Salta al contingut principal
Guia SA 0-3 Escola bressol

Totes les situacions

Validada

El berenar a fora

  • I1 · 1-2 anys
  • I2 · 2-3 anys
  • Àpats

Que el berenar a fora es repeteixi prou vegades per deixar de ser una excepció, i que cada infant hi pugui sostenir el que ja sap fer a dins —o descobrir què d'allò encara depenia del menjador— amb una adulta que no protegeix del desordre sinó que hi acompanya.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

  • Reconèixer la seqüència del berenar en un espai diferent del menjador
  • Orientar-se a l'espai exterior durant el berenar
  • Relacionar el que ja coneix del berenar de dins amb el que passa a fora

Què farà l'infant

  • Anar cap a l'espai del berenar i buscar-hi lloc
  • Fer a fora els passos del berenar que ja fa a dins
  • Triar on seure a l'exterior
  • Anar a buscar el que li falta i tornar al seu lloc
  • Ajustar la manera de fer una acció coneguda
  • Reaccionar davant del que apareix a fora i no hi és a dins
  • Recollir el que ha quedat a terra

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

  • Seure amb el grup i quedar-s'hi, com es fa a dins.
  • Esperar abans de sostenir el got o el plat d'algú altre.
  • Deixar que el vent, les fulles i les formigues apareguin sense retirar-los.
  • Posar paraules al que ha canviat sense convertir-ho en una explicació.

Què cal tenir a punt

  • Els mateixos gots i plats que es fan servir a dins, de pes real.
  • Estores o bancs baixos que delimitin l'espai del berenar.
  • Una gerra petita amb poca aigua i draps a l'abast dels infants.
  • Un recipient a la seva alçada per recollir el que caigui.
  • Una galleda amb aigua per rentar-se les mans quan el lavabo queda lluny.

En què ens fixarem

  • Quins passos de la seqüència sosté a fora i quins li costen més.
  • Com tria on seure i si la tria canvia al llarg del curs.
  • Què fa quan una acció coneguda no li surt igual a fora.
  • Com reacciona davant del que apareix i no hi és a dins.
  • Com viu l'anunci del canvi abans de sortir.

Com ho portem a la pràctica

  1. 01

    Compartim

    • Avui berenem a fora
    • Ens rentem les mans igual
    • Portem el que cal
  2. 02

    Aprenem

    • Buscar on seure
    • El got que es tomba
    • El que arriba de fora
    • Deixem el pati com l'hem trobat
  3. 03

    Continuem

    • Repetir-ho sovint
    • Altres moments a fora

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 7 criteris

OBJ1 · Reconèixer la seqüència del berenar en un espai diferent del menjador, per anar sostenint el que ja sap quan el context canvia.

Reconèixerla seqüència del berenar en un espai diferent del menjadorper anar sostenint el que ja sap quan el context canvia

  • E1.CE3.CAT1.S2
  • E1.CE1.CAT1.S4

Criteris d'avaluació

  1. Anar cap a l'espai del berenar i buscar-hi lloc quan es diu que es berena a fora, sense que calgui acompanyar-lo de la mà.

    Acció: Anar cap a l'espai del berenar i buscar-hi llocCondicions: al pati, quan l'espai és el de sempre i sense que calgui acompanyar-lo de la mà

  2. Fer a fora els passos del berenar que ja fa a dins —rentar-se les mans, seure, servir-se, endur-se el got—, amb el grau de suport que necessiti en cada moment.

    Acció: Fer a fora els passos del berenar que ja fa a dinsCondicions: al pati, amb els mateixos estris que a dins i amb el suport que necessiti

OBJ2 · Orientar-se a l'espai exterior durant el berenar, per anar-se movent amb autonomia pels llocs coneguts de l'escola.

Orientar-sea l'espai exterior durant el berenarper anar-se movent amb autonomia pels llocs coneguts de l'escola

  • E1.CE3.CAT1.S1
  • E1.CE3.CAT1.S3

Criteris d'avaluació

  1. Triar on seure a l'exterior tenint en compte el terra, l'ombra o la proximitat als companys, quan hi ha més d'un lloc possible.

    Acció: Triar on seure a l'exteriorCondicions: al pati, quan hi ha més d'un lloc possible i ningú no l'hi assigna

  2. Anar a buscar el que li falta al lloc on és, com l'aigua o un drap, i tornar al seu lloc, durant el berenar a fora.

    Acció: Anar a buscar el que li falta i tornar al seu llocCondicions: durant el berenar a fora, amb les coses sempre al mateix lloc del pati

OBJ3 · Relacionar el que ja coneix del berenar de dins amb el que passa a fora, per anar connectant l'experiència coneguda amb la nova.

Relacionarel que ja coneix del berenar de dins amb el que passa a foraper anar connectant l'experiència coneguda amb la nova

  • E3.CE2.CAT1.S2
  • E3.CE3.CAT1.S2

Criteris d'avaluació

  1. Ajustar la manera de fer una acció coneguda quan a fora no li surt igual, per exemple sostenint el got amb les dues mans o buscant un terra més pla.

    Acció: Ajustar la manera de fer una acció conegudaCondicions: al pati, quan se li dona temps abans d'oferir-li ajuda

  2. Reaccionar davant del que apareix a fora i no hi és a dins —una fulla al plat, una formiga, el vent— mirant-ho, apartant-ho o mostrant-ho a algú.

    Acció: Reaccionar davant del que apareix a fora i no hi és a dinsCondicions: durant el berenar a fora, quan ningú no ho ha retirat abans que ho vegi

  3. Recollir el que ha quedat a terra en acabar, amb el grau d'implicació que vulgui, quan hi ha on posar-ho.

    Acció: Recollir el que ha quedat a terraCondicions: amb un recipient a la seva alçada i amb el grau d'implicació que vulgui

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

L'estona comença a dins, com sempre. El que es comparteix és que avui el berenar es farà a fora, dit abans de sortir i amb el temps perquè hi càpiga la reacció de cadascú. La seqüència no es toca: es diu, es prepara i s'hi va, igual que qualsevol altre dia.

  • Avui berenem a fora 3-5 minuts
    Es diu abans de sortir, amb la veu i mostrant la safata. Els infants poden anticipar-ho, protestar-hi o alegrar-se'n, i hi ha temps per a totes tres coses. A I2 s'hi afegeixen les paraules del canvi: ara sortim, després berenem, avui a fora.
  • Ens rentem les mans igual
    El pas de rentar-se les mans no s'elimina per ser a fora. Es fa al mateix lavabo o amb una galleda d'aigua al pati, però es fa, i en el mateix moment de la seqüència.
  • Portem el que cal
    Els infants ajuden a treure la safata, els gots i els draps. Són els mateixos estris que a dins, no una versió irrompible per a l'ocasió.

El paper de l'adulta

Anunciar el canvi abans de sortir i deixar-hi temps. Mantenir la seqüència completa, sense saltar-se cap pas perquè som a fora. Preparar l'espai del pati sempre al mateix lloc. No presentar-ho com una festa ni com una recompensa.

Variacions possibles

  • A I1, l'anticipació es fa sobretot amb l'objecte a la vista: es mostra la safata i s'assenyala la porta.
  • A I2, s'hi pot afegir la pregunta de què creuen que serà diferent, sense esperar-ne cap resposta concreta.
  • Els infants a qui el canvi neguiteja poden sortir primer i triar lloc abans que arribi la resta.

Aprenem

A fora, el berenar és el mateix i tot el que l'envolta és una altra cosa. El terra fa que el got no s'aguanti, el vent s'endú el tovalló, cauen fulles al plat i apareixen formigues a les engrunes. L'adulta seu amb el grup i deixa que passi: el desordre no és una incidència a evitar, és el material de treball.

  • Buscar on seure
    No hi ha llocs assignats. Cada infant tria on posar-se, i triar comporta descobrir que hi ha terra pla i terra que no, ombra i sol, prop i lluny dels companys.
  • El got que es tomba
    Es porten els mateixos gots que a dins, no gots de plàstic per si de cas. Quan un es tomba, es torna a omplir i s'eixuga. És on es veu què d'allò que sabia depenia de la taula.
  • El que arriba de fora
    Una fulla al plat, una formiga a les engrunes, el vent. Es nomena el que passa sense retirar-ho abans que ho vegin, i sense convertir-ho en una lliçó de natura.
  • Deixem el pati com l'hem trobat
    En acabar es recullen les engrunes i el que ha caigut, amb un recipient a la seva alçada. No és una norma d'ordre: és veure que el que hem fet aquí es queda aquí.

El paper de l'adulta

Seure amb el grup i quedar-s'hi, com a dins. Esperar abans de sostenir el got d'algú altre. No apartar les fulles ni les formigues abans que els infants les vegin. No convertir cada cosa que passa en una explicació. No treure gots de plàstic ni retallar la seqüència perquè a fora costa més.

Variacions possibles

  • A I1, el suport es dona sobretot amb el cos i amb la proximitat: seure al costat de qui li costa més.
  • A I2, es pot posar paraula al que ha canviat mentre passa —aquí el terra no és pla— sense esperar que ho expliquin.
  • Els dies de vent fort o de terra molla, es busca un racó més arrecerat abans de renunciar a sortir.

Continuem

Un cop el berenar a fora deixa de ser una novetat, el que s'ha après torna a dins: hi ha infants que sostenen el got amb les dues mans encara que siguin al menjador, o que busquen on seure abans d'asseure's. La continuïtat aquí no és una activitat nova sinó la repetició, i el que es mira és si el canvi de context deixa de fer trontollar la seqüència.

  • Repetir-ho sovint
    El berenar a fora es fa de manera regular i no com una excepció de bon temps. És la repetició la que converteix la novetat en una segona manera coneguda de fer el mateix.
  • Altres moments a fora
    Quan la seqüència del berenar ja se sosté al pati, es pot mirar què passa amb altres moments de cura que fins ara només es feien a dins.

El paper de l'adulta

Observar sense provocar la situació. Si un infant fa a dins una cosa que havia après a fora, no cal comentar-ho ni reforçar-ho: només prendre'n nota. Sostenir la regularitat encara que el dia no sigui especialment bonic.

Variacions possibles

  • Si el pati no és practicable durant una temporada, es manté igualment el mateix ordre a dins i es reprèn quan es pugui.
L'adult acompanya

Abans

  • Preparar l'espai del pati sempre al mateix lloc, abans de sortir amb el grup.
  • Anunciar el canvi a dins i deixar temps perquè hi càpiga la reacció de cadascú.
  • Acordar amb l'equip que la seqüència no es retalla per ser a fora.

Durant

  • Seure amb el grup i quedar-s'hi, com es fa a dins.
  • Esperar abans de sostenir el got o el plat d'algú altre.
  • Deixar que el vent, les fulles i les formigues apareguin sense retirar-los.
  • Posar paraules al que ha canviat sense convertir-ho en una explicació.

Després

  • Recollir amb els infants el que ha quedat a terra, sense fer-ne una norma.
  • Anotar què ha sostingut cadascú i què no, en descriptiu.
  • Comentar amb l'equip si cal canviar el lloc, l'hora o els estris.
L'entorn i l'organització

L'espai

Un racó del pati sempre el mateix, prou pla per seure-hi i amb ombra a l'estiu, apartat de la zona de córrer. Es marca amb estores o amb un banc baix perquè sigui reconeixible de lluny. L'aigua i els draps es col·loquen sempre al mateix punt, a l'alçada dels infants, com el moble del menjador.

Els materials

  • Els mateixos gots i plats que es fan servir a dins, de pes real.
  • Estores o bancs baixos que delimitin l'espai del berenar.
  • Una gerra petita amb poca aigua i draps a l'abast dels infants.
  • Un recipient a la seva alçada per recollir el que caigui.
  • Una galleda amb aigua per rentar-se les mans quan el lavabo queda lluny.

El temps

El berenar a fora es fa de manera regular i no com una excepció. Té la mateixa durada que a dins i sense hora de finalització fixada: si el vent o el terra fan que tot vagi més lent, es va més lent. No es programa segons el bon temps sinó segons el calendari del grup.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

El canvi s'anuncia sempre abans de sortir, mai un cop a fora, i hi ha temps perquè cadascú s'hi disposi. El lloc del pati és sempre el mateix i les coses hi són sempre al mateix punt, cosa que fa que el context nou només sigui nou una vegada. Qui necessita sortir abans, surt abans.

Representació

La seqüència es fa present per diverses vies alhora: es diu amb la veu, es mostra la safata, s'assenyala la porta i es manté l'ordre exacte dels passos. A I1 pesa més l'objecte a la vista; a I2 s'hi afegeixen les paraules del canvi —a fora, ara, després—. Els infants que encara no comprenen la paraula tenen el gest i el que fan els companys.

Acció i expressió

Es reconeix com a participació vàlida seure a terra, en un banc o a la falda; beure amb una mà, amb dues o amb suport; recollir molt, poc o res. S'accepta mostrar el que s'ha trobat assenyalant, portant-ho o dient-ho, i cap manera no és la correcta.

Barreres que hi pot haver

  • Presentar la sortida com una activitat extraordinària, que la converteix en excepció i n'anul·la l'aprenentatge.
  • Terra irregular o massa lluny de l'aigua, que fa impossible sostenir la seqüència.
  • Retirar el que apareix a fora abans que els infants ho vegin.
  • Canviar els estris per versions irrompibles, que treuen el que fa interessant el canvi.

Mesures universals

  • Anunciar sempre el canvi d'espai a dins i abans de sortir, amb la veu i amb l'objecte a la vista.

    representaciobarrera comunicativa

  • Fer el berenar a fora sempre al mateix racó del pati i amb les coses al mateix punt.

    compromisbarrera d'orientació

  • Mantenir la seqüència completa, sense saltar-se cap pas per ser a fora.

    representaciobarrera de previsibilitat

  • Acceptar formes diferents de seure i de sostenir el got, incloent-hi el suport de l'adulta.

    accio i expressiobarrera motriu i postural

Mesures addicionals

  • Per als infants a qui el canvi d'espai neguiteja, sortir abans que la resta i triar lloc amb la persona de referència, revisant-ho cada trimestre.

    compromisbarrera emocional

  • Per als infants que encara no sostenen bé la postura a terra, oferir un banc baix amb els peus recolzats o una superfície estable, mantenint la resta igual.

    accio i expressiobarrera postural

Mesures intensives

  • Quan l'equip observi un malestar sostingut davant dels canvis d'espai que afecti altres moments del dia, o dificultats mantingudes per orientar-se en llocs coneguts, recollir-ne la descripció i traslladar-la a la família i als serveis corresponents. Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa d'exposició gradual sense indicació professional.

    Amb qui es coordina: Equip d'assessorament psicopedagògic (EAP), Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), Pediatria de referència, a través de la família

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

  • Quins passos de la seqüència sosté a fora i quins li costen més.
  • Com tria on seure i si la tria canvia al llarg del curs.
  • Què fa quan una acció coneguda no li surt igual a fora.
  • Com reacciona davant del que apareix i no hi és a dins.
  • Com viu l'anunci del canvi abans de sortir.

Com ho documentem

  • Notes de camp breus, escrites just després del berenar.
  • Fotografies puntuals de moments significatius, amb el consentiment de la família.
  • Un registre setmanal per infant, en text lliure i en descriptiu.
  • Comentaris compartits a la reunió d'equip.

Com s'interpreta

El que s'anota és el que es veu, no el que se'n dedueix. Es descriu l'acció i el context —«avui ha buscat un lloc pla abans de seure i ha sostingut el got amb les dues mans»— en comptes d'atribuir capacitats o mancances. Que una cosa no surti a fora no vol dir que s'hagi perdut: vol dir que encara depenia del menjador, i això és informació, no un retrocés. No es comparen infants entre ells ni es fan servir llistes d'indicadors tancades. Si l'equip observa alguna cosa que el preocupa, es descriu amb precisió i es trasllada als professionals corresponents: l'escola no valora ni diagnostica.

Per on pot continuar

  • Si la seqüència ja se sosté al pati, mirar què passa amb altres moments de cura a fora.
  • Si apareix interès pel que troben a terra, deixar-hi temps abans de recollir.
  • Si els infants comencen a anticipar el canvi amb paraules, recollir-les i fer-les servir.
Amb les famílies

Abans

  • Explicar que el berenar a fora és una situació habitual i no una sortida.
  • Acordar la roba i el calçat que permetin seure a terra sense problema.
  • Recollir si l'infant menja a fora a casa i com hi va.

Durant

  • Explicar cada dia com ha anat el berenar, també quan s'ha fet a fora.
  • Avisar quan s'incorpori el berenar a fora a la rutina habitual del grup.

Després

  • Compartir alguna fotografia o anotació significativa al llarg del trimestre.
  • Recollir a l'entrevista si a casa apareixen les mateixes descobertes.

La veu de les famílies

Menjar a terra i embrutar-se la roba és una de les qüestions on famílies i escola poden pensar diferent, i val més parlar-ne d'entrada. El que la família explica sobre com menja l'infant fora de casa forma part de l'observació. Quan una família expressa preocupació pel fred, per la brutícia o pels insectes, se'n parla i s'expliquen les condicions reals abans de decidir res.

Com continua

Al joc espontani

Al pati hi ha recipients, gerres petites i teles a l'abast, sense cap activitat proposada. Els infants hi reprodueixen a la seva manera el que passa al berenar, sovint amb terra i fulles en comptes de menjar.

A la vida quotidiana

Les mateixes condicions es mantenen al berenar de dins i, quan és possible, a altres moments de cura que es puguin fer a fora. La coherència entre els dos espais és el que fa que el canvi deixi de ser un obstacle.

Noves oportunitats

  • Preparar la safata del berenar abans de sortir al pati.
  • Triar entre dos racons del pati segons el dia que fa.
  • Fer-se càrrec de recollir el que ha quedat a terra en acabar.

Noves observacions

  • Si el canvi d'espai deixa de fer trontollar la seqüència al llarg del curs.
  • Si apareixen paraules per anomenar el que és diferent a fora.
  • Si el que aprèn a fora torna a aparèixer a dins.
Connexió amb el currículum6 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

  • E1.CE1.CAT1.S4 Adquisició d'una progressiva autonomia en situacions quotidianes.

    L'autonomia en situacions quotidianes es demostra justament quan la situació deixa de ser fàcil.

    normativa · triat per ia

E1.CE3 Adonar-se de la influència de l'espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món.

  • E1.CE3.CAT1.S1 Orientació autònoma en els espais habituals i quotidians i iniciació en l'ús de termes relatius a l'espai (aquí, allà, dins, fora, etc.).

    El saber esmenta l'orientació autònoma en els espais quotidians i els termes dins i fora. Aquesta situació els posa en joc literalment: el mateix berenar, a dins o a fora.

    normativa · triat per ia

  • E1.CE3.CAT1.S2 Orientació en les seqüències temporals en què s'organitza la vida diària.

    És el nucli de la situació: la seqüència en què s'organitza la vida diària es manté igual mentre tot el que l'envolta canvia.

    normativa · triat per ia

  • E1.CE3.CAT1.S3 Iniciació en l'ús de termes relatius a l'organització del temps (ara, després, avui, demà, etc.).

    A I2 apareixen les paraules del canvi —ara, després, avui— quan s'anticipa que el berenar es farà a fora.

    normativa · triat per ia

Eix 3 · Un infant que descobreix l'entorn amb curiositat

E3.CE2 Desenvolupar, de manera progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l'observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l'entorn i respondre de manera creativa als diferents reptes i situacions.

  • E3.CE2.CAT1.S2 Inici en la relació i connexió entre el fet conegut i el que és nou, entre experiències prèvies i noves.

    El saber parla d'iniciar la connexió entre el fet conegut i el que és nou, entre experiències prèvies i noves. És exactament la pregunta d'aquesta situació.

    normativa · triat per ia

E3.CE3 Explorar i reconèixer elements i fenòmens del món natural, establint relacions entre la pròpia acció i les conseqüències que se'n deriven, per iniciar hàbits de sostenibilitat i conservació de l'entorn.

  • E3.CE3.CAT1.S2 Descoberta dels efectes de les pròpies accions en el medi natural.

    Berenar a fora deixa rastre: engrunes, taques, coses que cauen. Descobrir els efectes de les pròpies accions en el medi natural aquí no és cap metàfora.

    normativa · triat per ia

Fitxa tècnica
Identificador
sa-apat-berenar-fora-i1-i2
Versió del document
2
Model de dades
1.1.0
Origen
Generada amb IA
Revisada per una persona
Sí
Creada
2026-08-24
Actualitzada
2026-08-31

Notes de revisió

Revisada i validada per l'equip el 31 d'agost de 2026. Les il·lustracions de la làmina són pintades i pròpies d'aquesta situació. Les referències curriculars s'han verificat contra dades/curriculum-0-3.json.