Situació d'aprenentatge · 1-2 anys · apats
L'estona de l'àpat:menjar al meu ritme
Que cada infant pugui fer-se entendre durant l'àpat —quan té gana, quan ja n'hi ha prou, què li agrada més— i pugui participar en les accions de menjar tant com el seu moment li permeti, amb l'adulta a prop però sense avançar-se-li.
L'entorn que preparem
Espai
Taules baixes i cadires amb els peus recolzats a terra, de manera que cada infant pugui asseure's i aixecar-se sol. Grups petits i estables, amb la mateixa persona de referència cada dia. Llum natural i prou espai entre cadires perquè l'adulta pugui passar sense envair.
Materials
Culleres petites de mànec gruixut, una per infant. Gots de vidre petits, de poc pes. Plats amb vora, que facilitin recollir el menjar amb la cullera. Pitets de tela i tovalloletes humides a l'abast. Una safata baixa on deixar el got i el plat en acabar.
Temps
Sense hora de finalització fixada. Els infants que acaben abans poden aixecar-se i anar a l'espai tranquil; els que necessiten més estona la tenen. L'àpat no s'accelera per encaixar amb el descans.
El recorregut
01
Compartim
Rentem-nos les mans
Què hi ha avui per dinar?
02
Aprenem
La cullera és meva
Beure del got de vidre
Ja n'hi ha prou
03
Continuem
Donar de menjar a la nina
El berenar
El paper de l'educadora
SEURE
Seure a la mateixa alçada dels infants i quedar-s'hi.
ANTICIPAR
Anticipar cada acció amb la veu i el gest, i esperar-ne la resposta.
AJUSTAR
Ajustar el suport a cada infant i retirar-lo quan deixi de caldre.
RECONÈIXER
Reconèixer el senyal de sacietat i respectar-lo sense negociar.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
Cada infant té el seu lloc fix a taula i la seva persona de referència, cosa que redueix l'esforç d'adaptació diari. S'ofereix elecció real allà on és possible —quin got, quanta quantitat, per on començar— i el senyal de «ja n'hi ha prou» sempre té conseqüència.
Diferents maneres de comunicar-se
Es reconeix com a comunicació vàlida el gest, la mirada, el fet d'apartar el cap, la vocalització i la paraula. S'accepta menjar amb les mans, amb cullera o amb suport de l'adulta, sense que cap forma sigui la correcta.
Diferents maneres d'entendre-ho
La seqüència es fa present per diverses vies alhora: es mostra el menjar abans de servir-lo, es nomena en veu alta, s'acompanya amb el gest i es manté sempre el mateix ordre. Els infants que encara no comprenen la paraula tenen l'objecte real i l'expressió facial de l'adulta.
Què observem
- Com fa saber l'infant que té gana i que ja n'hi ha prou.
- Quina part de la seqüència fa sol i en quina demana o accepta ajuda.
- Com agafa la cullera i com sosté el got.
- A qui mira i quan, durant l'àpat.
- Quines situacions el fan sentir més segur i quines el neguitegen.
Pràctiques que afavoreixen
- Seure a la mateixa alçada dels infants i quedar-s'hi.adult_acompanya · durant
- Anticipar cada acció amb la veu i el gest, i esperar-ne la resposta.adult_acompanya · durant
- Ajustar el suport a cada infant i retirar-lo quan deixi de caldre.adult_acompanya · durant
- Reconèixer el senyal de sacietat i respectar-lo sense negociar.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- No començar a donar de menjar mentre encara s'està parlant amb un altre infant.desenvolupament · compartim
- No apressar ningú a menjar sol perquè «ja toca», ni deixar-lo sol davant d'una dificultat que encara no pot resoldre.desenvolupament · aprenem
- No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades.observació · com s'interpreta
- Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura dels aliments sense indicació professional.DUA · mesures intensives
