01
Compartim
- Rentem-nos les mans
- Què hi ha avui per dinar?
02
Aprenem
- La cullera és meva
- Beure del got de vidre
- Ja n'hi ha prou
03
Continuem
- Donar de menjar a la nina
- El berenar

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 7 criteris

OBJ1 · Manifestar les pròpies necessitats de gana i sacietat durant l'àpat, per anar reconeixent els senyals del propi cos i sentir que són escoltats.

Manifestarles pròpies necessitats de gana i sacietat durant l'àpatper anar reconeixent els senyals del propi cos i sentir que són escoltats

E1.CE4.CAT1.S1
E2.CE1.CAT1.S3

Criteris d'avaluació

Assenyalar o allargar la mà cap al menjar quan encara té gana, durant l'àpat i sense que l'adulta li ho hagi de demanar.
Acció: Assenyalar o allargar la màCondicions: durant l'àpat i sense que l'adulta li ho hagi de demanar
Girar el cap, apartar la cullera o tancar la boca quan ja no vol més menjar, en el moment de l'àpat i amb la seguretat que el senyal serà atès.
Acció: Girar el cap, apartar la cullera o tancar la bocaCondicions: en el moment de l'àpat i amb la seguretat que el senyal serà atès

OBJ2 · Participar en les accions quotidianes de l'àpat —seure, agafar la cullera, beure del got, recollir— per guanyar autonomia al ritme de cadascú.

Participaren les accions quotidianes de l'àpatper guanyar autonomia al ritme de cadascú

E1.CE4.CAT1.S2
E1.CE1.CAT1.S4

Criteris d'avaluació

Explorar i utilitzar la cullera a la seva manera durant l'àpat, sigui quina sigui la forma d'agafar-la i el resultat.
Acció: Explorar i utilitzar la culleraCondicions: durant l'àpat, amb la cullera a l'abast des del començament
Beure del got amb el grau d'ajuda que necessita en cada moment, a les estones d'àpat i de berenar.
Acció: Beure del gotCondicions: a les estones d'àpat i de berenar, amb el got a l'abast
Participar en la recollida del propi got o plat quan acaba de menjar, amb el grau d'implicació que vulgui.
Acció: Participar en la recollidaCondicions: amb el grau d'implicació que vulgui i la safata a la seva alçada

OBJ3 · Comunicar preferències i rebuigs mitjançant el gest, la mirada i les primeres paraules, per participar activament en la conversa de l'àpat.

Comunicarpreferències i rebuigs mitjançant el gest, la mirada i les primeres paraulesper participar activament en la conversa de l'àpat

E2.CE1.CAT2.S3
E2.CE1.CAT1.S3

Criteris d'avaluació

Dirigir l'atenció cap a l'adulta mentre li anticipa què menjarà, en el moment de servir el plat.
Acció: Dirigir l'atenció cap a l'adultaCondicions: en el moment de servir el plat
Comunicar que vol més menjar o aigua amb els recursos que té —mirada, gest, vocalització o paraula—, durant l'àpat.
Acció: Comunicar que vol més menjar o aiguaCondicions: durant l'àpat, quan l'adulta li dona temps per fer-ho

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

L'estona prèvia a l'àpat és el punt de partida. No es comparteix cap títol ni cap enunciat amb els infants: el que es comparteix és la seqüència, sempre igual, que els permet anticipar què passarà i preparar-s'hi. L'adulta nomena en veu alta cada pas mentre el fa.

Rentem-nos les mans 5-10 minuts
Anem al lavabo en petit grup. Cada infant té el seu moment amb l'aixeta, sense pressa i sense cua. L'adulta posa paraules a la sensació de l'aigua i a la temperatura.
Què hi ha avui per dinar? 3-5 minuts
Abans de servir, es mostra el que hi ha a la safata i s'anomena. Els infants poden mirar, apropar-s'hi i assenyalar. L'objectiu no és que ho endevinin, sinó que ho vegin abans de tenir-ho al plat.

El paper de l'adulta

Preparar l'espai abans que arribin els infants, de manera que tot sigui a l'abast i no calgui aixecar-se contínuament. Anticipar cada acció amb la veu i amb el gest, i esperar la resposta de l'infant abans de continuar. No començar a donar de menjar mentre encara s'està parlant amb un altre infant.

Variacions possibles

Els infants que arriben més cansats poden començar l'àpat una mica abans, en un espai més tranquil.
Si un infant no vol rentar-se les mans, se li ofereix una tovalloleta humida en comptes d'insistir amb l'aixeta.

Aprenem

Durant l'àpat, cada infant troba el seu equilibri entre el que pot fer sol i el que encara necessita. L'adulta acompanya des de la mateixa alçada, asseguda, i ajusta el suport a cada moment: de vegades només cal sostenir el got, de vegades cal la cullera compartida.

La cullera és meva
Cada infant té la seva cullera des del començament, encara que l'adulta n'utilitzi una altra per acompanyar. Es permet que l'agafi com pugui i que s'empastifi: la manipulació forma part de l'aprenentatge, no és un accident a corregir.
Beure del got de vidre
S'ofereix un got petit de vidre amb poca aigua. El pes i la transparència ajuden l'infant a calcular. L'adulta és a prop, amb les mans disponibles però no posades a sobre.
Ja n'hi ha prou
Quan un infant gira el cap o aparta la cullera, es reconeix en veu alta —«ja no en vols més»— i es retira el plat. El senyal de l'infant té conseqüència real i immediata; si no en té, deixa de fer-lo.

El paper de l'adulta

Intervenir sense interferir. Observar quin tipus de suport necessita cada infant abans d'oferir-lo, i retirar-lo tan aviat com deixi de caldre. No apressar ningú a menjar sol perquè «ja toca», ni deixar-lo sol davant d'una dificultat que encara no pot resoldre. Posar paraules al que passa sense convertir l'àpat en una classe.

Variacions possibles

Als infants que encara no sostenen la cullera se'ls ofereix menjar que puguin agafar amb les mans.
Si un infant vol menjar a la falda un dia concret, s'accepta sense fer-ne un problema.

Continuem

A I1 la continuïtat no és una aplicació conscient del que s'ha après, sinó una prolongació natural. El que passa a l'àpat reapareix tot sol al joc simbòlic i en altres moments de cura, i és allà on es pot observar si l'infant hi va guanyant seguretat.

Donar de menjar a la nina
Als espais de joc hi ha culleres, bols i nines a l'abast. No es proposa com a activitat dirigida: simplement hi són, i els infants hi tornen quan volen.
El berenar
Es mantenen les mateixes condicions que al dinar —el mateix got, la mateixa manera d'anticipar— perquè l'infant reconegui la seqüència en un altre moment del dia.

El paper de l'adulta

Observar sense provocar la situació. Si un infant reprodueix la seqüència de l'àpat amb una nina, no cal comentar-ho ni reforçar-ho: només prendre'n nota. La transferència, a aquesta edat, és espontània o no és.

Variacions possibles

En dies de pati llarg, el berenar es pot fer a fora, mantenint la mateixa seqüència.

L'adult acompanya

Abans

Preparar la taula i tot el material a l'abast abans que arribin els infants.
Repassar amb l'equip qui acompanya cada grup, per garantir estabilitat en la persona de referència.
Revisar les informacions de les famílies sobre com ha anat la nit i l'esmorzar.

Durant

Seure a la mateixa alçada dels infants i quedar-s'hi.
Anticipar cada acció amb la veu i el gest, i esperar-ne la resposta.
Ajustar el suport a cada infant i retirar-lo quan deixi de caldre.
Reconèixer el senyal de sacietat i respectar-lo sense negociar.

Després

Anotar el que s'ha observat mentre encara és fresc, en descriptiu.
Compartir amb la família el que ha passat, en positiu i sense comparar amb altres infants.
Comentar amb l'equip els ajustaments que calgui fer a l'espai o al ritme.

L'entorn i l'organització

L'espai

Taules baixes i cadires amb els peus recolzats a terra, de manera que cada infant pugui asseure's i aixecar-se sol. Grups petits i estables, amb la mateixa persona de referència cada dia. Llum natural i prou espai entre cadires perquè l'adulta pugui passar sense envair.

Els materials

Culleres petites de mànec gruixut, una per infant.
Gots de vidre petits, de poc pes.
Plats amb vora, que facilitin recollir el menjar amb la cullera.
Pitets de tela i tovalloletes humides a l'abast.
Una safata baixa on deixar el got i el plat en acabar.

El temps

Sense hora de finalització fixada. Els infants que acaben abans poden aixecar-se i anar a l'espai tranquil; els que necessiten més estona la tenen. L'àpat no s'accelera per encaixar amb el descans.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

Cada infant té el seu lloc fix a taula i la seva persona de referència, cosa que redueix l'esforç d'adaptació diari. S'ofereix elecció real allà on és possible —quin got, quanta quantitat, per on començar— i el senyal de «ja n'hi ha prou» sempre té conseqüència.

Representació

La seqüència es fa present per diverses vies alhora: es mostra el menjar abans de servir-lo, es nomena en veu alta, s'acompanya amb el gest i es manté sempre el mateix ordre. Els infants que encara no comprenen la paraula tenen l'objecte real i l'expressió facial de l'adulta.

Acció i expressió

Es reconeix com a comunicació vàlida el gest, la mirada, el fet d'apartar el cap, la vocalització i la paraula. S'accepta menjar amb les mans, amb cullera o amb suport de l'adulta, sense que cap forma sigui la correcta.

Barreres que hi pot haver

Un ritme d'àpat marcat per l'horari del centre i no pels infants.
Mobiliari que no permet recolzar els peus, cosa que dificulta la manipulació.
Massa infants per adulta en el mateix moment, que impedeix esperar la resposta de cadascú.
Sorolls i moviment de fons que dificulten l'atenció conjunta.

Mesures universals

Anticipar sempre en veu alta i amb el gest cada acció de cura abans de fer-la.
representaciobarrera comunicativa
Mantenir la mateixa persona de referència a l'àpat al llarg del curs.
compromisbarrera emocional
Gestió flexible del temps: cap infant no ha d'acabar en un temps determinat.
compromisbarrera de ritme
Oferir alhora cullera i possibilitat de menjar amb les mans, sense jerarquitzar-les.
accio i expressiobarrera motriu

Mesures addicionals

Per als infants que necessiten més temps, iniciar l'àpat uns minuts abans i en un espai amb menys estímuls, revisant-ho cada trimestre.
compromisbarrera sensorial i de ritme
Oferir una cullera de mànec adaptat o un plat amb ventosa quan l'observació mostri que el material actual dificulta la manipulació.
accio i expressiobarrera motriu

Mesures intensives

Quan l'equip observi dificultats sostingudes en la deglutició o en l'acceptació d'aliments, recollir-ne la descripció i traslladar-la a la família i als serveis corresponents. Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura dels aliments sense indicació professional.
Amb qui es coordina: Equip d'assessorament psicopedagògic (EAP), Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), Pediatria de referència, a través de la família

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

Com fa saber l'infant que té gana i que ja n'hi ha prou.
Quina part de la seqüència fa sol i en quina demana o accepta ajuda.
Com agafa la cullera i com sosté el got.
A qui mira i quan, durant l'àpat.
Quines situacions el fan sentir més segur i quines el neguitegen.

Com ho documentem

Notes de camp breus, escrites just després de l'àpat.
Fotografies puntuals de moments significatius, amb el consentiment de la família.
Un registre setmanal per infant, en text lliure i en descriptiu.
Comentaris compartits a la reunió d'equip.

Com s'interpreta

El que s'anota és el que es veu, no el que se'n dedueix. Es descriu l'acció i el context —«avui ha agafat la cullera i ha menjat una part de l'àpat pel seu compte»— en comptes d'atribuir capacitats o mancances. No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades. Si l'equip observa alguna cosa que el preocupa, es descriu amb precisió i es trasllada als professionals corresponents: l'escola no valora ni diagnostica.

Per on pot continuar

Si diversos infants mostren interès per servir-se, es pot preparar una gerra petita perquè s'aboquin l'aigua.
Si apareix joc simbòlic al voltant del menjar, ampliar els materials de la zona de joc.
Si un infant comença a nomenar aliments, recollir-ne el vocabulari i incorporar-lo a l'estona de conversa.

Amb les famílies

Abans

Compartir amb les famílies com es fa l'àpat a l'escola i per què.
Recollir informació sobre com menja l'infant a casa, amb quins estris i en quin ordre.
Preguntar per les preferències i els rebuigs que la família hagi observat.

Durant

Explicar cada dia, al moment de la recollida, com ha anat l'àpat en termes descriptius.
Avisar quan s'introdueix un canvi, com passar del got amb broc al got de vidre.

Després

Compartir alguna fotografia o anotació significativa al llarg del trimestre.
Recollir a l'entrevista anual com veu la família l'evolució a casa.

La veu de les famílies

El que la família explica sobre com menja l'infant a casa forma part de l'observació, no n'és un complement. Quan una família expressa preocupació o desacord amb alguna pràctica, es parla abans de decidir. Al primer cicle el contacte és quotidià i proper, i no cal cap informe escrit perquè aquesta comunicació existeixi.

Com continua

Al joc espontani

El material d'àpat —culleres, bols, gots petits, nines— és a l'abast a l'espai de joc sense que s'hi proposi cap activitat. Els infants hi tornen quan volen i hi reprodueixen la seqüència a la seva manera.

A la vida quotidiana

Les mateixes condicions es mantenen al berenar i, quan és possible, a les sortides: mateixa anticipació, mateix got, mateixa manera de reconèixer el senyal de sacietat. La coherència entre moments és el que fa que l'infant hi guanyi seguretat.

Noves oportunitats

Preparar la taula entre tots abans de dinar.
Servir-se l'aigua amb una gerra petita.
Participar en la recollida i el trasllat dels estris.

Noves observacions

Com evoluciona la manera d'agafar la cullera al llarg del curs.
Si el senyal de sacietat es fa més clar i més aviat.
Quines paraules noves apareixen al voltant del menjar.

Connexió amb el currículum5 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

E1.CE1.CAT1.S4 Adquisició d'una progressiva autonomia en situacions quotidianes.
L'autonomia progressiva en situacions quotidianes és el que es juga quan l'infant vol agafar la cullera ell mateix.
normativa · triat per ia

E1.CE4 Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat.

E1.CE4.CAT1.S1 Identificació i manifestació de les pròpies necessitats fisiològiques.
La gana i la sacietat són les primeres necessitats fisiològiques que l'infant pot identificar i comunicar. L'àpat n'és el context natural.
normativa · triat per ia
E1.CE4.CAT1.S2 Participació en les accions quotidianes d'alimentació, higiene personal i descans.
El saber nomena literalment la participació en les accions quotidianes d'alimentació: és el nucli d'aquesta situació.
normativa · triat per ia

Eix 2 · Un infant que es comunica amb diferents llenguatges

E2.CE1 Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.

E2.CE1.CAT1.S3 Manifestació d'actituds comunicatives significatives: atenció conjunta, mirada referencial i escolta atenta.
L'atenció conjunta i la mirada referencial són el que fa possible que l'anticipació de l'adulta arribi a l'infant.
normativa · triat per ia
E2.CE1.CAT2.S3 Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant la llengua oral.
Expressar necessitats mitjançant la llengua oral comença aquí amb vocalitzacions i primeres paraules.
normativa · triat per ia

Fitxa tècnica

Identificador: sa-apat-i1-exemple
Versió del document: 4
Model de dades: 1.1.0
Origen: IA revisada
Revisada per una persona: Sí
Creada: 2026-08-24
Actualitzada: 2026-08-24

Notes de revisió

Redactada inicialment amb IA i revisada pedagògicament després. A la revisió se'n van reformular sis criteris d'avaluació per treure'n les referències quantitatives i de freqüència i les descripcions d'execució motriu concreta, i es va reformular l'exemple de nota de camp en clau qualitativa. Validada per a l'ús a l'aula. Actualitzada al model 1.1.0 amb el moment de vida quotidiana «apats».