Validada

Conèixer el menjar amb les mans

I1 · 1-2 anys
Àpats

Que cada infant pugui conèixer amb les mans el que té al plat abans o mentre se'l menja, comparant textures, temperatures i formes, i que l'adulta sàpiga distingir quan està investigant de quan ja no en vol més.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

Explorar les qualitats dels aliments amb les mans i amb la boca
Diferenciar algunes qualitats dels aliments comparant-les entre elles
Provar maneres diferents d'agafar i manipular el que hi ha al plat

Què farà l'infant

Tocar o esprémer el menjar amb els dits
Mirar-se les mans o el que ha quedat als dits
Tractar de manera diferent aliments de textura diferent
Mostrar reaccions diferents davant de temperatures o humitats diferents
Separar, apilar o repartir el menjar
Tornar a provar amb una altra manera d'agafar
Apropar-se a un aliment que no coneix

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

Distingir quan investiga de quan ja no en vol més.
Posar paraules al que fa sense corregir-lo ni preguntar-li res.
Deixar el plat desordenat mentre hi treballa.
Esperar abans d'oferir ajuda quan una cosa li rellisca.

Què cal tenir a punt

Plats amples i de vora baixa, que deixin veure i agafar bé el menjar.
Aliments de textures contrastades al mateix plat: tou i ferm, llis i rugós.
Culleres petites de mànec gruixut, disponibles però no obligatòries.
Pitets de tela amb màniga i tovalloletes humides a l'abast de l'infant.
Una safata baixa per mostrar el menjar sencer abans de servir-lo.

En què ens fixarem

Què fa amb un aliment abans de portar-se'l a la boca.
Si tracta de manera diferent les coses que responen diferent a la mà.
Com reacciona davant d'una textura o una temperatura que no esperava.
Què fa quan una cosa li rellisca o se li desfà.
Quins aliments s'apropa a tocar i quins mira de lluny.

Com ho portem a la pràctica

01
Compartim
- Mirem què hi ha avui
- Les mans netes i molles
02
Aprenem
- Tou i dur al mateix plat
- El que queda als dits
- Fred i calent
03
Continuem
- Materials que es comporten igual
- El berenar

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 7 criteris

OBJ1 · Explorar les qualitats dels aliments amb les mans i amb la boca, per anar coneixent el món a través dels sentits.

Explorarles qualitats dels aliments amb les mans i amb la bocaper anar coneixent el món a través dels sentits

E3.CE1.CAT1.S1
E1.CE1.CAT1.S2

Criteris d'avaluació

Tocar, esprémer o esmicolar el menjar amb els dits abans de portar-se'l a la boca, durant l'àpat i amb el menjar al seu abast.
Acció: Tocar o esprémer el menjar amb els ditsCondicions: durant l'àpat, amb el menjar al seu abast i sense que se li aparti la mà
Mirar-se les mans, el plat o el que ha quedat als dits després de tocar un aliment, quan té temps per fer-ho.
Acció: Mirar-se les mans o el que ha quedat als ditsCondicions: durant l'àpat, quan té temps per fer-ho abans que se li netegin

OBJ2 · Diferenciar algunes qualitats dels aliments comparant-les entre elles, per anar posant ordre al que descobreix.

Diferenciaralgunes qualitats dels aliments comparant-les entre ellesper anar posant ordre al que descobreix

E3.CE1.CAT1.S2

Criteris d'avaluació

Tractar de manera diferent aliments de textura diferent, per exemple agafant-ne un amb tota la mà i un altre amb els dits, quan té els dos al plat.
Acció: Tractar de manera diferent aliments de textura diferentCondicions: quan té al plat aliments de textures diferents al mateix temps
Mostrar reaccions diferents davant d'aliments freds i calents, o secs i humits, en el moment de tocar-los.
Acció: Mostrar reaccions diferents davant de temperatures o humitats diferentsCondicions: durant l'àpat, quan al plat hi ha aliments de temperatura o humitat diferent
Separar, apilar o repartir el menjar pel plat o per la taula mentre menja, a la seva manera.
Acció: Separar, apilar o repartir el menjarCondicions: durant l'àpat, sense que se li recompongui el plat mentre ho fa

OBJ3 · Provar maneres diferents d'agafar i manipular el que hi ha al plat, per anar guanyant confiança davant del que és nou.

Provarmaneres diferents d'agafar i manipular el que hi ha al platper anar guanyant confiança davant del que és nou

E3.CE2.CAT1.S3
E3.CE2.CAT1.S1

Criteris d'avaluació

Tornar a provar amb una altra manera d'agafar quan el menjar li rellisca o se li desfà, durant l'àpat.
Acció: Tornar a provar amb una altra manera d'agafarCondicions: durant l'àpat, quan se li dona temps abans d'oferir-li ajuda
Apropar-se a un aliment que no coneix, encara que sigui només per tocar-lo o olorar-lo, quan se li ofereix sense insistència.
Acció: Apropar-se a un aliment que no coneixCondicions: quan se li ofereix a l'abast i sense insistència

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

Abans de servir, el menjar es fa visible. No es tracta que l'endevinin ni que l'anomenin: es tracta que el vegin sencer, del color i de la mida que té, abans de tenir-lo fet a trossos al plat. L'adulta el nomena en veu alta mentre el mostra.

Mirem què hi ha avui 3-5 minuts
S'acosta la safata i es deixa que els infants s'hi apropin, hi assenyalin i, si volen, hi toquin. Es diu el nom de cada cosa una vegada, sense preguntar-los res.
Les mans netes i molles
Rentar-se les mans forma part de l'estona i també és exploració: l'aigua, la temperatura, la sabonera. No es corre.

El paper de l'adulta

Preparar el plat de manera que hi hagi coses de textures diferents al mateix temps, perquè hi hagi què comparar. Mostrar abans de servir. No anticipar el que li agradarà o no li agradarà a cadascú.

Variacions possibles

Els infants que necessiten més calma poden mirar la safata abans, en petit grup.
Si un infant no vol acostar-se a la safata, se li deixa mirar de lluny sense fer-ne un tema.

Aprenem

Durant l'àpat, el plat és alhora menjar i material. L'infant hi posa les mans, compara, separa i prova. L'adulta és a prop i posa paraules al que passa —fred, tou, rellisca— sense convertir l'àpat en una lliçó de vocabulari, i sobretot sense recompondre el plat cada vegada que es desordena.

Tou i dur al mateix plat
S'ofereixen alhora aliments que responen diferent a la mà: una cosa que cedeix i una que no, una de llisa i una de rugosa. Tenir-les juntes és el que fa possible comparar-les.
El que queda als dits
Quan un infant es mira la mà tacada, se li dona temps. Es pot nomenar el que veu —«t'ha quedat a la mà»— i esperar. Netejar-lo just en aquell moment interromp el que estava fent.
Fred i calent
Quan al plat hi ha coses de temperatures diferents, es diu en veu alta abans que les toquin. Reconèixer la sorpresa —«era fred, oi?»— val més que evitar-la.

El paper de l'adulta

Distingir la investigació del rebuig: un infant que esmicola i mira no està dient que no en vol. Posar paraules al que fa sense corregir-lo. No netejar les mans fins que hagi acabat, no recompondre el plat i no retirar-lo perquè sembli que hi juga. Tenir clar que empastifar-se no és un accident a corregir.

Variacions possibles

Als infants que no toleren tenir les mans brutes se'ls ofereix una tovalloleta al costat perquè s'hi puguin netejar quan vulguin.
Si un infant només vol menjar amb cullera, s'hi respecta i se li deixa el menjar a l'abast igualment.

Continuem

El que s'ha descobert al plat reapareix tot sol fora del menjador. A I1 no cal proposar-ho: si a l'espai de joc hi ha materials que es comporten com els aliments —que cedeixen, que s'esmicolen, que mullen—, els infants hi tornen sols.

Materials que es comporten igual
A l'espai de joc hi ha sorra, aigua, massa, esponges i teles: coses que responen a la mà de maneres diferents. No es proposa cap activitat; simplement hi són.
El berenar
Es mantenen les mateixes condicions que al dinar —el menjar a l'abast, temps per mirar-se les mans— perquè l'infant reconegui que allò també val en un altre moment del dia.

El paper de l'adulta

Observar sense provocar la situació. Si un infant reprodueix amb la massa el que feia amb el puré, no cal comentar-ho ni reforçar-ho: només prendre'n nota. A aquesta edat la connexió és espontània o no és.

Variacions possibles

En dies de pati llarg, el berenar es pot fer a fora mantenint les mateixes condicions.

L'adult acompanya

Abans

Preparar plats amb textures diferents al mateix temps, perquè hi hagi què comparar.
Deixar les tovalloletes i els pitets a l'abast, per no haver-se d'aixecar.
Repassar amb l'equip les al·lèrgies i les indicacions de cada infant.

Durant

Distingir quan investiga de quan ja no en vol més.
Posar paraules al que fa sense corregir-lo ni preguntar-li res.
Deixar el plat desordenat mentre hi treballa.
Esperar abans d'oferir ajuda quan una cosa li rellisca.

Després

Anotar què ha explorat i com, mentre encara és fresc.
Explicar a la família què ha descobert, no només què s'ha menjat.
Comentar amb l'equip quines textures han donat més joc.

L'entorn i l'organització

L'espai

Taules baixes i cadires amb els peus recolzats a terra, amb prou espai al davant perquè el plat es pugui desordenar sense caure. Terra fàcil de netejar i, si pot ser, una estora a sota. Grups petits, perquè l'adulta pugui mirar el que fa cadascú sense pressa.

Els materials

Plats amples i de vora baixa, que deixin veure i agafar bé el menjar.
Aliments de textures contrastades al mateix plat: tou i ferm, llis i rugós.
Culleres petites de mànec gruixut, disponibles però no obligatòries.
Pitets de tela amb màniga i tovalloletes humides a l'abast de l'infant.
Una safata baixa per mostrar el menjar sencer abans de servir-lo.

El temps

Sense hora de finalització fixada. L'estona d'exploració és part de l'àpat i no un preludi que calgui escurçar. Els infants que acaben abans poden aixecar-se; els que encara hi treballen tenen el temps que necessiten.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

S'ofereix elecció real allà on és possible: per on començar, amb la mà o amb la cullera, quanta estona mirar-s'ho. Cada infant té el seu lloc fix i la seva persona de referència, i el senyal de «ja n'hi ha prou» sempre té conseqüència, també quan arriba enmig de l'exploració.

Representació

El menjar es fa present per diverses vies abans d'arribar al plat: es veu sencer a la safata, es nomena en veu alta, s'oloran algunes coses i es diuen les temperatures abans de tocar-les. Els infants que encara no comprenen la paraula tenen l'objecte real i la cara de l'adulta.

Acció i expressió

Es reconeix com a exploració vàlida tocar, esprémer, olorar, mirar, esmicolar, llepar i deixar caure. S'accepta fer-ho amb les mans, amb la cullera o amb suport de l'adulta, sense que cap manera sigui la correcta i sense que cap forma d'explorar sigui més neta que una altra.

Barreres que hi pot haver

La pressa per netejar, que interromp l'exploració just quan comença.
Plats amb una sola textura, que no deixen res a comparar.
Roba o mobiliari que fan que embrutar-se tingui conseqüències incòmodes.
Confondre la manipulació amb el rebuig del menjar i retirar el plat.

Mesures universals

Oferir sempre almenys dues textures diferents al mateix plat.
representaciobarrera d'accés a la comparació
No netejar les mans ni recompondre el plat fins que l'infant hagi acabat.
compromisbarrera de ritme
Deixar la cullera disponible sense obligar a fer-la servir.
accio i expressiobarrera motriu
Dir en veu alta la temperatura i la textura abans que la toquin.
representaciobarrera sensorial

Mesures addicionals

Per als infants a qui incomoda tenir les mans brutes, deixar una tovalloleta al seu costat perquè decideixin quan netejar-se, i oferir estris per explorar sense contacte directe.
accio i expressiobarrera sensorial
Per als infants que rebutgen les novetats, deixar l'aliment nou al plat sense oferir-lo, perquè hi hagi contacte visual abans que tàctil, i revisar-ho cada trimestre.
compromisbarrera emocional

Mesures intensives

Quan l'equip observi un rebuig sostingut al contacte amb determinades textures que afecti altres moments del dia, o dificultats mantingudes en la manipulació, recollir-ne la descripció i traslladar-la a la família i als serveis corresponents. Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa de treball sensorial sense indicació professional.
Amb qui es coordina: Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), Equip d'assessorament psicopedagògic (EAP), Pediatria de referència, a través de la família

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

Què fa amb un aliment abans de portar-se'l a la boca.
Si tracta de manera diferent les coses que responen diferent a la mà.
Com reacciona davant d'una textura o una temperatura que no esperava.
Què fa quan una cosa li rellisca o se li desfà.
Quins aliments s'apropa a tocar i quins mira de lluny.

Com ho documentem

Notes de camp breus, escrites just després de l'àpat.
Fotografies del plat o de les mans en un moment significatiu, amb el consentiment de la família.
Un registre setmanal per infant, en text lliure i en descriptiu.
Comentaris compartits a la reunió d'equip.

Com s'interpreta

El que s'anota és el que es veu, no el que se'n dedueix. Es descriu l'acció i el context —«avui ha esprémer el tomàquet i s'ha mirat la mà una bona estona»— en comptes d'atribuir capacitats, gustos o mancances. Explorar molt no vol dir tenir gana, i explorar poc no vol dir tenir-ne menys. No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades. Si l'equip observa alguna cosa que el preocupa, es descriu amb precisió i es trasllada als professionals corresponents: l'escola no valora ni diagnostica.

Per on pot continuar

Si apareix interès per una textura concreta, portar-la a l'espai de joc amb un material equivalent.
Si un infant comença a nomenar el que toca, recollir-ne el vocabulari i incorporar-lo a l'estona de conversa.
Si diversos infants comparen mides o quantitats, oferir plats amb trossos de mides diferents.

Amb les famílies

Abans

Explicar per què a l'escola es deixa que els infants toquin el menjar.
Recollir com es viu a casa el fet d'embrutar-se durant l'àpat.
Preguntar quines textures i quins aliments ja coneix l'infant.

Durant

Explicar cada dia què ha explorat, no només què s'ha menjat.
Avisar quan s'introdueixi una textura o un aliment nou.

Després

Compartir alguna fotografia o anotació significativa al llarg del trimestre.
Recollir a l'entrevista si a casa apareixen les mateixes descobertes.

La veu de les famílies

Embrutar-se és una de les qüestions on les famílies i l'escola poden pensar diferent, i és millor parlar-ne d'entrada que quan ja hi ha una samarreta perduda. El que la família explica sobre com menja l'infant a casa forma part de l'observació. Quan una família expressa incomoditat amb aquesta manera de fer, se'n parla i s'hi busca un acord abans de decidir res.

Com continua

Al joc espontani

A l'espai de joc hi ha materials que es comporten com els aliments —sorra, aigua, massa, esponges, teles— a l'abast i sense cap activitat proposada. Els infants hi tornen quan volen i hi reprodueixen a la seva manera el que han descobert al plat.

A la vida quotidiana

Les mateixes condicions es mantenen al berenar i, quan és possible, a les sortides: el menjar a l'abast, temps per mirar-se les mans i cap pressa per netejar. La coherència entre moments és el que fa que l'infant s'hi atreveixi.

Noves oportunitats

Comparar el mateix aliment cru i cuit.
Participar a esmicolar el pa o a remenar una massa abans de menjar-la.
Explorar aigua a temperatures diferents durant el rentat de mans.

Noves observacions

Com evoluciona la manera d'agafar segons la textura al llarg del curs.
Si apareixen paraules per anomenar el que toca.
Si s'atreveix abans amb els aliments que no coneix.

Connexió amb el currículum5 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

E1.CE1.CAT1.S2 Curiositat i interès en l'exploració sensoriomotriu i en les habilitats manipulatives necessàries.
El saber nomena literalment la curiositat en l'exploració sensoriomotriu i en les habilitats manipulatives: és el que fan les mans dins del plat.
normativa · triat per ia

Eix 3 · Un infant que descobreix l'entorn amb curiositat

E3.CE1 Observar i reconèixer característiques de materials i elements i establir relacions entre ells, mitjançant l'experimentació i la manipulació sensorial, per avançar cap a estructures de pensament cada vegada més complexes desenvolupant habilitats de raonament matemàtic.

E3.CE1.CAT1.S1 Observació de qualitats perceptibles i exploració dels elements de l'entorn.
L'observació de qualitats perceptibles i l'exploració dels elements de l'entorn no demanen cap material especial: el dinar ja n'és un.
normativa · triat per ia
E3.CE1.CAT1.S2 Diferenciació d'algunes qualitats sensorials fruit de l'observació i l'exploració dels objectes, materials i elements de l'entorn natural i de la comparació dels seus atributs i propietats.
És el nucli d'aquesta situació: diferenciar qualitats sensorials comparant els atributs i les propietats d'una cosa amb una altra.
normativa · triat per ia

E3.CE2 Desenvolupar, de manera progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l'observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l'entorn i respondre de manera creativa als diferents reptes i situacions.

E3.CE2.CAT1.S1 Exploració i indagació de l'entorn físic i social amb curiositat i interès.
L'exploració amb curiositat i interès és el que distingeix investigar de jugar amb el menjar, i el que l'adulta ha d'aprendre a reconèixer.
normativa · triat per ia
E3.CE2.CAT1.S3 Desenvolupament d'habilitats com l'observació, la comprovació i l'assaig-error en els contextos de joc i la vida quotidiana.
El saber esmenta l'assaig-error en els contextos de joc i de vida quotidiana. Tornar a provar quan el menjar rellisca n'és un exemple exacte.
normativa · triat per ia

Fitxa tècnica

Identificador: sa-apat-mans-i1
Versió del document: 2
Model de dades: 1.1.0
Origen: Generada amb IA
Revisada per una persona: Sí
Creada: 2026-08-24
Actualitzada: 2026-08-24

Notes de revisió

Revisada i validada pedagògicament el 24 d'agost de 2026. La revisió no va demanar cap canvi de redacció: el text és el mateix que es va generar i cap frase no s'ha reescrit després, per això l'origen continua sent «ia». Les referències curriculars ja s'havien verificat contra dades/curriculum-0-3.json abans de la revisió. A la validació, la situació ja tenia la làmina visual muntada amb les il·lustracions pintades definitives.