
Situació d'aprenentatge · 2-3 anys · acollida, apats
Que, dins d'una estona prou llarga en què la taula és oberta, cada infant pugui reconèixer la seva gana, començar quan ho necessita i deixar-ho quan ja n'ha tingut prou, participant en la gestió del seu esmorzar de començament a fi —obrir-lo, pelar-lo, recollir-lo— fins on avui hi arriba; i que la persona adulta resisteixi les dues temptacions de sempre: pelar-ho ella perquè es triga menys, i fer seure tothom alhora perquè així es controla millor.
Espai
Una taula baixa en un lloc visible des de la resta de l'aula, perquè s'hi pugui anar sense que ningú hi acompanyi. Els recipients de cadascú, en una lleixa o un cistell a la seva alçada, sempre al mateix lloc. A la taula: una gerra petita amb aigua, gots, i un cistell per a les closques i els papers. El terra ha de ser fàcil d'escombrar, perquè les closques hi cauran. Al costat, una taula petita per als infants que necessiten menys moviment a prop.
Materials
Els esmorzars que cada infant porta de casa, dins del seu recipient. Una gerra petita amb poca aigua i gots de vidre petits, de pes real. Un cistell per a les closques i els papers, a la taula i a la seva alçada. Estovalles o individuals que marquin on és el lloc de cadascú sense assignar-lo. Draps petits a l'abast per al que es vessi. Una escombreta i un recollidor petits per a les closques que cauen a terra.
Temps
La taula s'obre una estona llarga —prou perquè hi càpiguen els qui tenen gana d'hora i els qui en tenen més tard— i no es tanca fins que ha passat tothom qui hi volia anar. L'estona d'esmorzar no es reparteix en torns ni es tanca amb un senyal. Ningú no ha d'acabar en un temps determinat, i qui no hi va no ha de justificar-ho.
01
Compartim

La taula que s'obre
Aquest és el meu
02
Aprenem

Obrir-ho jo
Pelar la mandarina
Quan ja n'he tingut prou
Recollim el que queda
03
Continuem

El mateix a dinar
Què ve després
ESPERAR
Esperar abans d'obrir o de pelar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part mínima.
POSAR
Posar paraules a la gana i a la sacietat sense convertir-les en una valoració.
DEIXAR
Deixar que qui no en vol més ho deixi, sense insistir ni fer l'últim mos.
ANOMENAR
Anomenar què ve després de l'esmorzar mentre encara s'està a taula.







Diferents maneres de participar
S'hi va per gana, no per horari: cada infant tria si esmorza, quan hi va i quan ho deixa, i pot canviar d'idea mentre la taula sigui oberta. El menjar és el seu, portat de casa, cosa que fa que la situació parteixi d'alguna cosa que ja li pertany. No acabar-s'ho no té cap conseqüència, ni bona ni dolenta.
Diferents maneres de comunicar-se
Es reconeix com a participació vàlida menjar molt, menjar poc, mirar sense menjar, anar-hi a l'últim moment, obrir-ho sol, demanar que s'afluixi la tapa o assenyalar el que es vol. Es reconeix com a expressió de la gana i de la sacietat tant la paraula com el gest, l'allunyament del plat o el fet de tornar el que sobra al recipient.
Diferents maneres d'entendre-ho
L'esmorzar s'anuncia per diverses vies alhora i sempre igual: la taula es prepara a la vista, els recipients són al mateix lloc cada dia, el cistell de les closques és damunt de la taula i el que ve després es diu en veu alta mentre encara s'hi és. Els infants que encara no entenen la frase tenen la taula parada, l'objecte real i el que fan els companys.

