Situació d'aprenentatge · 1-3 anys · internivell I1 i I2 · higiene
Rentar-nos les mans
Que rentar-se les mans deixi de ser una fila i torni a ser una estona de cadascú: que cada infant pugui adonar-se que les mans necessiten cura, participar-hi amb el que avui pot fer, i saber què ve a continuació —i que l'equip trobi la manera d'organitzar el moment perquè això càpiga, també el dia que el dinar ja és a taula.
L'entorn que preparem
Espai
Lavabo o pica accessible des de l'espai del grup. Les condicions concretes depenen de com sigui el lavabo de cada centre, i el que segueix són criteris per mirar-se'l, no un model a reproduir: que l'infant hi pugui arribar, per l'alçada de la pica o amb un suport estable i adequat a l'espai; que el terra no rellisqui quan es mulla; que hi càpiguen dos infants sense haver-se d'esquivar; i que l'adulta hi pugui ser al costat i no darrere. Si el lavabo és fosc o fred, val la pena mirar-s'ho: és un espai on es demana que s'hi estigui a gust.
Materials
Sabó suau. La forma —dosificador, pastilla— depèn del que sigui accessible i segur en aquell lavabo. Tovalloles o draps individuals identificats, col·locats de manera que els infants hi puguin arribar. Un suport per arribar a la pica, si cal, estable i adequat a l'espai real. Una galleda i una gerra petita per als dies que el lavabo queda lluny o s'és a fora. Un recipient per als draps molls, a l'abast, perquè deixar-lo també sigui cosa seva. Res de pantalles, música ni cançons de rentat: distreuen del moment que s'està vivint.
Temps
Dins de la transició, no abans: el rentat no és el preludi del dinar, és una estona pròpia. Sense hora de finalització fixada per a cada infant. La condició organitzativa que ho fa possible és no portar-hi tot el grup alhora: grups petits o torns, amb la resta d'infants acompanyats en una altra cosa, i amb la mateixa persona acompanyant sempre que es pugui els mateixos infants. Si l'estona no cap, el que s'ha de moure és l'horari, no el ritme dels infants.
El recorregut
01
Compartim
Com les tens?
Anunciar el que vindrà
Les mans de l'adulta també
02
Aprenem
L'aigua a punt, oberta quan toca
Anomenar mentre passa, no manar
La part que fa cadascú
L'estona a l'aigua no és temps perdut
Eixugar-se també és participar
03
Continuem
Les altres estones de mans
Aigua sense rentar res
Quan surt d'ells
El paper de l'educadora
ANUNCIAR
Anunciar cada acció abans de fer-la i deixar un espai perquè hi càpiga la resposta.
ESPERAR
Esperar abans d'ajudar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part que falta.
DESCRIURE
Descriure el que passa en comptes de donar instruccions.
QUEDAR-SE
Quedar-se al costat i a la seva alçada, sense empènyer cap al següent.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
L'infant tria el que hi ha per triar de veritat: quan hi va dins del torn, per quina mà comença, si es posa sabó, quanta estona es queda a l'aigua, si s'eixuga sol o amb ajuda. El senyal de «prou» es respecta també aquí. Cada infant té la seva persona de referència i l'estona té sempre la mateixa forma, que és el que la fa previsible i, per tant, segura.
Diferents maneres de comunicar-se
Es reconeix com a participació vàlida qualsevol forma: allargar les mans, deixar-se rentar mirant, fregar-se-les, obrir l'aixeta, agafar el drap, demanar ajuda, dir «jo». S'accepta fer-ho amb l'aigua de l'aixeta, amb una gerra o amb un drap moll, sense que cap manera sigui la correcta. Les mans mig eixutes i el sabó mal repartit no són errors a corregir.
Diferents maneres d'entendre-ho
El que passarà s'anuncia abans i per més d'una via: amb la paraula, amb el gest, i amb l'adulta fent-ho ella primer. Les fórmules són estables dia rere dia. Per als infants que encara no comprenen la paraula, hi ha l'objecte real —el drap, el sabó— i la cara de l'adulta. El soroll de l'aigua i el fet de veure els altres també anticipen.
Què observem
- Què fa amb les mans quan acaba una activitat que hi ha deixat rastre.
- Com fa saber que se les vol rentar, i a qui ho fa saber.
- Quina part de la seqüència fa avui pel seu compte i quina deixa per a l'adulta.
- Com indica que vol continuar o que necessita ajuda.
- Com reacciona quan se li anuncia què vindrà.
- Com viu l'estona: si s'hi està a gust, si té pressa, què el neguiteja.
- Del moment: si hi ha hagut cua i quant s'ha hagut d'esperar.
- Del moment: si hi ha hagut pressa, i d'on venia.
- Del moment: si l'espai ha permès participar-hi, i si els materials eren realment a l'abast.
- Del moment: si l'ajuda adulta ha arribat massa aviat.
- Del moment: si l'anticipació ha funcionat, i per a qui no.
Pràctiques que afavoreixen
- Anunciar cada acció abans de fer-la i deixar un espai perquè hi càpiga la resposta.adult_acompanya · durant
- Esperar abans d'ajudar, i quan s'ajuda, fer-ne només la part que falta.adult_acompanya · durant
- Descriure el que passa en comptes de donar instruccions.adult_acompanya · durant
- Quedar-se al costat i a la seva alçada, sense empènyer cap al següent.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- No anomenar les mans de cada infant una a una davant del grup, perquè això les converteix en un judici.desenvolupament · compartim
- No fer per l'infant el que està intentant fer.desenvolupament · aprenem
- No comentar ni celebrar la connexió quan apareix, perquè convertir-la en un èxit la converteix en una expectativa.desenvolupament · continuem
- L'escola descriu: no valora, no interpreta i no aplica cap programa sense indicació professional.DUA · mesures intensives
