Validada

Rentar-nos les mans

I1 · 1-2 anys
I2 · 2-3 anys
Higiene

Que rentar-se les mans deixi de ser una fila i torni a ser una estona de cadascú: que cada infant pugui adonar-se que les mans necessiten cura, participar-hi amb el que avui pot fer, i saber què ve a continuació —i que l'equip trobi la manera d'organitzar el moment perquè això càpiga, també el dia que el dinar ja és a taula.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

Reconèixer quan les mans necessiten cura
Participar en les accions de rentar-se i eixugar-se les mans
Anticipar les accions que formen l'estona de rentar-se les mans

Què farà l'infant

Mirar-se o ensenyar les mans
Fer saber que vol rentar-se les mans
Fer per si mateix alguna de les accions del rentat
Indicar si vol continuar o si necessita ajuda
Avançar-se amb el cos al que ve
Respondre a l'anunci de l'adulta

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

Anunciar cada acció abans de fer-la i deixar un espai perquè hi càpiga la resposta.
Esperar abans d'ajudar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part que falta.
Descriure el que passa en comptes de donar instruccions.
Quedar-se al costat i a la seva alçada, sense empènyer cap al següent.

Què cal tenir a punt

Sabó suau. La forma —dosificador, pastilla— depèn del que sigui accessible i segur en aquell lavabo.
Tovalloles o draps individuals identificats, col·locats de manera que els infants hi puguin arribar.
Un suport per arribar a la pica, si cal, estable i adequat a l'espai real.
Una galleda i una gerra petita per als dies que el lavabo queda lluny o s'és a fora.
Un recipient per als draps molls, a l'abast, perquè deixar-lo també sigui cosa seva.
Res de pantalles, música ni cançons de rentat: distreuen del moment que s'està vivint.

En què ens fixarem

Què fa amb les mans quan acaba una activitat que hi ha deixat rastre.
Com fa saber que se les vol rentar, i a qui ho fa saber.
Quina part de la seqüència fa avui pel seu compte i quina deixa per a l'adulta.
Com indica que vol continuar o que necessita ajuda.
Com reacciona quan se li anuncia què vindrà.
Com viu l'estona: si s'hi està a gust, si té pressa, què el neguiteja.
Del moment: si hi ha hagut cua i quant s'ha hagut d'esperar.
Del moment: si hi ha hagut pressa, i d'on venia.
Del moment: si l'espai ha permès participar-hi, i si els materials eren realment a l'abast.
Del moment: si l'ajuda adulta ha arribat massa aviat.
Del moment: si l'anticipació ha funcionat, i per a qui no.

Com ho portem a la pràctica

01
Compartim
- Com les tens?
- Anunciar el que vindrà
- Les mans de l'adulta també
02
Aprenem
- L'aigua a punt, oberta quan toca
- Anomenar mentre passa, no manar
- La part que fa cadascú
- L'estona a l'aigua no és temps perdut
- Eixugar-se també és participar
03
Continuem
- Les altres estones de mans
- Aigua sense rentar res
- Quan surt d'ells

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 6 criteris

OBJ1 · Reconèixer quan les mans necessiten cura, per anar responent a les pròpies necessitats de benestar corporal.

Reconèixerquan les mans necessiten curaper anar responent a les pròpies necessitats de benestar corporal

E1.CE4.CAT1.S3
E1.CE2.CAT1.S3

Criteris d'avaluació

Mirar-se o ensenyar les mans després d'una activitat que hi ha deixat rastre —sorra, pintura, aigua, restes del berenar—, sense que ningú l'hi hagi demanat i abans que se les hi netegin.
Acció: Mirar-se o ensenyar les mansCondicions: sense que se li hagi demanat i abans que se les hi netegin
Fer saber, amb el gest, la mirada, un so o la paraula, que vol rentar-se les mans o que no li agrada com les té, en el moment en què ho nota i amb algú a prop que ho pugui recollir.
Acció: Fer saber que vol rentar-se les mansCondicions: en el moment en què ho nota, amb una persona a prop que ho pugui recollir

OBJ2 · Participar en les accions de rentar-se i eixugar-se les mans, per anar guanyant autonomia al ritme de cadascú. Autonomia no vol dir fer-ho sol: vol dir poder participar, poder decidir, poder provar i poder rebre l'ajuda que es necessita.

Participaren les accions de rentar-se i eixugar-se les mansper anar guanyant autonomia al ritme de cadascú

E1.CE4.CAT1.S2
E1.CE1.CAT1.S4

Criteris d'avaluació

Fer per si mateix alguna de les accions del rentat —posar les mans sota l'aigua, fregar-se-les, tancar l'aixeta, agafar el drap—, quan se li dona temps abans d'oferir-li ajuda.
Acció: Fer per si mateix alguna de les accions del rentatCondicions: quan se li dona temps abans d'oferir-li ajuda
Indicar —amb l'acció, el gest, la mirada, la paraula o qualsevol altra forma de comunicació— si vol continuar una acció del rentat o si necessita ajuda, quan té temps i espai per fer-ho i l'adulta ajusta l'acompanyament al que indica.
Acció: Indicar si vol continuar o si necessita ajudaCondicions: amb temps i espai per indicar-ho, i amb l'adulta ajustant l'acompanyament al que indica

OBJ3 · Anticipar les accions que formen l'estona de rentar-se les mans, per situar-s'hi amb seguretat i sense sorpreses.

Anticiparles accions que formen l'estona de rentar-se les mansper situar-s'hi amb seguretat i sense sorpreses

E1.CE3.CAT1.S2
E2.CE1.CAT2.S1

Criteris d'avaluació

Avançar-se amb el cos al que ve —allargar les mans, apropar-se a l'aixeta, buscar el drap—, quan se li ha anunciat el que passarà i encara no ha començat.
Acció: Avançar-se amb el cos al que veCondicions: quan se li ha anunciat el que passarà i abans que comenci
Respondre a l'anunci de l'adulta mirant-la, aturant el que fa o dirigint-se cap al lavabo, quan se li diu abans de fer-ho i se li dona temps per reaccionar.
Acció: Respondre a l'anunci de l'adultaCondicions: quan se li anuncia abans de fer-ho i se li dona temps per reaccionar

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

Abans que l'aigua entri en escena, hi ha les mans. Aquesta fase no és una introducció ni una explicació: és fer que existeixi un instant que normalment no existeix, el d'adonar-se de com les té. No es tracta que sàpiguen dir cap paraula ni que classifiquin res.

Com les tens? 2-3 minuts, dins de la transició
En acabar la sorra, la pintura o el pati, abans d'anar enlloc, hi ha una aturada curta. L'adulta mira les seves pròpies mans i les ensenya. Els infants que vulguin, ensenyen les seves. No es pregunta a ningú i no s'espera cap resposta concreta.
Anunciar el que vindrà
«Ara anirem a rentar-nos les mans, i després dinarem.» Es diu abans de moure ningú i es deixa un espai perquè hi puguin reaccionar. Es diu igual cada dia: la fórmula estable és el que fa que serveixi per anticipar.
Les mans de l'adulta també
L'adulta es renta les mans amb ells, no només davant d'ells. És la forma d'anticipació que menys paraules necessita.

El paper de l'adulta

Provocar l'aturada sense convertir-la en un ritual obligatori. No anomenar les mans de cada infant una a una davant del grup, perquè això les converteix en un judici. Deixar que qui no vulgui mirar-se-les, no s'hi miri.

Variacions possibles

Als infants que necessiten més calma, anticipar-los-ho abans que al grup i deixar-los anar primer o últims.
Si un dia no hi ha temps per a l'aturada, es fa l'anunci igualment: és el mínim que no es pot perdre.

Aprenem

És el cos de la situació i és on es guanya o es perd, perquè és on hi ha la pressa. L'ordre de les accions no és el contingut: el contingut és quanta part hi posa cadascú avui i quant temps se li dona abans que algú s'hi avanci.

L'aigua a punt, oberta quan toca
Abans que arribin es comprova que l'aigua es pot regular fàcilment i que la temperatura és agradable. L'aixeta s'obre quan l'infant està preparat per iniciar l'acció, no abans: així ni raja sense ningú ni el sorprèn. Sempre que l'infant hi pugui arribar, obrir-la pot ser part del que fa ell.
Anomenar mentre passa, no manar
«Ara l'aigua», «està freda», «t'has posat sabó». Descriure el que està passant, no dictar el que ha de passar. La diferència entre les dues coses es nota a la cara de qui escolta.
La part que fa cadascú
Cada infant fa el tros que avui pot fer i l'adulta fa la resta, després d'haver esperat. Ni la mateixa ajuda per a tothom, ni la mateixa cada dia per al mateix infant. Quan un infant demana ajuda, la rep: demanar-la també és participar.
L'estona a l'aigua no és temps perdut
Si un infant es queda mirant com li cau l'aigua per la mà, o com puja l'escuma, hi és exactament per això. No es talla; si convé, se li dona un torn en què això càpiga. No cal proposar-ho ni comentar-ho: només deixar que passi.
Eixugar-se també és participar
El drap o la tovallola dins del seu abast, no a la mà de l'adulta. Eixugar-se a mitges i quedar-se un dit moll forma part de fer-ho un mateix.

El paper de l'adulta

Esperar abans d'ajudar. No fer per l'infant el que està intentant fer. Mantenir-se al costat i no darrere: qui ajuda des de darrere sosté el cos de l'altre com si fos seu. Renunciar a la fila, perquè val més fer-ho en dos torns petits que fer-ho tot alhora de pressa.

Variacions possibles

Els infants que no volen esperar poden fer una altra cosa i venir després.
A qui li neguiteja l'aigua se li ofereix començar amb un drap moll i acostar-se a l'aixeta quan vulgui.
Els qui necessiten més temps van al torn que menys pressa té, no al primer.

Continuem

«Continuem» no vol dir fer una activitat després. A I1 i I2 la transferència conscient encara no és viable: la Guia de 2024 adverteix que al primer cicle no sempre es poden desenvolupar propostes d'aplicació del que s'ha après. Per això aquesta fase no proposa cap activitat d'aplicació ni cap producte: proposa que les mateixes condicions d'acompanyament apareguin en altres moments reals del dia, perquè la connexió pugui aparèixer sola o no aparèixer.

Les altres estones de mans
Després de la pintura, de la sorra, del berenar, quan s'ha tocat un cargol. Es mantenen les mateixes condicions: anunci previ, aigua comprovada, temps abans d'ajudar, materials a l'abast. La coherència entre moments és el que fa que l'infant reconegui la situació.
Aigua sense rentar res
A l'espai de joc hi ha aigua, recipients, esponges i draps, a l'abast i sense cap proposta associada. Els infants hi tornen quan volen.
Quan surt d'ells
Un infant que va cap a l'aixeta pel seu compte troba un espai que li ho permet i algú que no l'interromp. Que això sigui possible val més que qualsevol proposta.

El paper de l'adulta

Observar sense provocar-ho. No comentar ni celebrar la connexió quan apareix, perquè convertir-la en un èxit la converteix en una expectativa. Només prendre'n nota.

Variacions possibles

Els dies de sortida o de pati llarg, quan el lavabo queda lluny, es manté la seqüència amb una galleda i una gerra: el que canvia és d'on surt l'aigua, no la manera de fer.

L'adult acompanya

Abans

Comprovar que l'aigua es pot regular fàcilment i que la temperatura és agradable.
Disposar el sabó, els draps i les tovalloles de manera que siguin accessibles i segurs per als infants, d'acord amb les característiques de l'espai.
Comprovar que el suport per arribar a la pica és estable i adequat a l'espai real.
Decidir amb l'equip com es reparteix el grup, perquè no hi hagi d'haver cua.
Revisar amb la família si hi ha alguna indicació sobre la pell o sobre productes concrets.

Durant

Anunciar cada acció abans de fer-la i deixar un espai perquè hi càpiga la resposta.
Esperar abans d'ajudar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part que falta.
Descriure el que passa en comptes de donar instruccions.
Quedar-se al costat i a la seva alçada, sense empènyer cap al següent.

Després

Anotar què ha fet cadascú avui pel seu compte, mentre encara és fresc.
Comentar amb l'equip on s'ha embussat el moment i què es pot canviar de l'organització.
Explicar a la família què ha fet l'infant, no si «ja se les renta sol».

L'entorn i l'organització

L'espai

Lavabo o pica accessible des de l'espai del grup. Les condicions concretes depenen de com sigui el lavabo de cada centre, i el que segueix són criteris per mirar-se'l, no un model a reproduir: que l'infant hi pugui arribar, per l'alçada de la pica o amb un suport estable i adequat a l'espai; que el terra no rellisqui quan es mulla; que hi càpiguen dos infants sense haver-se d'esquivar; i que l'adulta hi pugui ser al costat i no darrere. Si el lavabo és fosc o fred, val la pena mirar-s'ho: és un espai on es demana que s'hi estigui a gust.

Els materials

Sabó suau. La forma —dosificador, pastilla— depèn del que sigui accessible i segur en aquell lavabo.
Tovalloles o draps individuals identificats, col·locats de manera que els infants hi puguin arribar.
Un suport per arribar a la pica, si cal, estable i adequat a l'espai real.
Una galleda i una gerra petita per als dies que el lavabo queda lluny o s'és a fora.
Un recipient per als draps molls, a l'abast, perquè deixar-lo també sigui cosa seva.
Res de pantalles, música ni cançons de rentat: distreuen del moment que s'està vivint.

El temps

Dins de la transició, no abans: el rentat no és el preludi del dinar, és una estona pròpia. Sense hora de finalització fixada per a cada infant. La condició organitzativa que ho fa possible és no portar-hi tot el grup alhora: grups petits o torns, amb la resta d'infants acompanyats en una altra cosa, i amb la mateixa persona acompanyant sempre que es pugui els mateixos infants. Si l'estona no cap, el que s'ha de moure és l'horari, no el ritme dels infants.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

L'infant tria el que hi ha per triar de veritat: quan hi va dins del torn, per quina mà comença, si es posa sabó, quanta estona es queda a l'aigua, si s'eixuga sol o amb ajuda. El senyal de «prou» es respecta també aquí. Cada infant té la seva persona de referència i l'estona té sempre la mateixa forma, que és el que la fa previsible i, per tant, segura.

Representació

El que passarà s'anuncia abans i per més d'una via: amb la paraula, amb el gest, i amb l'adulta fent-ho ella primer. Les fórmules són estables dia rere dia. Per als infants que encara no comprenen la paraula, hi ha l'objecte real —el drap, el sabó— i la cara de l'adulta. El soroll de l'aigua i el fet de veure els altres també anticipen.

Acció i expressió

Es reconeix com a participació vàlida qualsevol forma: allargar les mans, deixar-se rentar mirant, fregar-se-les, obrir l'aixeta, agafar el drap, demanar ajuda, dir «jo». S'accepta fer-ho amb l'aigua de l'aixeta, amb una gerra o amb un drap moll, sense que cap manera sigui la correcta. Les mans mig eixutes i el sabó mal repartit no són errors a corregir.

Barreres que hi pot haver

La pressa i la fila, que impedeixen que hi hagi el moment d'adonar-se'n.
L'aigua massa freda o massa calenta, i el soroll de l'assecador.
Un accés a la pica que obliga a dependre de l'adulta.
Materials col·locats fora de l'abast dels infants.
Anunciar només amb la paraula, quan encara no es comprèn.
L'adulta que s'avança perquè és més ràpid.

Mesures universals

Anunciar cada acció abans de fer-la, amb paraula i gest, i esperar-ne la resposta.
representaciobarrera comunicativa
Fer el moment en grups petits o torns, sense cua, amb la resta d'infants acompanyats en una altra cosa.
compromisbarrera de ritme i organitzativa
Disposar el sabó, els draps i les tovalloles de manera que siguin accessibles i segurs, d'acord amb les característiques de l'espai.
accio i expressiobarrera d'accés físic
Esperar abans d'ajudar i fer només la part que falta; quan es demana ajuda, donar-la.
accio i expressiobarrera de ritme
Comprovar abans que arribin que l'aigua es pot regular i que la temperatura és agradable, i obrir-la quan l'infant està preparat per començar.
compromisbarrera sensorial i emocional

Mesures addicionals

Quan a algun infant li resulta desagradable el contacte amb l'aigua, oferir-li començar amb un drap humit, acostar-se a l'aixeta quan vulgui i anar-hi al torn més tranquil. Es revisa cada trimestre.
compromisbarrera sensorial
Quan l'anunci al grup no arriba a algun infant, fer-l'hi individualment abans, sempre amb les mateixes paraules i el mateix gest, i acompanyar-lo des del començament del trajecte.
representaciobarrera comunicativa
Quan l'accés físic a la pica impedeix que algun infant hi participi, revisar amb l'equip i amb la família quin ajust ho fa possible en aquell espai concret, i modificar-lo a mesura que canviïn les necessitats.
accio i expressiobarrera d'accés físic

Mesures intensives

Aquesta és una situació quotidiana i ordinària que en la immensa majoria de casos no requereix cap mesura intensiva. Si, al llarg del temps i tot i els ajustos fets, l'equip observa que un infant no pot participar en aquest moment ni en altres moments del dia, es recull la descripció del que s'observa —què passa, quan i en quines condicions— i es comparteix amb la família; si la família ho considera, es trasllada als serveis corresponents. L'escola descriu: no valora, no interpreta i no aplica cap programa sense indicació professional.
Amb qui es coordina: Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), Equip d'assessorament psicopedagògic (EAP), Pediatria de referència, a través de la família

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

Què fa amb les mans quan acaba una activitat que hi ha deixat rastre.
Com fa saber que se les vol rentar, i a qui ho fa saber.
Quina part de la seqüència fa avui pel seu compte i quina deixa per a l'adulta.
Com indica que vol continuar o que necessita ajuda.
Com reacciona quan se li anuncia què vindrà.
Com viu l'estona: si s'hi està a gust, si té pressa, què el neguiteja.
Del moment: si hi ha hagut cua i quant s'ha hagut d'esperar.
Del moment: si hi ha hagut pressa, i d'on venia.
Del moment: si l'espai ha permès participar-hi, i si els materials eren realment a l'abast.
Del moment: si l'ajuda adulta ha arribat massa aviat.
Del moment: si l'anticipació ha funcionat, i per a qui no.

Com ho documentem

Notes de camp breus, escrites just després del moment.
Un registre setmanal per infant, en text lliure i descriptiu.
Un registre del moment, no per infant: com ha anat l'estona i què s'hi ha vist.
Fotografies puntuals amb el consentiment de la família, evitant sempre imatges de la intimitat corporal.
Comentaris a la reunió d'equip, sobretot sobre l'organització.

Com s'interpreta

S'observen dues coses alhora: l'infant i les condicions del moment. Sense la segona meitat, l'observació acaba atribuint a l'infant el que en realitat és un problema d'organització. S'escriu el que es veu, no el que se'n dedueix: «avui s'ha mirat les mans en sortir de la sorra i ha anat cap a l'aixeta» és una observació; «ja té interioritzat l'hàbit» no ho és. No es dedueixen estats interns —no sabem si li agrada l'aigua, sabem què fa quan hi és—, no es comparen infants entre ells, no es fan servir llistes tancades d'indicadors i no s'escriu en negatiu. El que un infant fa avui sol i demà no, no és un retrocés: és el ritme. Si l'equip observa alguna cosa que el preocupa, la descriu amb precisió i la comparteix amb la família. L'escola no valora ni diagnostica.

Per on pot continuar

Si apareix interès per l'aigua més enllà del rentat, que n'hi hagi a l'espai de joc.
Si un infant comença a anar-hi sol, revisar que l'espai li ho permeti de veritat.
Si diversos infants s'aturen a mirar-se les mans, allargar l'aturada del «Compartim».
Si el moment s'embussa sempre a la mateixa hora, canviar l'horari abans que res més.

Amb les famílies

Abans

Explicar què es treballa realment: no que aprenguin a rentar-se les mans, sinó que puguin adonar-se'n, participar-hi i saber què ve.
Preguntar com és aquest moment a casa i què hi fa l'infant, sense convertir-ho en una avaluació de la família.
Recollir indicacions sobre la pell o sobre productes concrets.

Durant

Explicar què fa l'infant en aquesta estona, no si ho fa «bé» ni si ja ho fa sol.
Avisar quan canviï alguna cosa de l'organització del moment.

Després

Compartir alguna anotació significativa al llarg del trimestre.
Recollir a l'entrevista si a casa apareix el mateix i què hi observen.

La veu de les famílies

El rentat de mans és un dels moments on l'escola i la família fan les coses de manera diferent amb tota naturalitat, i on és fàcil que l'escola acabi donant instruccions disfressades d'informació. No hi ha deures per a casa. Que a casa es faci d'una altra manera —perquè hi ha pressa, perquè la pica és alta, perquè es fa amb tovalloleta— no és un problema a corregir. El que se'ls demana no és que reprodueixin res, sinó que expliquin què hi veuen: el que una família explica sobre com és aquest moment a casa forma part de l'observació i sovint explica coses que a l'escola no es veuen. Quan una família expressa incomoditat amb la manera de fer de l'escola, se'n parla i s'hi busca un acord.

Com continua

Al joc espontani

A l'espai de joc hi ha aigua, recipients, esponges, draps i gerres, a l'abast i sense cap activitat proposada. El que s'ha viscut al lavabo hi reapareix sol o no hi reapareix; a aquesta edat no es pot provocar.

A la vida quotidiana

Les mateixes condicions d'acompanyament es mantenen a totes les estones de mans del dia —abans i després dels àpats, en sortir de la sorra o de la pintura, en tornar del pati— i, quan es pot, a les sortides amb una galleda i una gerra. La coherència entre moments és el que fa que la situació es reconegui.

Noves oportunitats

Que els infants participin a preparar el moment: portar els draps, comprovar el sabó.
Rentar altres coses —els pinzells, la fruita, una nina— amb la mateixa manera de fer.
A I2, i només si surt d'ells, encarregar-se de recordar el moment al grup.

Noves observacions

Com canvia al llarg del curs la part que cada infant fa pel seu compte.
Si el gest d'adonar-se'n apareix en moments que no s'han proposat.
Si l'anticipació verbal deixa de ser necessària per a alguns infants.
Si l'organització del moment ha deixat de generar cua.

Connexió amb el currículum6 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

E1.CE1.CAT1.S4 Adquisició d'una progressiva autonomia en situacions quotidianes.
Posa el nom exacte al que la situació vol evitar confondre: l'autonomia del saber és progressiva i és en situacions quotidianes. Ni una fita a assolir un dia concret, ni una habilitat aïllada. És el saber que sosté el criteri CRI-OBJ2-2.
normativa · triat per ia

E1.CE2 Viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

E1.CE2.CAT1.S3 Vivència i expressió de les pròpies necessitats, preferències i interessos.
El criteri CRI-OBJ1-2 és exactament això: fer saber que vol rentar-se les mans, amb els recursos que té. El saber cobreix qualsevol via d'expressió —gest, mirada, so, paraula—, que és el que permet que el criteri valgui tant a I1 com a I2.
normativa · triat per ia

E1.CE3 Adonar-se de la influència de l'espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món.

E1.CE3.CAT1.S2 Orientació en les seqüències temporals en què s'organitza la vida diària.
Rentar-se les mans és una seqüència curta dins d'una de més llarga: joc, mans, taula. Anticipar-la és orientar-s'hi. La competència parla literalment de créixer amb seguretat, que és la finalitat d'OBJ3.
normativa · triat per ia

E1.CE4 Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat.

E1.CE4.CAT1.S3 Participació en hàbits sostenibles relacionats amb el benestar corporal, la higiene i la salut.
És l'únic saber del primer cicle que anomena literalment la higiene i el benestar corporal. La situació no el llegeix com «adquirir l'hàbit», sinó com el que diu el verb: participació. Adonar-se que les mans necessiten cura és la primera forma de participar-hi.
normativa · triat per ia
E1.CE4.CAT1.S2 Participació en les accions quotidianes d'alimentació, higiene personal i descans.
El saber nomena literalment la participació en les accions quotidianes d'higiene personal. És l'ancoratge més directe de tota la situació.
normativa · triat per ia

Eix 2 · Un infant que es comunica amb diferents llenguatges

E2.CE1 Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.

E2.CE1.CAT2.S1 Comprensió de les intencions i dels missatges amb una escolta activa, reconeixent els diferents senyals comunicatius: gest, entonació…
L'anticipació de què parlen les orientacions dels moments d'higiene només funciona si l'infant hi pot fer alguna cosa amb el que sent. El saber inclou el gest i l'entonació, que és per on passa a I1.
normativa · triat per ia

Fitxa tècnica

Identificador: sa-higiene-rentar-mans-i1-i2
Versió del document: 2
Model de dades: 1.1.0
Origen: IA revisada
Revisada per una persona: Sí
Creada: 2026-09-03
Actualitzada: 2026-09-03

Notes de revisió

Primera situació del moment d'higiene. La V1 es va redactar amb IA a partir de la documentació del projecte; la revisió va demanar setze canvis i la V2 els incorpora. Els més substantius: es va retirar la connexió E1.CE2.CAT1.S2, que no penjava de cap objectiu; es va eliminar un criteri d'OBJ2 per artificiós i es va reformular un altre perquè no demanés interpretar la intenció de l'infant; es va treure la pràctica de deixar l'aixeta oberta abans que arribin; es va revisar tot el text perquè «brutes» deixés de ser el concepte central; i es va desdoblar l'observació en què observem de l'infant i què observem del moment. Aprovada per Fèlix el 3 de setembre de 2026 com a contingut pedagògic.