Situació d'aprenentatge · 2-3 anys · apats
Parem taula, desparem taula
Que cada infant pugui fer-se càrrec d'una feina real de la taula —repartir, servir, endur-se, netejar— amb estris de veritat i amb conseqüències de veritat, i que l'adulta resisteixi la temptació de fer-ho ella perquè sortiria abans.
L'entorn que preparem
Espai
Taules baixes amb prou espai al voltant perquè els infants hi puguin passar amb les mans plenes sense xocar. Una safata i una gerra en un moble a la seva alçada, sempre al mateix lloc. El recorregut entre la safata i la taula ha de ser curt i lliure d'obstacles. Terra fàcil d'eixugar.
Materials
Gots de vidre petits i plats amb vora, de pes real. Una safata baixa per als estris, comptats i a la vista. Una gerra petita amb poca aigua, prou lleugera per aixecar-la. Draps petits a l'abast dels infants per eixugar el que es vessi. Un carro o una safata de recollida a la seva alçada.
Temps
L'estona de parar i desparar és part de l'àpat i s'hi compta. No s'accelera per guanyar minuts: si el grup necessita més estona per preparar la taula, l'àpat comença més tard. Ningú no ha d'acabar la seva feina en un temps determinat.
El recorregut
01
Compartim
Què falta a la taula?
Avui em toca
02
Aprenem
Una safata a la meva alçada
La gerra petita
Recollim quan acabem
El que s'ha vessat
03
Continuem
Repartir a l'aula
El berenar
El paper de l'educadora
ESPERAR
Esperar abans d'intervenir, encara que la taula quedi torta.
DEIXAR
Deixar que les conseqüències arribin: el que es vessa, s'eixuga.
OFERIR
Oferir ajuda quan la demanen i retirar-la de seguida.
ANOMENAR
Anomenar la feina de cadascú sense convertir-ho en una ordre.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
Les feines s'agafen, no s'assignen: cada infant tria si en vol una i quina, i pot canviar-la o deixar-la. Els estris són sempre al mateix lloc i a la mateixa alçada, cosa que redueix l'esforç de cada dia. Vessar o no acabar no té conseqüència negativa.
Diferents maneres de comunicar-se
Es reconeix com a participació vàlida traslladar un got o vint, acompanyar un company sense agafar res, eixugar, assenyalar on va cada cosa o demanar ajuda. S'accepta fer-ho amb les dues mans, amb suport de l'adulta o amb un recorregut més curt, sense que cap manera sigui la correcta.
Diferents maneres d'entendre-ho
La seqüència es fa present per diverses vies alhora i sempre en el mateix ordre: la taula buida es veu, el que hi falta es nomena, els estris són a la vista dins de la safata i el recorregut és sempre el mateix. Els infants que encara no comprenen la instrucció tenen l'objecte real i el que fan els companys.
Què observem
- Quina feina agafa i si la manté al llarg dels dies.
- Com trasllada i com serveix, i què fa quan una cosa cau o es vessa.
- Si té en compte els companys mentre reparteix.
- Com demana ajuda i com l'ofereix.
- Què fa quan la feina se li allarga o s'hi distreu.
Pràctiques que afavoreixen
- Esperar abans d'intervenir, encara que la taula quedi torta.adult_acompanya · durant
- Deixar que les conseqüències arribin: el que es vessa, s'eixuga.adult_acompanya · durant
- Oferir ajuda quan la demanen i retirar-la de seguida.adult_acompanya · durant
- Anomenar la feina de cadascú sense convertir-ho en una ordre.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- No parar la taula abans perquè es faci més de pressa.desenvolupament · compartim
- No refer la taula després perquè quedi ben posada.desenvolupament · aprenem
- No convertir la feina en una competició ni en un premi.desenvolupament · aprenem
- Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa d'entrenament sense indicació professional.DUA · mesures intensives
