Salta al contingut principal
Guia SA 0-3 Escola bressol

Totes les situacions

Validada

Parem taula, desparem taula

Que cada infant pugui fer-se càrrec d'una feina real de la taula —repartir, servir, endur-se, netejar— amb estris de veritat i amb conseqüències de veritat, i que l'adulta resisteixi la temptació de fer-ho ella perquè sortiria abans.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

  • Participar en les accions de preparar i de recollir la taula
  • Col·laborar amb els altres infants en les feines de la taula
  • Assumir una feina del grup i portar-la fins al final

Què farà l'infant

  • Traslladar gots, plats o culleres
  • Servir-se aigua d'una gerra petita
  • Endur-se el propi got i el propi plat
  • Repartir estris tenint en compte els companys
  • Demanar o oferir ajuda
  • Reconèixer quina és la feina que li toca
  • Tornar a la feina començada

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

  • Esperar abans d'intervenir, encara que la taula quedi torta.
  • Deixar que les conseqüències arribin: el que es vessa, s'eixuga.
  • Oferir ajuda quan la demanen i retirar-la de seguida.
  • Anomenar la feina de cadascú sense convertir-ho en una ordre.

Què cal tenir a punt

  • Gots de vidre petits i plats amb vora, de pes real.
  • Una safata baixa per als estris, comptats i a la vista.
  • Una gerra petita amb poca aigua, prou lleugera per aixecar-la.
  • Draps petits a l'abast dels infants per eixugar el que es vessi.
  • Un carro o una safata de recollida a la seva alçada.

En què ens fixarem

  • Quina feina agafa i si la manté al llarg dels dies.
  • Com trasllada i com serveix, i què fa quan una cosa cau o es vessa.
  • Si té en compte els companys mentre reparteix.
  • Com demana ajuda i com l'ofereix.
  • Què fa quan la feina se li allarga o s'hi distreu.

Com ho portem a la pràctica

  1. 01

    Compartim

    • Què falta a la taula?
    • Avui em toca
  2. 02

    Aprenem

    • Una safata a la meva alçada
    • La gerra petita
    • Recollim quan acabem
    • El que s'ha vessat
  3. 03

    Continuem

    • Repartir a l'aula
    • El berenar

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 7 criteris

OBJ1 · Participar en les accions de preparar i de recollir la taula, per anar guanyant autonomia en les situacions quotidianes.

Participaren les accions de preparar i de recollir la taulaper anar guanyant autonomia en les situacions quotidianes

  • E1.CE4.CAT1.S2
  • E1.CE1.CAT1.S4

Criteris d'avaluació

  1. Traslladar gots, plats o culleres de la safata a la taula, amb el grau de cura i de suport que necessita en cada moment.

    Acció: Traslladar gots, plats o culleresCondicions: amb el grau de cura i de suport que necessita en cada moment

  2. Servir-se aigua d'una gerra petita, en el moment de l'àpat i amb la gerra al seu abast.

    Acció: Servir-se aigua d'una gerra petitaCondicions: en el moment de l'àpat, amb la gerra a la seva alçada i amb poca aigua a dins

  3. Endur-se el propi got i el propi plat a la safata en acabar, amb el grau d'implicació que vulgui.

    Acció: Endur-se el propi got i el propi platCondicions: amb la safata a la seva alçada i amb el grau d'implicació que vulgui

OBJ2 · Col·laborar amb els altres infants en les feines de la taula, per anar descobrint que el que fa un arriba als altres.

Col·laboraramb els altres infants en les feines de la taulaper anar descobrint que el que fa un arriba als altres

  • E1.CE2.CAT1.S4
  • E4.CE1.CAT1.S5

Criteris d'avaluació

  1. Repartir estris tenint en compte els companys de taula, per exemple deixant-ne davant de cadascú o donant-los-hi a la mà.

    Acció: Repartir estris tenint en compte els companysCondicions: mentre es para la taula, amb els estris a l'abast

  2. Demanar o oferir ajuda quan una feina de la taula no li surt o quan veu que a un company no li surt, durant la preparació o la recollida.

    Acció: Demanar o oferir ajudaCondicions: durant la preparació o la recollida, quan l'adulta no s'hi ha avançat

OBJ3 · Assumir una feina del grup i portar-la fins al final, per anar sentint-se part del que és de tots.

Assumiruna feina del grup i portar-la fins al finalper anar sentint-se part del que és de tots

  • E4.CE1.CAT1.S7
  • E4.CE1.CAT1.S4

Criteris d'avaluació

  1. Reconèixer quina és la feina que li toca aquell dia quan se li recorda amb la veu o amb el gest, al començament de l'estona.

    Acció: Reconèixer quina és la feina que li tocaCondicions: al començament de l'estona, quan se li recorda amb la veu o amb el gest

  2. Tornar a la feina començada després d'una distracció, quan encara queda part per fer i ningú no l'hi ha acabat.

    Acció: Tornar a la feina començadaCondicions: quan encara en queda part per fer i ningú no l'hi ha acabat

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

L'estona comença quan encara no hi ha res a taula. El grup mira l'espai buit i recorda què hi falta. No hi ha cap llista ni cap cartell: hi ha una safata amb els estris i una taula que cal preparar, i això ja diu prou.

  • Què falta a la taula? 3-5 minuts
    Es mira la taula buida tots junts i es nomena en veu alta el que hi ha d'anar. Els infants poden assenyalar, dir-ho o anar directament a buscar-ho.
  • Avui em toca
    Cada infant que vulgui agafa una feina: els gots, les culleres, els pitets, la gerra. No s'assigna per sorteig ni per torn obligatori; qui no en vol, no n'agafa.

El paper de l'adulta

Preparar la safata a la seva alçada i amb els estris comptats abans que arribin. Recordar la feina de cadascú amb la veu i amb el gest, sense repetir-ho contínuament. No repartir les feines per obligació. No parar la taula abans perquè es faci més de pressa.

Variacions possibles

  • Els infants que encara no volen agafar cap feina poden acompanyar-ne un altre i mirar.
  • Si un dia el grup està molt alterat, es pot reduir el nombre de feines i parar-ne només una part.

Aprenem

Durant la preparació i la recollida hi ha soroll, camins que es creuen, coses que cauen i feines a mig fer. És el que ha de passar. L'adulta és a prop, amb les mans disponibles però no posades a sobre, i deixa que les conseqüències arribin: si un got es vessa, es torna a omplir; si falta una cullera, algú l'ha d'anar a buscar.

  • Una safata a la meva alçada
    Els estris són en una safata baixa, on arriben sense demanar-ho. Poden agafar-ne un, dos o tots els que els càpiguen a les mans.
  • La gerra petita
    Una gerra amb poca aigua, prou lleugera per aixecar-la. Es vessa i es torna a omplir. Vessar forma part d'aprendre a servir, no és un error a evitar.
  • Recollim quan acabem
    Cada infant s'endú el seu got i el seu plat a la safata quan ha acabat, sense esperar que acabin els altres. Qui vulgui pot quedar-se a ajudar amb la resta.
  • El que s'ha vessat
    Hi ha draps petits a l'abast. Qui vessa alguna cosa pot eixugar-la, i qui vulgui ajudar-hi també. No es neteja pas d'amagat quan ningú no mira.

El paper de l'adulta

Deixar que la feina es faci malament abans d'acabar-la per ells. Esperar. Oferir ajuda quan la demanen o quan la frustració és més gran que el que poden sostenir, i retirar-la de seguida. No refer la taula després perquè quedi ben posada. No convertir la feina en una competició ni en un premi.

Variacions possibles

  • Als infants que encara no controlen bé el trasllat se'ls ofereixen estris irrompibles o un recorregut més curt.
  • Si un infant es queda a mitges, es pot recordar-li la feina una vegada i deixar-la sense acabar si no hi torna.

Continuem

El que s'aprèn preparant la taula surt del menjador tot sol: apareix quan es reparteixen materials a l'aula, quan es recull l'espai de joc i quan es prepara el berenar. A I2 la connexió comença a ser conscient i els infants la nomenen ells mateixos.

  • Repartir a l'aula
    Es reparteixen materials, pitets o tovalloletes de la mateixa manera que els gots del dinar, amb els mateixos gestos i sense donar-hi més importància.
  • El berenar
    Es manté la mateixa manera de preparar i de recollir que al dinar, perquè l'infant reconegui la seqüència en un altre moment del dia.

El paper de l'adulta

Observar sense provocar la situació ni recordar-la. Si un infant reparteix material a l'aula com repartia els gots, no cal comentar-ho: només prendre'n nota. Deixar que siguin ells qui hi vegin la semblança.

Variacions possibles

  • Quan es fa el berenar a fora, es manté la mateixa manera de preparar i de recollir.
L'adult acompanya

Abans

  • Deixar la safata, la gerra i els draps a la seva alçada abans que arribin.
  • Comptar els estris perquè n'hi hagi els justos i es noti si en falta algun.
  • Acordar amb l'equip que l'estona s'allargarà i que això forma part de la situació.

Durant

  • Esperar abans d'intervenir, encara que la taula quedi torta.
  • Deixar que les conseqüències arribin: el que es vessa, s'eixuga.
  • Oferir ajuda quan la demanen i retirar-la de seguida.
  • Anomenar la feina de cadascú sense convertir-ho en una ordre.

Després

  • Anotar qui ha agafat quina feina i com l'ha portada, en descriptiu.
  • Explicar a la família què ha fet, no si ho ha fet bé.
  • Comentar amb l'equip si cal canviar l'alçada, el nombre d'estris o el recorregut.
L'entorn i l'organització

L'espai

Taules baixes amb prou espai al voltant perquè els infants hi puguin passar amb les mans plenes sense xocar. Una safata i una gerra en un moble a la seva alçada, sempre al mateix lloc. El recorregut entre la safata i la taula ha de ser curt i lliure d'obstacles. Terra fàcil d'eixugar.

Els materials

  • Gots de vidre petits i plats amb vora, de pes real.
  • Una safata baixa per als estris, comptats i a la vista.
  • Una gerra petita amb poca aigua, prou lleugera per aixecar-la.
  • Draps petits a l'abast dels infants per eixugar el que es vessi.
  • Un carro o una safata de recollida a la seva alçada.

El temps

L'estona de parar i desparar és part de l'àpat i s'hi compta. No s'accelera per guanyar minuts: si el grup necessita més estona per preparar la taula, l'àpat comença més tard. Ningú no ha d'acabar la seva feina en un temps determinat.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

Les feines s'agafen, no s'assignen: cada infant tria si en vol una i quina, i pot canviar-la o deixar-la. Els estris són sempre al mateix lloc i a la mateixa alçada, cosa que redueix l'esforç de cada dia. Vessar o no acabar no té conseqüència negativa.

Representació

La seqüència es fa present per diverses vies alhora i sempre en el mateix ordre: la taula buida es veu, el que hi falta es nomena, els estris són a la vista dins de la safata i el recorregut és sempre el mateix. Els infants que encara no comprenen la instrucció tenen l'objecte real i el que fan els companys.

Acció i expressió

Es reconeix com a participació vàlida traslladar un got o vint, acompanyar un company sense agafar res, eixugar, assenyalar on va cada cosa o demanar ajuda. S'accepta fer-ho amb les dues mans, amb suport de l'adulta o amb un recorregut més curt, sense que cap manera sigui la correcta.

Barreres que hi pot haver

  • La pressa del centre per encaixar l'àpat amb l'horari del descans.
  • Mobiliari o safates fora de l'abast, que obliguen a demanar-ho tot.
  • Estris massa pesants o massa fràgils per al que poden sostenir.
  • Que l'adulta acabi les feines començades per guanyar temps.

Mesures universals

  • Tenir la safata, la gerra i els draps sempre al mateix lloc i a la seva alçada.

    representaciobarrera d'accés

  • Deixar que les feines s'agafin per voluntat i que es puguin deixar.

    compromisbarrera emocional

  • Comptar l'estona de parar i desparar dins de l'àpat i no accelerar-la.

    compromisbarrera de ritme

  • Acceptar formes diferents de participar, incloent-hi acompanyar sense portar res.

    accio i expressiobarrera motriu

Mesures addicionals

  • Per als infants que encara no controlen el trasllat, oferir estris irrompibles, una safata amb nanses o un recorregut més curt, revisant-ho cada trimestre.

    accio i expressiobarrera motriu

  • Per als infants que es desborden amb el moviment del grup, oferir una feina que es faci en un racó tranquil, com preparar els pitets abans que arribin els altres.

    compromisbarrera sensorial

Mesures intensives

  • Quan l'equip observi dificultats sostingudes en la coordinació necessària per traslladar o servir, o un malestar mantingut davant del moviment i el soroll del grup, recollir-ne la descripció i traslladar-la a la família i als serveis corresponents. Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa d'entrenament sense indicació professional.

    Amb qui es coordina: Equip d'assessorament psicopedagògic (EAP), Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), Pediatria de referència, a través de la família

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

  • Quina feina agafa i si la manté al llarg dels dies.
  • Com trasllada i com serveix, i què fa quan una cosa cau o es vessa.
  • Si té en compte els companys mentre reparteix.
  • Com demana ajuda i com l'ofereix.
  • Què fa quan la feina se li allarga o s'hi distreu.

Com ho documentem

  • Notes de camp breus, escrites just després de l'estona.
  • Fotografies de la taula preparada o d'un moment significatiu, amb el consentiment de la família.
  • Un registre setmanal per infant, en text lliure i en descriptiu.
  • Comentaris compartits a la reunió d'equip.

Com s'interpreta

El que s'anota és el que es veu, no el que se'n dedueix. Es descriu l'acció i el context —«avui ha repartit les culleres i n'ha deixat una davant de cada company»— en comptes d'atribuir responsabilitat, maduresa o mancances. No agafar cap feina no vol dir no participar-hi. No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades. Si l'equip observa alguna cosa que el preocupa, es descriu amb precisió i es trasllada als professionals corresponents: l'escola no valora ni diagnostica.

Per on pot continuar

  • Si apareix interès per comptar els estris, deixar-ne més dels necessaris i veure què passa.
  • Si el grup para la taula amb soltesa, ampliar les feines a preparar el berenar.
  • Si un infant vol una feina fixa cada dia, deixar-l'hi mentre la vulgui.
Amb les famílies

Abans

  • Explicar per què a l'escola es fan servir gots de vidre i estris de pes real.
  • Recollir quines feines de casa fa ja l'infant i quines vol fer.
  • Preguntar com es viu a casa que una cosa es vessi o es trenqui.

Durant

  • Explicar cada dia quina feina ha agafat i com l'ha portada.
  • Avisar quan s'introdueixi una feina nova, com servir-se l'aigua.

Després

  • Compartir alguna fotografia o anotació significativa al llarg del trimestre.
  • Recollir a l'entrevista si a casa vol fer les mateixes feines.

La veu de les famílies

Moltes famílies descobreixen aquí que el seu infant fa a l'escola coses que a casa encara se li fan, i això mereix una conversa i no un retret en cap direcció. El que la família explica sobre el que l'infant vol fer a casa forma part de l'observació. Quan una família té por que es faci mal o que trenqui alguna cosa, se'n parla i s'explica com està preparat l'espai.

Com continua

Al joc espontani

A l'espai de joc hi ha vaixella, safates i draps a l'abast sense cap activitat proposada. Els infants hi reprodueixen la seqüència de parar i desparar a la seva manera, sovint amb més cura que a la taula de veritat.

A la vida quotidiana

Les mateixes feines i els mateixos gestos es mantenen al berenar i en el moment de recollir l'aula. La coherència entre moments és el que fa que la responsabilitat es reconegui com a pròpia i no com una cosa del menjador.

Noves oportunitats

  • Preparar el berenar sencer, no només parar la taula.
  • Comptar quants gots calen segons els infants que hi ha aquell dia.
  • Fer-se càrrec de tornar la safata al seu lloc en acabar.

Noves observacions

  • Si manté la mateixa feina al llarg del curs o si en vol canviar.
  • Com evoluciona la manera de servir-se l'aigua.
  • Si comença a adonar-se de quan falta alguna cosa sense que ningú l'hi digui.
Connexió amb el currículum6 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

  • E1.CE1.CAT1.S4 Adquisició d'una progressiva autonomia en situacions quotidianes.

    L'autonomia progressiva en situacions quotidianes és exactament el que es guanya quan es deixa que traslladin i serveixin ells.

    normativa · triat per ia

E1.CE2 Viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

  • E1.CE2.CAT1.S4 Col·laboració i ajuda mútua en diferents contextos i moments de la vida quotidiana.

    La col·laboració i l'ajuda mútua en moments de la vida quotidiana tenen aquí un context concret i repetit cada dia.

    normativa · triat per ia

E1.CE4 Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat.

  • E1.CE4.CAT1.S2 Participació en les accions quotidianes d'alimentació, higiene personal i descans.

    El saber nomena la participació en les accions quotidianes d'alimentació. Parar i desparar la taula en són part, encara que no passin mentre es menja.

    normativa · triat per ia

Eix 4 · Un infant que forma part de la diversitat del món que l'envolta

E4.CE1 Avançar en la relació amb els altres en condicions d'igualtat, creant lligams, per construir la pròpia identitat basada en els valors democràtics i de respecte als drets humans.

  • E4.CE1.CAT1.S4 Reconeixement dels infants de l'escola com a grups socials de pertinença.

    Preparar l'espai de tots és una de les maneres més directes de reconèixer el grup de l'escola com un grup de pertinença.

    normativa · triat per ia

  • E4.CE1.CAT1.S5 Adquisició progressiva d'habilitats socials que facilitin la integració en els diferents grups en els quals participa.

    Repartir, esperar el torn i demanar ajuda són habilitats socials que aquí apareixen soles perquè la feina les demana.

    normativa · triat per ia

  • E4.CE1.CAT1.S7 Iniciació progressiva de responsabilitats en activitats i jocs.

    El saber parla d'iniciació progressiva de responsabilitats. Aquí la responsabilitat és real: si algú no reparteix les culleres, no n'hi ha.

    normativa · triat per ia

Fitxa tècnica
Identificador
sa-apat-parar-taula-i2
Versió del document
2
Model de dades
1.1.0
Origen
Generada amb IA
Revisada per una persona
Sí
Creada
2026-08-24
Actualitzada
2026-08-31

Notes de revisió

Revisada i validada per l'equip el 31 d'agost de 2026. Les il·lustracions de la làmina són pintades i pròpies d'aquesta situació. Les referències curriculars s'han verificat contra dades/curriculum-0-3.json.