Situació d'aprenentatge · 1-2 anys · apats
Conèixer el menjar amb les mans
Que cada infant pugui conèixer amb les mans el que té al plat abans o mentre se'l menja, comparant textures, temperatures i formes, i que l'adulta sàpiga distingir quan està investigant de quan ja no en vol més.
L'entorn que preparem
Espai
Taules baixes i cadires amb els peus recolzats a terra, amb prou espai al davant perquè el plat es pugui desordenar sense caure. Terra fàcil de netejar i, si pot ser, una estora a sota. Grups petits, perquè l'adulta pugui mirar el que fa cadascú sense pressa.
Materials
Plats amples i de vora baixa, que deixin veure i agafar bé el menjar. Aliments de textures contrastades al mateix plat: tou i ferm, llis i rugós. Culleres petites de mànec gruixut, disponibles però no obligatòries. Pitets de tela amb màniga i tovalloletes humides a l'abast de l'infant. Una safata baixa per mostrar el menjar sencer abans de servir-lo.
Temps
Sense hora de finalització fixada. L'estona d'exploració és part de l'àpat i no un preludi que calgui escurçar. Els infants que acaben abans poden aixecar-se; els que encara hi treballen tenen el temps que necessiten.
El recorregut
01
Compartim
Mirem què hi ha avui
Les mans netes i molles
02
Aprenem
Tou i dur al mateix plat
El que queda als dits
Fred i calent
03
Continuem
Materials que es comporten igual
El berenar
El paper de l'educadora
DISTINGIR
Distingir quan investiga de quan ja no en vol més.
POSAR
Posar paraules al que fa sense corregir-lo ni preguntar-li res.
DEIXAR
Deixar el plat desordenat mentre hi treballa.
ESPERAR
Esperar abans d'oferir ajuda quan una cosa li rellisca.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
S'ofereix elecció real allà on és possible: per on començar, amb la mà o amb la cullera, quanta estona mirar-s'ho. Cada infant té el seu lloc fix i la seva persona de referència, i el senyal de «ja n'hi ha prou» sempre té conseqüència, també quan arriba enmig de l'exploració.
Diferents maneres de comunicar-se
Es reconeix com a exploració vàlida tocar, esprémer, olorar, mirar, esmicolar, llepar i deixar caure. S'accepta fer-ho amb les mans, amb la cullera o amb suport de l'adulta, sense que cap manera sigui la correcta i sense que cap forma d'explorar sigui més neta que una altra.
Diferents maneres d'entendre-ho
El menjar es fa present per diverses vies abans d'arribar al plat: es veu sencer a la safata, es nomena en veu alta, s'oloran algunes coses i es diuen les temperatures abans de tocar-les. Els infants que encara no comprenen la paraula tenen l'objecte real i la cara de l'adulta.
Què observem
- Què fa amb un aliment abans de portar-se'l a la boca.
- Si tracta de manera diferent les coses que responen diferent a la mà.
- Com reacciona davant d'una textura o una temperatura que no esperava.
- Què fa quan una cosa li rellisca o se li desfà.
- Quins aliments s'apropa a tocar i quins mira de lluny.
Pràctiques que afavoreixen
- Distingir quan investiga de quan ja no en vol més.adult_acompanya · durant
- Posar paraules al que fa sense corregir-lo ni preguntar-li res.adult_acompanya · durant
- Deixar el plat desordenat mentre hi treballa.adult_acompanya · durant
- Esperar abans d'oferir ajuda quan una cosa li rellisca.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- No anticipar el que li agradarà o no li agradarà a cadascú.desenvolupament · compartim
- No netejar les mans fins que hagi acabat, no recompondre el plat i no retirar-lo perquè sembli que hi juga.desenvolupament · aprenem
- No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades.observació · com s'interpreta
- Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa de treball sensorial sense indicació professional.DUA · mesures intensives
