Validada

El lavabo també és un lloc meu

I1 · 1-2 anys
I2 · 2-3 anys
Higiene

Que el lavabo deixi de ser un lloc on em porten i passi a ser un lloc que conec: saber on és, poder-hi entrar i poder-ne sortir quan he acabat, poder tocar el que hi ha sense que això sigui una malifeta, i poder-m'hi trobar a mi mateix. I que l'equip miri quantes de les portes tancades i quants dels «no» d'aquella sala hi són per una raó de debò i quants hi són per costum.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

Situar el lavabo dins de l'escola, i entrar-hi i sortir-ne
Descobrir pel seu compte les coses que hi ha al lavabo
Reconèixer el propi cos i qui l'acompanya al lavabo

Què farà l'infant

Anar cap al lavabo pel seu compte
Assenyalar cap al lavabo, mirar-hi o dir-ne el nom des d'un altre lloc
Sortir del lavabo quan ha acabat
Obrir i tancar l'aixeta, estirar el paper, pujar a l'escaleta o mirar dins del cubell
Buscar una cosa del lavabo que ja havia provat
Mirar-se el propi cos al lavabo
Reconèixer qui és amb ell al lavabo

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

Ser-hi a prop, dins o a la porta, sense conduir el que passa.
No preguntar a què hi va ni demanar-li que expliqui res.
Callar mentre mira, toca o s'observa. Especialment davant del mirall.
Deixar que obri i tanqui, estiri i pugi, i eixugar després si cal.
Dir només els pocs «no» que s'han acordat, i dir-ne la raó.
Deixar sortir qui ha acabat sense esperar la resta.
No aprofitar que és allà per encadenar-hi cap altra cosa.

Què cal tenir a punt

El que la sala ja té: l'aixeta, la pica, el paper, els cubells, l'escaleta si n'hi ha, les tovalloles. No es porta res de fora.
Un mirall a l'alçada dels infants, allà on ja n'hi hagi un a l'alçada equivocada. Si no n'hi ha cap, no se'n compra: l'OBJ3 no en depèn.
Un drap i una galleda petita a mà, perquè eixugar el que caigui sigui una cosa de deu segons i no una raó per tornar a prohibir l'aixeta.
Res de material nou: cap joc d'aigua, cap proposta sensorial, cap pictograma de la seqüència del lavabo, cap cartell amb passos i cap taula de qui ja hi va sol.

En què ens fixarem

Per on entra i si s'atura al llindar abans de fer-ho.
Si hi va per iniciativa seva en algun moment del matí que no sigui l'estona de lavabo.
Com indica la sala quan encara no hi arriba sol: mira, assenyala, hi porta algú, en diu el nom a la seva manera.
Quines coses de la sala mira i quines toca, i si hi torna un altre dia.
Quanta estona hi és, i què fa quan ja no fa res concret.
Si es mira el cos —les mans, els peus, el mirall— i què fa mentre ho fa.
Si es gira o busca qui té al costat, i com.
Si en surt quan ha acabat o espera que li diguin.
Del moment: si la porta era oberta o tancada, i per què.
Del moment: què hi havia a la seva alçada aquell dia.
Del moment: quants «no» s'hi han dit i quins.
Del moment: si algú li ha preguntat a què entrava.
Del moment: si el grup ha quedat retingut fins que ha acabat tothom.
Del moment: si hi havia algú que es pogués quedar prop de la sala.

Com ho portem a la pràctica

01
Compartim
- Mirar quants «no» hi ha, i per què hi són
- La porta
- Baixar les coses
- Acordar què passa quan hi entra sol
02
Aprenem
- Deixar entrar sense preguntar per què
- Ser-hi sense dirigir
- Deixar tocar el que es pot tocar
- Els «no» que es queden
- El mirall, si n'hi ha
- El cos que es veu
- Sortir quan s'ha acabat
03
Continuem
- Les altres portes
- El seu cos als altres llocs
- Quan hi porten algú altre

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 7 criteris

OBJ1 · Situar el lavabo dins de l'escola, i entrar-hi i sortir-ne quan ho necessita, per poder comptar amb aquest espai com un lloc seu i no com un lloc on el porten. Situar-lo no vol dir anar-hi sol: a I1 sovint vol dir mirar-hi, assenyalar-hi o estirar la mà de qui hi pot anar amb ell.

Situarel lavabo dins de l'escola, i entrar-hi i sortir-neper poder comptar amb aquest espai com un lloc seu i no com un lloc on el porten

E1.CE3.CAT1.S1

Criteris d'avaluació

Anar cap al lavabo pel seu compte quan el necessita, en una estona en què la porta és oberta i no cal demanar permís per travessar-la.
Acció: Anar cap al lavabo pel seu compteCondicions: amb la porta oberta i sense haver de demanar permís
Assenyalar cap al lavabo, mirar-hi o dir-ne el nom des d'un altre lloc de l'escola, quan encara no s'hi pot arribar sol i hi ha algú a prop que ho pugui recollir.
Acció: Assenyalar cap al lavabo, mirar-hi o dir-ne el nom des d'un altre llocCondicions: quan encara no hi arriba sol i hi ha algú a prop que ho reculli
Sortir del lavabo quan ha acabat, sense esperar que li diguin que ja pot, en una estona en què ningú no reté el grup fins que tothom hagi enllestit.
Acció: Sortir del lavabo quan ha acabatCondicions: sense que el grup quedi retingut fins que tothom hagi enllestit

OBJ2 · Descobrir pel seu compte les coses que hi ha al lavabo, per anar coneixent un espai de l'escola a través del que hi pot fer. No és aprendre a fer-les servir: obrir una aixeta per veure què passa i obrir-la per rentar-se les mans són dues coses diferents, i aquí és la primera.

Descobrirpel seu compte les coses que hi ha al lavaboper anar coneixent un espai de l'escola a través del que hi pot fer

E1.CE1.CAT1.S3

Criteris d'avaluació

Obrir i tancar l'aixeta, estirar el paper, pujar a l'escaleta o mirar dins del cubell, en una estona en què no se li ha demanat res i no se'l corregeix per com ho fa.
Acció: Obrir i tancar l'aixeta, estirar el paper, pujar a l'escaleta o mirar dins del cubellCondicions: sense que se li hagi demanat res i sense correcció
Buscar una cosa del lavabo que ja havia provat un altre dia —assenyalant-la, anant-hi directe o esperant que s'obri la porta—, quan continua al mateix lloc i al seu abast.
Acció: Buscar una cosa del lavabo que ja havia provatCondicions: amb la cosa al mateix lloc i al seu abast

OBJ3 · Reconèixer el propi cos i qui l'acompanya al lavabo, per anar fent-se una idea d'un mateix al lloc on el cos es cuida. El mirall, allà on n'hi hagi, és una via més i no la condició: a aquestes edats el propi cos també es mira directament.

Reconèixerel propi cos i qui l'acompanya al lavaboper anar fent-se una idea d'un mateix al lloc on el cos es cuida

E1.CE1.CAT1.S1

Criteris d'avaluació

Mirar-se el propi cos al lavabo —les mans, la panxa, els peus, o el que hi veu al mirall allà on n'hi hagi—, tocant-se o assenyalant-se, en un moment en què ningú no li ha demanat que ho faci ni li comenta què hi veu.
Acció: Mirar-se el propi cos al lavaboCondicions: sense que ningú l'hi hagi demanat ni li comenti què hi veu
Reconèixer qui és amb ell al lavabo —girant-s'hi, anomenant-lo, buscant-lo amb la mirada o al reflex—, quan hi ha algú al seu costat i s'espera sense dirigir-li l'atenció.
Acció: Reconèixer qui és amb ell al lavaboCondicions: amb algú al costat i sense dirigir-li l'atenció

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

Aquesta fase no s'explica a ningú i no obre res: el que fa és treure de la sala allò que impedeix la situació. Mentre la porta sigui tancada i el que hi ha a dins estigui prohibit, no hi ha res a observar, i el que un infant aprendrà d'aquell lloc és que és d'altri.

Mirar quants «no» hi ha, i per què hi són
L'equip fa una llista dels «no» que se senten en aquella sala al llarg d'un matí, i al costat de cadascun escriu la raó. Alguns en tenen una de bona i es queden. Uns quants són de fa anys i ningú no recorda d'on venen. La llista sol ser més llarga del que ningú esperava.
La porta
Decidir si es pot deixar oberta, i quan. No sempre es pot —hi ha escoles on dona a un passadís, o on la comparteixen dos grups—, però la pregunta s'ha de fer, perquè és el que decideix si la sala existeix per a un infant o no.
Baixar les coses
Mirar la sala des de l'alçada d'un infant i veure què queda a la vista i què no. El paper, el mirall si n'hi ha, els cubells, les tovalloles. El que està a un metre seixanta no hi és.
Acordar què passa quan hi entra sol
Perquè passarà, i el dia que passi la reacció ha d'estar parlada. Si la primera resposta és treure'l d'allà, la situació s'ha acabat abans de començar.

El paper de l'adulta

Res d'això no es converteix en activitat ni en visita guiada a la sala, i al grup no se li presenta res. I revisar-se un mateix: la meitat dels «no» d'aquella sala surten sols, per costum, i sentir-se dir-los és la manera més ràpida de saber quants n'hi ha.

Variacions possibles

A les escoles on el lavabo és compartit amb un altre grup, mirar en quines franges queda lliure i si en alguna es pot deixar obert.
Quan la sala no es veu des de l'aula, val la pena provar si des d'algun punt de l'aula es pot arribar a veure la porta.

Aprenem

No hi ha cap proposta a muntar. El que hi ha és una sala oberta i una manera de ser-hi mentre els infants hi entren, hi són i en surten, tant si hi van per una necessitat com si hi van perquè sí. La situació viu sobretot en aquesta segona, que és la que avui no existeix.

Deixar entrar sense preguntar per què
Un infant que va cap allà no ha d'explicar res. Preguntar-li «què hi vas a fer?» converteix la sala en un lloc amb peatge, i és la manera més ràpida de tornar-la a tancar sense tocar la porta.
Ser-hi sense dirigir
Hi ha una persona adulta a prop, perquè cal, però no proposa, no assenyala i no anomena el que l'infant està mirant. Estar-hi i callar és, en aquesta situació, la feina.
Deixar tocar el que es pot tocar
L'aixeta, el paper, l'escaleta, la tapa del cubell. Si s'obre l'aixeta i cau aigua a terra, s'eixuga. Si s'estira massa paper, es plega i es torna a deixar. Cap de les dues coses no és un problema que calgui evitar abans que passi.
Els «no» que es queden
N'hi ha, i es diuen igual de clar que sempre: el que fa mal, el que és d'un altre infant que hi és, el que no es pot desmuntar. La diferència és que ara són pocs i tenen una raó que es pot dir en veu alta.
El mirall, si n'hi ha
No s'hi porta ningú i no s'hi comenta res. Ni «qui és aquest?», ni «que guapo», ni «mira't com estàs». Un infant davant d'un mirall ja té feina; qualsevol frase de l'adult passa a ser la feina principal.
El cos que es veu
Al lavabo hi ha mans molles, peus descalços, una panxa que apareix. Quan un infant se les mira, s'espera. Tampoc no cal mirall per a això: un infant assegut mirant-se els peus també s'està reconeixent.
Sortir quan s'ha acabat
Ningú no espera la resta. Qui ha enllestit se'n va, i qui es queda una estona més es queda. Retenir tot el grup fins que hi hagi passat l'últim converteix la sala en un lloc on t'has d'esperar, i aleshores ningú no hi vol entrar per gust.

El paper de l'adulta

Ser-hi a prop i no conduir res. No anomenar el que l'infant toca ni celebrar-ho. No aprofitar que és allà per fer-li res més. I no llegir com a desordre el que és exploració: un infant que obre i tanca una aixeta vuit vegades no està fent malbé res, està entenent com funciona.

Variacions possibles

A I1 gairebé tot passa a l'entrada i al voltant d'un o dos objectes. A I2 apareix voler ensenyar la sala a un altre infant. No es demana ni es proposa cap de les dues.
Amb un infant que no hi vol entrar, no es força ni es negocia: s'hi va a fer el que calgui i prou, i la porta continua oberta els altres dies.
Quan un infant hi entra amb un altre, s'hi és igual de callat. Que hi vagin de dos en dos no és un problema a resoldre.

Continuem

No hi ha tancament ni producte. La Guia de 2024 adverteix per al primer cicle que una fase d'aplicació sovint no té on sostenir-se, i aquí encara menys. El que segueix endavant és una pregunta que val per a tota l'escola: quines altres sales són d'ells i quines només hi són quan els hi porten.

Les altres portes
La cuina no, però el passadís, el porxo, el traster de les joguines, la sala de l'altre grup. Mirar quines es poden obrir i quines no, i per què. La resposta canvia d'una escola a l'altra i no s'ha de copiar de cap.
El seu cos als altres llocs
La foto de la seva perxa, l'ombra al pati, el reflex del vidre quan plou. No es proposa cap activitat de miralls: es tracta de no interrompre quan un infant es queda mirant alguna d'aquestes coses.
Quan hi porten algú altre
Un infant que agafa un altre infant o una família i els ensenya la sala està fent la cosa més gran d'aquesta situació. No es celebra ni es comenta; es deixa passar.

El paper de l'adulta

Aguantar la porta oberta els dies que ningú no hi entra, que seran uns quants. I quan un infant hi entra sol per primera vegada, no dir-ho al grup ni comentar-ho amb ell: si es converteix en una gràcia, la segona vegada ja no serà seva.

Variacions possibles

A les escoles on el lavabo dona directament a l'aula, això pot passar des del primer dia; on és al fons d'un passadís, pot no passar en tot el curs, i no és cap indicador de res.

L'adult acompanya

Abans

Fer la llista dels «no» d'aquella sala amb l'equip, i decidir quins es queden.
Mirar-se la sala ajupit, a l'alçada d'un infant, i veure què queda a la vista.
Decidir si la porta pot quedar oberta, quan, i qui hi és a prop mentre ho estigui.
Acordar què es fa el dia que un infant hi entri pel seu compte.
Comprovar què hi ha a dins que sí que és perillós, i treure-ho d'allà en lloc de prohibir-ho.

Durant

Ser-hi a prop, dins o a la porta, sense conduir el que passa.
No preguntar a què hi va ni demanar-li que expliqui res.
Callar mentre mira, toca o s'observa. Especialment davant del mirall.
Deixar que obri i tanqui, estiri i pugi, i eixugar després si cal.
Dir només els pocs «no» que s'han acordat, i dir-ne la raó.
Deixar sortir qui ha acabat sense esperar la resta.
No aprofitar que és allà per encadenar-hi cap altra cosa.

Després

Anotar per on ha entrat, què ha mirat i quanta estona hi ha estat, sense afegir-hi què devia buscar.
Eixugar i tornar a deixar la sala a punt, sense fer-ne un comentari davant de ningú.
Portar a l'equip què de la sala ha permès o ha impedit que hi entressin: la porta, l'alçada de les coses, qui hi havia. Es parla de la sala, no de cap infant.
Explicar a casa què ha fet la criatura, sense convertir-ho en si ja hi va sola.

L'entorn i l'organització

L'espai

Aquí l'espai no és el context de la situació: és la situació. Les preguntes serveixen per mirar-se la sala que es té i no descriuen cap sala a reproduir. Si la porta es pot deixar oberta i, si no es pot, si hi ha alguna franja del matí en què sí. Si des d'algun punt de l'aula es veu on és aquella sala, perquè el que no es veu no es pot situar. Què hi ha a l'alçada d'un infant i què està penjat a un metre seixanta. Si el mirall, allà on n'hi hagi, és a la seva alçada o a la de l'adult, que és el cas més freqüent. Si hi ha alguna cosa realment perillosa a dins, que es treu en lloc de prohibir-se. I si es pot sortir de la sala sense que ningú obri la porta per tu, que és el que fa que entrar-hi no sigui quedar-s'hi tancat.

Els materials

El que la sala ja té: l'aixeta, la pica, el paper, els cubells, l'escaleta si n'hi ha, les tovalloles. No es porta res de fora.
Un mirall a l'alçada dels infants, allà on ja n'hi hagi un a l'alçada equivocada. Si no n'hi ha cap, no se'n compra: l'OBJ3 no en depèn.
Un drap i una galleda petita a mà, perquè eixugar el que caigui sigui una cosa de deu segons i no una raó per tornar a prohibir l'aixeta.
Res de material nou: cap joc d'aigua, cap proposta sensorial, cap pictograma de la seqüència del lavabo, cap cartell amb passos i cap taula de qui ja hi va sol.

El temps

Aquesta situació no té estona pròpia i no se n'hi ha de fer cap. Passa a les estones de lavabo que ja hi ha, i sobretot a la resta del matí, que és quan avui la sala no existeix. El que demana no és temps sinó una porta oberta i algú a prop que pugui estar-hi sense fer res. Això sí que és una condició d'organització: si l'única manera d'obrir la porta és que una persona es quedi allà i el grup es quedi curt, la situació no és possible aquell dia, i s'anota per on toca: com una condició d'aquell matí, no com una manera de ser de ningú. Del grup no demana res: hi entra qui hi entra, sol o amb qui vulgui, i no hi ha torns ni rondes.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

El que aquí es tria es tria de veritat, i és gairebé tot: si s'hi entra o no, quan, amb qui, què es mira, quanta estona s'hi està i quan se'n surt. No entrar-hi no és una resposta pitjor que entrar-hi. Els pocs límits que queden són explícits, tenen una raó que es diu en veu alta i són els mateixos cada dia, que és el que els fa previsibles i no arbitraris.

Representació

La sala s'explica sola si es pot veure: la porta oberta és la informació principal, i per això és el primer que es mira. Per a qui encara no relaciona la sala amb el seu nom hi ha el soroll de l'aigua, veure-hi entrar altres infants i la porta a la vista des de l'aula, allà on es pugui. No es fa cap suport visual de seqüència ni cap pictograma: no hi ha cap seqüència a representar.

Acció i expressió

Compta com a situar-lo qualsevol cosa que faci: anar-hi, mirar cap allà, assenyalar, dir-ne el nom o la seva manera de dir-lo, estirar la mà de qui hi pot anar amb ell, o aturar-se a la porta i no entrar. Compta com a descobrir mirar sense tocar, tocar una sola cosa, tornar-hi un altre dia o quedar-se al llindar mirant què hi fan els altres. I compta com a reconèixer-se mirar-se les mans, mirar-se al mirall, tocar-se la cara o girar-se cap a qui té al costat.

Barreres que hi pot haver

La porta tancada, que és la barrera principal i no una qüestió menor.
El lavabo lluny de l'aula i sense línia de visió, que fa impossible situar-lo.
Les coses a una alçada pensada per a persones adultes.
Els «no» de costum, que converteixen la sala en un lloc on no es pot fer res.
Preguntar a què hi va, que hi posa un peatge.
Retenir el grup a dins fins que tothom ha enllestit.
Anomenar o comentar el que un infant mira, sobretot davant del mirall.
Terra moll o relliscós, que obliga a prohibir en lloc d'acompanyar.
Un llindar, un graó o una porta pesada que un infant no pot travessar sol.

Mesures universals

Deixar la porta oberta en les estones en què es pugui, i dir-ho als infants la primera vegada.
representaciobarrera d'accés i organitzativa
Baixar a l'alçada dels infants el que a la sala es pugui baixar, i treure'n el que sigui realment perillós en lloc de prohibir-ho.
accio i expressiobarrera d'accés físic
Reduir els límits als pocs que tenen una raó, dir-la, i mantenir-los iguals cada dia.
compromisbarrera relacional
No demanar a ningú que expliqui a què entra ni comentar el que està mirant.
compromisbarrera comunicativa i emocional
Deixar sortir qui ha acabat sense esperar la resta del grup.
compromisbarrera de ritme
Tenir un drap a mà perquè el que caigui s'eixugui de seguida i no es converteixi en una prohibició nova.
accio i expressiobarrera organitzativa

Mesures addicionals

Quan un infant es desplaça amb suport o encara no camina, mirar si la porta, el llindar i el pas hi caben, i si no, resoldre el pas abans que res: sense pas no hi ha cap dels tres objectius. L'equip i la família ho tornen a mirar quan acaba cada trimestre.
accio i expressiobarrera d'accés físic i motriu
Quan un infant no relaciona la sala amb la paraula, fer el camí amb ell les primeres vegades sense dir-hi res més, sempre pel mateix recorregut, perquè el que la situï sigui el camí i no la frase.
representaciobarrera comunicativa
Quan a un infant la sala li resulta especialment difícil —el soroll de l'aigua, l'eco, la llum—, deixar que s'hi quedi al llindar tantes vegades com calgui, sense proposar-li entrar, i mirar amb la família què li va bé en altres llocs semblants.
compromisbarrera sensorial i emocional

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

Per on entra i si s'atura al llindar abans de fer-ho.
Si hi va per iniciativa seva en algun moment del matí que no sigui l'estona de lavabo.
Com indica la sala quan encara no hi arriba sol: mira, assenyala, hi porta algú, en diu el nom a la seva manera.
Quines coses de la sala mira i quines toca, i si hi torna un altre dia.
Quanta estona hi és, i què fa quan ja no fa res concret.
Si es mira el cos —les mans, els peus, el mirall— i què fa mentre ho fa.
Si es gira o busca qui té al costat, i com.
Si en surt quan ha acabat o espera que li diguin.
Del moment: si la porta era oberta o tancada, i per què.
Del moment: què hi havia a la seva alçada aquell dia.
Del moment: quants «no» s'hi han dit i quins.
Del moment: si algú li ha preguntat a què entrava.
Del moment: si el grup ha quedat retingut fins que ha acabat tothom.
Del moment: si hi havia algú que es pogués quedar prop de la sala.

Com ho documentem

Dues ratlles escrites al moment, amb el que ha fet i res més.
Per infant, text lliure i sense graella.
Un full de la sala, que no és de ningú: qui hi ha entrat pel seu compte aquest matí, amb la porta com estava i els «no» que s'hi han dit. En aquesta situació aquest full és el principal.
La llista dels «no» de l'equip, revisada de tant en tant, que és el document que més diu de com va això.
Alguna fotografia de la sala, si de cas. D'infants, només amb permís de la família, i mai al lavabo mateix.

Com s'interpreta

Aquí, més que a cap altra situació del bloc, el que s'escriu de l'infant depèn del que la sala li ha deixat fer aquell dia: amb la porta tancada no hi ha res a observar, i escriure «no hi entra» seria descriure una porta i atribuir-ho a una persona. Per això, abans d'anotar res d'un infant, es mira com estava la sala: la porta, l'alçada de les coses, els «no» que s'hi han dit i si algú li ha preguntat a què entrava. Quan alguna d'aquestes coses fallava, el que s'ha vist és com estava muntada la sala, i això es recull allà on l'equip parla de la sala. Del que fa l'infant se n'escriu el que s'ha vist i res més: «ha obert i tancat l'aixeta quatre vegades i ha marxat» serveix; «li agrada l'aigua» és una suposició, i «encara no té interès pel lavabo» és un judici. No es dedueix què buscava, no es mesura quanta estona hi hauria d'estar, no es compara un infant amb un altre i no s'omple cap llista d'ítems. Que hi entri un dia i no el següent no vol dir res: així va. Res del que s'anota aquí no té a veure amb el control d'esfínters ni amb cap fita d'edat, i aquesta situació no s'ha de fer servir per parlar-ne. Si al cap dels mesos, i havent obert la porta de debò, hi ha alguna cosa que preocupa l'equip, es posa per escrit amb precisió —què passa, en quins moments, amb la sala en quin estat i què s'hi ha anat canviant—, se'n parla amb la família i són ells qui trien què en fan. Res del que s'escrigui aquí no és una valoració de ningú, ni una etiqueta, ni la porta d'entrada a cap programa que no hagi indicat abans un professional.

Per on pot continuar

Si un infant hi entra sol i es queda al llindar, comprovar si el que l'atura és el graó o la porta.
Si en un grup no hi entra mai ningú pel seu compte, mirar quantes hores ha estat oberta la porta abans de mirar res més.
Si les coses que miren són sempre les mateixes tres, mirar què hi ha a la seva alçada i què no.
Si algú comença a portar-hi altres infants, no fer-ne res: anotar-ho.

Amb les famílies

Abans

Explicar de què va: no d'anar sols al lavabo ni de res que s'hi hagi de fer, sinó que aquella sala arribi a ser un lloc conegut i no un lloc on se'ls porta.
Dir-los expressament que això no té res a veure amb el control d'esfínters, perquè és el primer que se sol entendre quan una escola parla del lavabo.
Preguntar com és aquesta sala a casa: si hi entren, si la porta és oberta, si hi ha mirall i a quina alçada.
Anotar si ens diuen que a la criatura li fa por alguna cosa d'aquell tipus de sala.

Durant

Explicar què ha fet a la sala, no si ja hi va sola.
Avisar-los si canviem alguna cosa de la sala o del règim de la porta.

Després

Compartir amb ells, quan vagi sortint, alguna anotació que ens hagi cridat l'atenció.
A l'entrevista, preguntar-los què hi veuen ells i no donar-los cap pauta.

La veu de les famílies

El lavabo és el lloc de l'escola sobre el qual més es pregunta i del qual menys s'explica, i sobre el qual és més fàcil que una família entengui una cosa per una altra: si l'escola en parla, moltes llegeixen que es va a treure el bolquer. Aquí no és això, i val la pena dir-ho amb totes les lletres més d'una vegada. No hi ha deures per a casa, no demanem que obrin cap porta, no diem que s'hi hagi de posar cap mirall i no esperem que a casa es faci com aquí. Del seu costat només volem saber com és allò a casa —qui hi entra, si la porta es tanca, si hi ha res que a la criatura no li agradi—: són coses que des d'aquí no es veuen i que canvien la manera d'acompanyar-la. I quan una família no ho veu clar, s'asseu amb nosaltres i ho parlem fins que hi hagi una manera que serveixi a tothom.

Com continua

Al joc espontani

El lavabo no es converteix en un espai de joc i no s'hi porta cap material. Si un infant hi juga una estona amb l'aigua de les mans o amb la tapa d'un cubell, és el seu joc i s'hi queda: ningú no el proposa, ningú no el subratlla i ningú no el converteix en una activitat d'aigua. Muntar un racó d'aigua allà dins seria desfer la situació sencera, que va d'una sala que ja hi és.

A la vida quotidiana

La porta oberta, els límits pocs i amb raó, i no preguntar a què entra: això mateix serveix per a la resta de llocs de l'escola que avui són d'ús exclusiu de les persones adultes. Fer-ho igual arreu és el que fa que un infant s'acabi movent per l'escola com qui es mou per casa.

Noves oportunitats

Que els infants hi puguin entrar en qualsevol moment del matí, i no només a l'estona que toca.
A I2, i només si els surt, ensenyar la sala a un infant nou o a una família.
Mirar quines altres portes de l'escola es poden obrir, una per una i amb la seva raó.

Noves observacions

Quantes hores del matí ha estat oberta la porta al setembre i quantes al juny.
Quants «no» queden a la llista de l'equip al cap d'un trimestre.
Si els infants hi entren per motius que no són el que toca.
Si les coses que miren canvien a mesura que canvia el que hi ha al seu abast.

Connexió amb el currículum3 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

E1.CE1.CAT1.S3 Descobriment d'objectes de manera activa i autònoma.
El saber diu «descobriment», no ús, i diu «de manera activa i autònoma», que és qui comença l'acció. Cap SA de la col·lecció el feia servir. Aquí sosté l'OBJ2 sense que la situació proposi res: les coses del lavabo ja hi són per la seva funció i ningú no les hi posa. La diferència amb «Rentar-nos les mans» és quina cosa és l'aixeta: allà, un pas del rentat; aquí, un objecte que es descobreix.
normativa · triat per ia
E1.CE1.CAT1.S1 Descobriment i reconeixement de la pròpia imatge i la de les persones de l'entorn.
Cap SA de la col·lecció no feia servir aquest saber. Nomena el reconeixement de la pròpia imatge i el de les persones de l'entorn, que són les dues meitats de l'OBJ3, i el lavabo és el lloc de l'escola on el cos està a la vista mentre se'n té cura. A «T'aviso abans de tocar-te» el mirall hi surt com una via més d'anticipació allà on n'hi hagi; aquí no és un suport ni una condició, i per això l'objectiu val igual a les escoles que no en tenen. La graella d'edats de les Orientacions marca aquest saber a I1 i I2, que és una proposta d'organització pedagògica i no una divisió normativa: el Decret 21/2023 no reparteix els sabers del primer cicle per nivells.
normativa · triat per ia

E1.CE3 Adonar-se de la influència de l'espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món.

E1.CE3.CAT1.S1 Orientació autònoma en els espais habituals i quotidians i iniciació en l'ús de termes relatius a l'espai (aquí, allà, dins, fora, etc.).
El saber nomena l'orientació als espais habituals i els termes «aquí», «allà», «dins» i «fora», i és exactament el que aquesta situació posa en joc sobre l'única sala de l'escola on els infants no entren mai sols. A «El berenar a fora», l'única SA que el fa servir, sosté el contrast entre dos llocs on es fa la mateixa cosa; aquí sosté arribar a un lloc concret i poder-ne sortir. La paraula «autònoma» del saber es llegeix com la llegeix tot el projecte: no vol dir sense ningú. Cap criteri no demana que digui els termes; a I1 l'orientació es veu al cos i a la mirada.
normativa · triat per ia

Fitxa tècnica

Identificador: sa-higiene-lavabo-lloc-i1-i2
Versió del document: 1
Model de dades: 1.1.0
Origen: IA revisada
Revisada per una persona: Sí
Creada: 2026-09-07
Actualitzada: 2026-09-07

Notes de revisió

Cinquena situació del moment d'higiene, i la primera que no tracta cap cura. Tres propostes anteriors sobre «anar al lavabo» com a cura es van descartar perquè els seus objectius aterraven a «Quan el cos avisa enmig del joc» i a «Participem en el canvi de roba» canviant només l'objecte. Aquesta parteix del lloc: el lavabo com a sala de l'escola on els infants no entren mai sols. Frontera fixada per Fèlix: aquesta situació no cobreix l'atenció de la necessitat d'eliminació ni cap seqüència d'ús del lavabo. Els tres sabers no els fa servir cap altra SA d'higiene, i dos no els fa servir cap SA de la col·lecció. L'auditoria curricular del 7 de setembre de 2026, demanada per Fèlix, va comprovar els tres objectius, els set criteris i les tres connexions, i va concloure que la situació mobilitza únicament l'Eix 1: els gestos comunicatius que hi apareixen —assenyalar cap al lavabo, anomenar qui l'acompanya— són la via per la qual s'observa una orientació a l'espai i un reconeixement, no un aprenentatge comunicatiu, i el CRI-OBJ3-2 exclou expressament que se li dirigeixi l'atenció. No es va modificar res del contingut. Validada per Fèlix el 7 de setembre de 2026.