Situació d'aprenentatge · 1-3 anys · apats
El berenar a fora
Que el berenar a fora es repeteixi prou vegades per deixar de ser una excepció, i que cada infant hi pugui sostenir el que ja sap fer a dins —o descobrir què d'allò encara depenia del menjador— amb una adulta que no protegeix del desordre sinó que hi acompanya.
L'entorn que preparem
Espai
Un racó del pati sempre el mateix, prou pla per seure-hi i amb ombra a l'estiu, apartat de la zona de córrer. Es marca amb estores o amb un banc baix perquè sigui reconeixible de lluny. L'aigua i els draps es col·loquen sempre al mateix punt, a l'alçada dels infants, com el moble del menjador.
Materials
Els mateixos gots i plats que es fan servir a dins, de pes real. Estores o bancs baixos que delimitin l'espai del berenar. Una gerra petita amb poca aigua i draps a l'abast dels infants. Un recipient a la seva alçada per recollir el que caigui. Una galleda amb aigua per rentar-se les mans quan el lavabo queda lluny.
Temps
El berenar a fora es fa de manera regular i no com una excepció. Té la mateixa durada que a dins i sense hora de finalització fixada: si el vent o el terra fan que tot vagi més lent, es va més lent. No es programa segons el bon temps sinó segons el calendari del grup.
El recorregut
01
Compartim
Avui berenem a fora
Ens rentem les mans igual
Portem el que cal
02
Aprenem
Buscar on seure
El got que es tomba
El que arriba de fora
Deixem el pati com l'hem trobat
03
Continuem
Repetir-ho sovint
Altres moments a fora
El paper de l'educadora
SEURE
Seure amb el grup i quedar-s'hi, com es fa a dins.
ESPERAR
Esperar abans de sostenir el got o el plat d'algú altre.
DEIXAR
Deixar que el vent, les fulles i les formigues apareguin sense retirar-los.
POSAR
Posar paraules al que ha canviat sense convertir-ho en una explicació.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
El canvi s'anuncia sempre abans de sortir, mai un cop a fora, i hi ha temps perquè cadascú s'hi disposi. El lloc del pati és sempre el mateix i les coses hi són sempre al mateix punt, cosa que fa que el context nou només sigui nou una vegada. Qui necessita sortir abans, surt abans.
Diferents maneres de comunicar-se
Es reconeix com a participació vàlida seure a terra, en un banc o a la falda; beure amb una mà, amb dues o amb suport; recollir molt, poc o res. S'accepta mostrar el que s'ha trobat assenyalant, portant-ho o dient-ho, i cap manera no és la correcta.
Diferents maneres d'entendre-ho
La seqüència es fa present per diverses vies alhora: es diu amb la veu, es mostra la safata, s'assenyala la porta i es manté l'ordre exacte dels passos. A I1 pesa més l'objecte a la vista; a I2 s'hi afegeixen les paraules del canvi —a fora, ara, després—. Els infants que encara no comprenen la paraula tenen el gest i el que fan els companys.
Què observem
- Quins passos de la seqüència sosté a fora i quins li costen més.
- Com tria on seure i si la tria canvia al llarg del curs.
- Què fa quan una acció coneguda no li surt igual a fora.
- Com reacciona davant del que apareix i no hi és a dins.
- Com viu l'anunci del canvi abans de sortir.
Pràctiques que afavoreixen
- Seure amb el grup i quedar-s'hi, com es fa a dins.adult_acompanya · durant
- Esperar abans de sostenir el got o el plat d'algú altre.adult_acompanya · durant
- Deixar que el vent, les fulles i les formigues apareguin sense retirar-los.adult_acompanya · durant
- Posar paraules al que ha canviat sense convertir-ho en una explicació.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- No presentar-ho com una festa ni com una recompensa.desenvolupament · compartim
- No apartar les fulles ni les formigues abans que els infants les vegin.desenvolupament · aprenem
- No treure gots de plàstic ni retallar la seqüència perquè a fora costa més.desenvolupament · aprenem
- Des de l'escola no es fa cap valoració ni s'aplica cap programa d'exposició gradual sense indicació professional.DUA · mesures intensives
