Salta al contingut principal
Guia SA 0-3 Escola bressol

Totes les situacions

Validada

L'esmorzar: reconèixer la meva gana

Que, dins d'una estona prou llarga en què la taula és oberta, cada infant pugui reconèixer la seva gana, començar quan ho necessita i deixar-ho quan ja n'ha tingut prou, participant en la gestió del seu esmorzar de començament a fi —obrir-lo, pelar-lo, recollir-lo— fins on avui hi arriba; i que la persona adulta resisteixi les dues temptacions de sempre: pelar-ho ella perquè es triga menys, i fer seure tothom alhora perquè així es controla millor.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

  • Reconèixer i manifestar la pròpia gana i la pròpia sacietat en l'estona de l'esmorzar
  • Fer-se càrrec del propi esmorzar: obrir-lo, pelar-lo i recollir-lo
  • Situar l'esmorzar dins de la seqüència del matí

Què farà l'infant

  • Manifestar que té gana o que ja n'ha tingut prou
  • Deixar menjar sense acabar-ho tot
  • Triar entre esmorzar ara o esperar una estona
  • Obrir el propi recipient i desembolicar el que porta
  • Recollir el que ha quedat i deixar-ho al lloc previst
  • Anticipar què ve després de l'esmorzar
  • Anar cap a l'espai de l'esmorzar

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

  • Esperar abans d'obrir o de pelar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part mínima.
  • Posar paraules a la gana i a la sacietat sense convertir-les en una valoració.
  • Deixar que qui no en vol més ho deixi, sense insistir ni fer l'últim mos.
  • Anomenar què ve després de l'esmorzar mentre encara s'està a taula.

Què cal tenir a punt

  • Els esmorzars que cada infant porta de casa, dins del seu recipient.
  • Una gerra petita amb poca aigua i gots de vidre petits, de pes real.
  • Un cistell per a les closques i els papers, a la taula i a la seva alçada.
  • Estovalles o individuals que marquin on és el lloc de cadascú sense assignar-lo.
  • Draps petits a l'abast per al que es vessi.
  • Una escombreta i un recollidor petits per a les closques que cauen a terra.

En què ens fixarem

  • Quan hi va: d'hora, tard, o quan ja gairebé es recull.
  • Com diu que té gana i com diu que ja n'ha tingut prou.
  • Què pot obrir sol i què encara no, i què fa quan no li surt.
  • Si demana ajuda, a qui la demana i com.
  • Si sap dir o mostrar què ve després de l'esmorzar.

Com ho portem a la pràctica

  1. 01

    Compartim

    • La taula que s'obre
    • Aquest és el meu
  2. 02

    Aprenem

    • Obrir-ho jo
    • Pelar la mandarina
    • Quan ja n'he tingut prou
    • Recollim el que queda
  3. 03

    Continuem

    • El mateix a dinar
    • Què ve després

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 7 criteris

OBJ1 · Reconèixer i manifestar la pròpia gana i la pròpia sacietat en l'estona de l'esmorzar, per anar regulant l'alimentació d'acord amb el que el cos demana.

Reconèixer i manifestarla pròpia gana i la pròpia sacietat en l'estona de l'esmorzarper anar regulant l'alimentació d'acord amb el que el cos demana

  • E1.CE4.CAT1.S1
  • E2.CE1.CAT2.S3

Criteris d'avaluació

  1. Manifestar que té gana o que ja n'ha tingut prou, amb la paraula o amb el gest, quan la taula de l'esmorzar és oberta i ningú no li ha preguntat abans.

    Acció: Manifestar que té gana o que ja n'ha tingut prouCondicions: quan la taula de l'esmorzar és oberta i ningú no li ha preguntat abans

  2. Deixar menjar sense acabar-ho tot quan ja no en vol més, en una estona en què ningú no insisteix ni ho retira de seguida.

    Acció: Deixar menjar sense acabar-ho totCondicions: en una estona en què ningú no insisteix ni ho retira de seguida

  3. Triar entre esmorzar ara o esperar una estona, segons la gana que té en aquell moment, quan l'estona és prou llarga perquè totes dues coses siguin possibles.

    Acció: Triar entre esmorzar ara o esperar una estonaCondicions: quan l'estona és prou llarga perquè totes dues coses siguin possibles

OBJ2 · Fer-se càrrec del propi esmorzar —obrir-lo, pelar-lo i recollir-lo—, per anar guanyant autonomia en un moment quotidià que és seu.

Fer-se càrrecdel propi esmorzar: obrir-lo, pelar-lo i recollir-loper anar guanyant autonomia en un moment quotidià que és seu

  • E1.CE4.CAT1.S2
  • E1.CE1.CAT1.S4
  • E1.CE1.CAT1.S2

Criteris d'avaluació

  1. Obrir el propi recipient i desembolicar el que porta, amb els intents que li calguin i amb ajuda només quan la demana.

    Acció: Obrir el propi recipient i desembolicar el que portaCondicions: amb ajuda només quan la demana, i amb el recipient a les seves mans des del començament

  2. Recollir el que ha quedat —closques, paper, got— i deixar-ho al lloc previst en acabar d'esmorzar, amb el grau d'implicació que vulgui.

    Acció: Recollir el que ha quedat i deixar-ho al lloc previstCondicions: en acabar d'esmorzar, amb el cistell a la seva alçada i amb el grau d'implicació que vulgui

OBJ3 · Situar l'esmorzar dins de la seqüència del matí, per anar orientant-se en el temps de l'escola amb seguretat.

Situarl'esmorzar dins de la seqüència del matíper anar orientant-se en el temps de l'escola amb seguretat

  • E1.CE3.CAT1.S2
  • E1.CE3.CAT1.S3

Criteris d'avaluació

  1. Anticipar amb la paraula o amb el gest què ve després de l'esmorzar, quan se li pregunta o quan veu que els companys comencen a recollir.

    Acció: Anticipar què ve després de l'esmorzarCondicions: quan se li pregunta o quan veu que els companys comencen a recollir

  2. Anar cap a l'espai de l'esmorzar quan veu que s'hi prepara la taula, sense que ningú l'hi acompanyi ni l'hi cridi.

    Acció: Anar cap a l'espai de l'esmorzarCondicions: sense que ningú l'hi acompanyi ni l'hi cridi

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

L'estona comença quan es prepara la taula, no quan se'ls crida. Es posen les estovalles, els gots i el cistell de les closques en un lloc que es veu des de tot arreu, i la taula queda oberta. Els infants que han arribat d'hora i ja han esmorzat no hi tornen; els que tenen gana s'hi acosten. No hi ha cap moment en què tothom hagi de seure alhora, i el que anuncia l'esmorzar és la taula parada, no una frase.

  • La taula que s'obre 3-5 minuts de preparació
    Es prepara la taula a la vista del grup i s'hi deixen les bosses o els recipients de cadascú a l'abast. Qui vulgui esmorzar hi va; qui no, continua el que estava fent.
  • Aquest és el meu
    Cada infant reconeix i agafa el seu esmorzar d'entre els altres. Els recipients no es reparteixen: es deixen on es puguin veure i triar.

El paper de l'adulta

Preparar la taula, el cistell i l'aigua a la seva alçada abans d'obrir l'estona. Deixar que sigui la taula parada la que avisi, en comptes de cridar el grup. No preguntar un per un si volen esmorzar: una pregunta repetida acaba sent una ordre. No obrir ni pelar res per endavant. Comptar que els infants que han arribat d'hora poden no tenir gana i que això no s'ha de resoldre.

Variacions possibles

  • Els infants que encara no reconeixen el seu recipient poden anar a buscar-lo amb un company o amb l'educadora, sense que se'ls hi porti.
  • Si un dia el grup arriba molt alterat, es pot obrir la taula més tard i deixar-la oberta més estona.

Aprenem

Durant l'estona hi ha embolcalls que no s'obren, mandarines que es desfan a trossos, closques per tot arreu i infants que en volen més i infants que ho deixen a la meitat. És el que ha de passar. L'educadora és a prop, amb les mans disponibles però no posades a sobre, i deixa que cadascú arribi fins on arribi abans d'oferir ajuda. Ningú no ha d'acabar-s'ho, i ningú no ha de menjar el mateix que el del costat.

  • Obrir-ho jo
    Cada infant s'enfronta al seu embolcall: el tàper, la bossa, el paper. Es dona el temps que calgui i s'ajuda només quan es demana, i encara llavors fent la part mínima —afluixar la tapa i tornar-la a deixar a les seves mans.
  • Pelar la mandarina
    Pelar és una feina fina i llarga. Es pot començar per la vora ja aixecada si l'infant ho demana, però la resta la fa ell. Les closques van al cistell, que és a la taula i no a la cuina.
  • Quan ja n'he tingut prou
    El que sobra es deixa al plat o torna al recipient. No s'insisteix, no es fa un últim mos i no es comenta qui n'ha menjat més. Qui en vol més i en té, en menja més.
  • Recollim el que queda
    En acabar, cada infant s'endú el seu got i les seves closques al cistell i a la safata. Qui vulgui pot quedar-se a ajudar amb la taula.

El paper de l'adulta

Esperar abans de pelar. Comptar fins on calgui abans d'allargar la mà, i quan s'allarga, fer-ne la part mínima. Posar paraules al que passa —«encara costa», «ja no en vols més»— sense convertir-ho en una valoració. No premiar el plat buit ni celebrar qui acaba primer. No comparar el que porta cadascú de casa, ni davant dels infants ni davant de les famílies.

Variacions possibles

  • Als infants a qui l'embolcall els supera del tot es pot oferir un recipient més fàcil, acordat amb la família, en comptes d'obrir-los el que porten.
  • Els infants que necessiten menys moviment al voltant poden esmorzar a l'extrem de la taula o en una taula petita al costat.

Continuem

El que s'aprèn a l'esmorzar surt d'aquesta estona tot sol: apareix al dinar, quan es deixa menjar al plat sense que passi res; apareix al berenar, amb els mateixos embolcalls; i apareix cada matí quan un infant sap que després d'esmorzar es va a fora. A I2 aquesta connexió comença a ser conscient i són els mateixos infants els qui la nomenen.

  • El mateix a dinar
    Al dinar es manté que es pugui deixar menjar sense insistència i que ningú no hagi d'acabar-s'ho tot, perquè l'infant no hagi d'aprendre dues regles diferents per al mateix cos.
  • Què ve després
    Es nomena en veu alta el que ve després de l'esmorzar mentre encara s'està recollint, i es deixa que siguin ells qui ho diguin quan ja ho saben.

El paper de l'adulta

Observar sense provocar la situació. Si un infant anticipa el que ve després o deixa menjar al plat amb naturalitat, no cal celebrar-ho: només prendre'n nota. Mantenir la mateixa manera de fer en els altres àpats, que és el que fa que allò après se sostingui.

Variacions possibles

  • Quan es berena a fora, es manté la mateixa manera d'obrir, de deixar i de recollir.
L'adult acompanya

Abans

  • Preparar la taula, els gots, l'aigua i el cistell de les closques a la seva alçada abans d'obrir l'estona.
  • Deixar els recipients de cadascú en un lloc on es puguin veure i reconèixer.
  • Acordar amb l'equip que la taula estarà oberta una estona llarga i que no tothom hi anirà alhora.
  • Tenir presents les pautes d'alimentació acordades amb cada família, sense comentar-les davant del grup.

Durant

  • Esperar abans d'obrir o de pelar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part mínima.
  • Posar paraules a la gana i a la sacietat sense convertir-les en una valoració.
  • Deixar que qui no en vol més ho deixi, sense insistir ni fer l'últim mos.
  • Anomenar què ve després de l'esmorzar mentre encara s'està a taula.

Després

  • Anotar qui hi ha anat, quan, i què ha pogut fer sol, en descriptiu.
  • Explicar a la família què ha fet i què ha pogut obrir, no quant n'ha menjat.
  • Comentar amb l'equip si cal canviar l'alçada, l'estona d'obertura o el lloc del cistell.
L'entorn i l'organització

L'espai

Una taula baixa en un lloc visible des de la resta de l'aula, perquè s'hi pugui anar sense que ningú hi acompanyi. Els recipients de cadascú, en una lleixa o un cistell a la seva alçada, sempre al mateix lloc. A la taula: una gerra petita amb aigua, gots, i un cistell per a les closques i els papers. El terra ha de ser fàcil d'escombrar, perquè les closques hi cauran. Al costat, una taula petita per als infants que necessiten menys moviment a prop.

Els materials

  • Els esmorzars que cada infant porta de casa, dins del seu recipient.
  • Una gerra petita amb poca aigua i gots de vidre petits, de pes real.
  • Un cistell per a les closques i els papers, a la taula i a la seva alçada.
  • Estovalles o individuals que marquin on és el lloc de cadascú sense assignar-lo.
  • Draps petits a l'abast per al que es vessi.
  • Una escombreta i un recollidor petits per a les closques que cauen a terra.

El temps

La taula s'obre una estona llarga —prou perquè hi càpiguen els qui tenen gana d'hora i els qui en tenen més tard— i no es tanca fins que ha passat tothom qui hi volia anar. L'estona d'esmorzar no es reparteix en torns ni es tanca amb un senyal. Ningú no ha d'acabar en un temps determinat, i qui no hi va no ha de justificar-ho.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

S'hi va per gana, no per horari: cada infant tria si esmorza, quan hi va i quan ho deixa, i pot canviar d'idea mentre la taula sigui oberta. El menjar és el seu, portat de casa, cosa que fa que la situació parteixi d'alguna cosa que ja li pertany. No acabar-s'ho no té cap conseqüència, ni bona ni dolenta.

Representació

L'esmorzar s'anuncia per diverses vies alhora i sempre igual: la taula es prepara a la vista, els recipients són al mateix lloc cada dia, el cistell de les closques és damunt de la taula i el que ve després es diu en veu alta mentre encara s'hi és. Els infants que encara no entenen la frase tenen la taula parada, l'objecte real i el que fan els companys.

Acció i expressió

Es reconeix com a participació vàlida menjar molt, menjar poc, mirar sense menjar, anar-hi a l'últim moment, obrir-ho sol, demanar que s'afluixi la tapa o assenyalar el que es vol. Es reconeix com a expressió de la gana i de la sacietat tant la paraula com el gest, l'allunyament del plat o el fet de tornar el que sobra al recipient.

Barreres que hi pot haver

  • La pressa del centre per encaixar l'esmorzar entre l'acollida i la sortida al pati.
  • Recipients i embolcalls que cap infant d'aquesta edat no pot obrir sol.
  • Que l'adulta obri i peli per endavant per guanyar temps.
  • Els comentaris sobre el que cadascú porta de casa, davant dels infants o de les famílies.
  • Un espai amb massa moviment al voltant de la taula mentre s'esmorza.

Mesures universals

  • Mantenir la taula oberta una estona llarga en comptes de fer un únic torn per a tot el grup.

    compromisbarrera de ritme

  • Tenir els recipients, els gots i el cistell sempre al mateix lloc i a la seva alçada.

    representaciobarrera d'accés

  • Acceptar el gest, la paraula i l'allunyament del plat com a maneres igual de vàlides de dir que ja n'hi ha prou.

    accio i expressiobarrera comunicativa

  • Anomenar en veu alta què ve després de l'esmorzar mentre encara s'és a taula.

    representaciobarrera d'anticipació

Mesures addicionals

  • Per als infants a qui els embolcalls encara els superen del tot, acordar amb la família un recipient que puguin obrir, revisant-ho cada trimestre, en comptes d'obrir-los cada dia el que porten.

    accio i expressiobarrera motriu

  • Per als infants que es desborden amb el moviment al voltant de la taula, oferir un lloc a l'extrem o en una taula petita al costat, mantenint la mateixa estona i els mateixos materials.

    compromisbarrera sensorial

Mesures intensives

  • Quan l'equip observi al llarg del temps dificultats sostingudes per empassar o per mastegar, o un malestar mantingut en l'estona de l'esmorzar, recollir-ne la descripció del que es veu i traslladar-la a la família i als serveis corresponents. Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura, la quantitat ni la composició dels aliments sense indicació professional.

    Amb qui es coordina: Equip d'assessorament psicopedagògic (EAP), Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), Pediatria de referència, a través de la família

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

  • Quan hi va: d'hora, tard, o quan ja gairebé es recull.
  • Com diu que té gana i com diu que ja n'ha tingut prou.
  • Què pot obrir sol i què encara no, i què fa quan no li surt.
  • Si demana ajuda, a qui la demana i com.
  • Si sap dir o mostrar què ve després de l'esmorzar.

Com ho documentem

  • Notes de camp breus, escrites just després de l'estona.
  • Una anotació setmanal per infant, en text lliure i en descriptiu.
  • Fotografies d'un moment significatiu, amb el consentiment de la família.
  • Comentaris compartits a la reunió d'equip.

Com s'interpreta

El que s'anota és el que es veu, no el que se'n dedueix. Es descriu l'acció i el context —«avui ha pelat la mandarina sol i n'ha deixat la meitat»— en comptes d'atribuir gana, interès o mancances. No tenir gana un dia no vol dir res, i menjar poc no és una dada per si sola: només ho és el que es repeteix al llarg del temps, i aleshores es descriu, no es valora. No es comparen infants entre ells, no es fan servir llistes d'indicadors tancades i no es comenta davant del grup el que cadascú porta de casa. Si l'equip observa alguna cosa que el preocupa, es descriu amb precisió i es trasllada a la família i als professionals corresponents: l'escola no valora ni diagnostica.

Per on pot continuar

  • Si apareix interès per servir-se l'aigua, deixar la gerra a taula tota l'estona.
  • Si el grup obre els embolcalls amb soltesa, proposar a les famílies recipients una mica més exigents.
  • Si un infant vol anar sempre a l'últim moment, deixar-l'hi mentre la taula pugui estar oberta.
Amb les famílies

Abans

  • Explicar que a l'escola l'esmorzar no és un torn: la taula està oberta una estona i cadascú hi va quan té gana.
  • Acordar quins recipients i embolcalls pot obrir l'infant, perquè el que porta el pugui obrir ell.
  • Recollir què esmorza a casa i a quina hora, perquè l'equip sàpiga qui pot arribar sense gana.

Durant

  • Explicar cada dia què ha pogut obrir i pelar, no quant n'ha menjat.
  • Avisar quan es canviï alguna cosa de l'estona, com el lloc del cistell o l'hora d'obertura.

Després

  • Compartir alguna fotografia o anotació significativa al llarg del trimestre.
  • Recollir a l'entrevista si a casa vol obrir-se ell l'esmorzar i si se li deixa.

La veu de les famílies

L'esmorzar és l'únic àpat de l'escola que ve de casa, i això el fa delicat: el que una família hi posa parla de la seva manera de viure, dels seus horaris i del que es pot permetre. L'escola acorda amb les famílies el que necessita —recipients que l'infant pugui obrir— i no valora el contingut davant dels infants ni compara el que porta cadascú. Quan una família demana que el seu infant s'ho acabi tot, s'escolta el motiu i s'explica per què a l'escola no s'insisteix, sense convertir-ho en un retret en cap direcció. El que la família explica sobre la gana de l'infant a casa forma part de l'observació.

Com continua

Al joc espontani

A l'espai de joc hi ha capses amb tapa, bosses de roba, embolcalls i recipients buits a l'abast, sense cap activitat proposada. Els infants hi repeteixen la seqüència d'obrir, buidar i tornar a tancar amb més insistència de la que hi posen a taula, i sovint amb més cura.

A la vida quotidiana

La mateixa manera de fer es manté al dinar i al berenar: es pot deixar menjar, no s'insisteix i cadascú recull el que ha quedat. La coherència entre els tres àpats és el que fa que la gana i la sacietat es puguin reconèixer com a pròpies i no com una norma de l'estona de l'esmorzar.

Noves oportunitats

  • Preparar entre tots la taula de l'esmorzar, com ja es fa al dinar.
  • Servir-se l'aigua de la gerra sense que ningú l'hi ofereixi.
  • Fer-se càrrec del cistell de les closques i de buidar-lo en acabar.

Noves observacions

  • Com evoluciona el que pot obrir sol al llarg del curs.
  • Si l'hora en què li ve la gana es va estabilitzant.
  • Si comença a anticipar el que ve després sense que ningú l'hi pregunti.
Connexió amb el currículum7 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

  • E1.CE1.CAT1.S4 Adquisició d'una progressiva autonomia en situacions quotidianes.

    L'autonomia progressiva en situacions quotidianes és exactament el que es guanya quan l'embolcall s'obre sol, encara que costi i encara que es trigui.

    normativa · triat per ia

  • E1.CE1.CAT1.S2 Curiositat i interès en l'exploració sensoriomotriu i en les habilitats manipulatives necessàries.

    Pelar una mandarina, obrir un tàper o desembolicar un entrepà són habilitats manipulatives fines de veritat, amb una finalitat que l'infant entén sense que ningú l'hi expliqui.

    normativa · triat per ia

E1.CE3 Adonar-se de la influència de l'espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món.

  • E1.CE3.CAT1.S2 Orientació en les seqüències temporals en què s'organitza la vida diària.

    L'esmorzar marca una frontera dins del matí: separa l'arribada del que ve després. És una de les seqüències temporals que els infants reconeixen abans.

    normativa · triat per ia

  • E1.CE3.CAT1.S3 Iniciació en l'ús de termes relatius a l'organització del temps (ara, després, avui, demà, etc.).

    «Ara», «després» i «abans d'esmorzar» apareixen sols en aquesta estona perquè hi ha alguna cosa real a situar en el temps.

    normativa · triat per ia

E1.CE4 Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat.

  • E1.CE4.CAT1.S1 Identificació i manifestació de les pròpies necessitats fisiològiques.

    El saber nomena la identificació i la manifestació de les pròpies necessitats fisiològiques. La gana i la sacietat en són el cas més quotidià, i l'esmorzar és el moment del dia en què més varien d'un infant a l'altre.

    normativa · triat per ia

  • E1.CE4.CAT1.S2 Participació en les accions quotidianes d'alimentació, higiene personal i descans.

    La participació en les accions quotidianes d'alimentació inclou obrir, pelar i recollir, no només menjar. A l'esmorzar aquestes accions són especialment visibles perquè el menjar arriba embolicat de casa.

    normativa · triat per ia

Eix 2 · Un infant que es comunica amb diferents llenguatges

E2.CE1 Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.

  • E2.CE1.CAT2.S3 Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant la llengua oral.

    Dir que es té gana, que ja n'hi ha prou o que no es pot obrir el tàper és expressió de necessitats mitjançant la llengua oral, amb un motiu immediat per fer-ho.

    normativa · triat per ia

Fitxa tècnica
Identificador
sa-apat-esmorzar-i2
Versió del document
4
Model de dades
1.1.0
Origen
Generada amb IA
Revisada per una persona
Sí
Creada
2026-08-31
Actualitzada
2026-08-31

Notes de revisió

Revisada i validada per l'equip el 31 d'agost de 2026, amb el títol i el repte ja ajustats. Les il·lustracions narratives de la làmina són pintades i pròpies d'aquesta situació; les tretze vinyetes petites encara van amb l'SVG provisional. Les referències curriculars s'han verificat contra dades/curriculum-0-3.json.