Torna a la fitxa

Un infant amb pitet assegut a taula que es porta la cullera a la boca

Situació d'aprenentatge · 2-3 anys · acollida, apats

L'esmorzar:reconèixer la meva gana

Que, dins d'una estona prou llarga en què la taula és oberta, cada infant pugui reconèixer la seva gana, començar quan ho necessita i deixar-ho quan ja n'ha tingut prou, participant en la gestió del seu esmorzar de començament a fi —obrir-lo, pelar-lo, recollir-lo— fins on avui hi arriba; i que la persona adulta resisteixi les dues temptacions de sempre: pelar-ho ella perquè es triga menys, i fer seure tothom alhora perquè així es controla millor.

L'entorn que preparem

Espai

Espai

Una taula baixa en un lloc visible des de la resta de l'aula, perquè s'hi pugui anar sense que ningú hi acompanyi. Els recipients de cadascú, en una lleixa o un cistell a la seva alçada, sempre al mateix lloc. A la taula: una gerra petita amb aigua, gots, i un cistell per a les closques i els papers. El terra ha de ser fàcil d'escombrar, perquè les closques hi cauran. Al costat, una taula petita per als infants que necessiten menys moviment a prop.

Materials

Materials

Els esmorzars que cada infant porta de casa, dins del seu recipient. Una gerra petita amb poca aigua i gots de vidre petits, de pes real. Un cistell per a les closques i els papers, a la taula i a la seva alçada. Estovalles o individuals que marquin on és el lloc de cadascú sense assignar-lo. Draps petits a l'abast per al que es vessi. Una escombreta i un recollidor petits per a les closques que cauen a terra.

Temps

Temps

La taula s'obre una estona llarga —prou perquè hi càpiguen els qui tenen gana d'hora i els qui en tenen més tard— i no es tanca fins que ha passat tothom qui hi volia anar. L'estona d'esmorzar no es reparteix en torns ni es tanca amb un senyal. Ningú no ha d'acabar en un temps determinat, i qui no hi va no ha de justificar-ho.

El recorregut

01

Compartim

Compartim

La taula que s'obre

Aquest és el meu

02

Aprenem

Aprenem

Obrir-ho jo

Pelar la mandarina

Quan ja n'he tingut prou

Recollim el que queda

03

Continuem

Continuem

El mateix a dinar

Què ve després

El paper de l'educadora

ESPERAR

Esperar abans d'obrir o de pelar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part mínima.

POSAR

Posar paraules a la gana i a la sacietat sense convertir-les en una valoració.

DEIXAR

Deixar que qui no en vol més ho deixi, sense insistir ni fer l'últim mos.

ANOMENAR

Anomenar què ve després de l'esmorzar mentre encara s'està a taula.

Què farà l'infant

Manifestar que té gana o que ja n'ha tingut prou
Manifestar que té gana o que ja n'ha tingut prou
Deixar menjar sense acabar-ho tot
Deixar menjar sense acabar-ho tot
Triar entre esmorzar ara o esperar una estona
Triar entre esmorzar ara o esperar una estona
Obrir el propi recipient i desembolicar el que porta
Obrir el propi recipient i desembolicar el que porta
Recollir el que ha quedat i deixar-ho al lloc previst
Recollir el que ha quedat i deixar-ho al lloc previst
Anticipar què ve després de l'esmorzar
Anticipar què ve després de l'esmorzar
Anar cap a l'espai de l'esmorzar
Anar cap a l'espai de l'esmorzar

DUA · que ningú no en quedi fora

Diferents maneres de participar

S'hi va per gana, no per horari: cada infant tria si esmorza, quan hi va i quan ho deixa, i pot canviar d'idea mentre la taula sigui oberta. El menjar és el seu, portat de casa, cosa que fa que la situació parteixi d'alguna cosa que ja li pertany. No acabar-s'ho no té cap conseqüència, ni bona ni dolenta.

Diferents maneres de comunicar-se

Es reconeix com a participació vàlida menjar molt, menjar poc, mirar sense menjar, anar-hi a l'últim moment, obrir-ho sol, demanar que s'afluixi la tapa o assenyalar el que es vol. Es reconeix com a expressió de la gana i de la sacietat tant la paraula com el gest, l'allunyament del plat o el fet de tornar el que sobra al recipient.

Diferents maneres d'entendre-ho

L'esmorzar s'anuncia per diverses vies alhora i sempre igual: la taula es prepara a la vista, els recipients són al mateix lloc cada dia, el cistell de les closques és damunt de la taula i el que ve després es diu en veu alta mentre encara s'hi és. Els infants que encara no entenen la frase tenen la taula parada, l'objecte real i el que fan els companys.

Què observem

  • Quan hi va: d'hora, tard, o quan ja gairebé es recull.
  • Com diu que té gana i com diu que ja n'ha tingut prou.
  • Què pot obrir sol i què encara no, i què fa quan no li surt.
  • Si demana ajuda, a qui la demana i com.
  • Si sap dir o mostrar què ve després de l'esmorzar.

Pràctiques que afavoreixen

  • Esperar abans d'obrir o de pelar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part mínima.adult_acompanya · durant
  • Posar paraules a la gana i a la sacietat sense convertir-les en una valoració.adult_acompanya · durant
  • Deixar que qui no en vol més ho deixi, sense insistir ni fer l'últim mos.adult_acompanya · durant
  • Anomenar què ve després de l'esmorzar mentre encara s'està a taula.adult_acompanya · durant
Una educadora que fa el gest de polze amunt

Pràctiques que cal evitar

  • No obrir ni pelar res per endavant.desenvolupament · compartim
  • No preguntar un per un si volen esmorzar: una pregunta repetida acaba sent una ordre.desenvolupament · compartim
  • No premiar el plat buit ni celebrar qui acaba primer.desenvolupament · aprenem
  • Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura, la quantitat ni la composició dels aliments sense indicació professional.DUA · mesures intensives
Un infant amb els braços creuats