Torna a la fitxa

Un infant amb pitet assegut a taula que es porta la cullera a la boca

Situació d'aprenentatge · 1-3 anys · internivell I1 i I2 · higiene

El lavabo també és un lloc meu

Que el lavabo deixi de ser un lloc on em porten i passi a ser un lloc que conec: saber on és, poder-hi entrar i poder-ne sortir quan he acabat, poder tocar el que hi ha sense que això sigui una malifeta, i poder-m'hi trobar a mi mateix. I que l'equip miri quantes de les portes tancades i quants dels «no» d'aquella sala hi són per una raó de debò i quants hi són per costum.

L'entorn que preparem

Espai

Espai

Aquí l'espai no és el context de la situació: és la situació. Les preguntes serveixen per mirar-se la sala que es té i no descriuen cap sala a reproduir. Si la porta es pot deixar oberta i, si no es pot, si hi ha alguna franja del matí en què sí. Si des d'algun punt de l'aula es veu on és aquella sala, perquè el que no es veu no es pot situar. Què hi ha a l'alçada d'un infant i què està penjat a un metre seixanta. Si el mirall, allà on n'hi hagi, és a la seva alçada o a la de l'adult, que és el cas més freqüent. Si hi ha alguna cosa realment perillosa a dins, que es treu en lloc de prohibir-se. I si es pot sortir de la sala sense que ningú obri la porta per tu, que és el que fa que entrar-hi no sigui quedar-s'hi tancat.

Materials

Materials

El que la sala ja té: l'aixeta, la pica, el paper, els cubells, l'escaleta si n'hi ha, les tovalloles. No es porta res de fora. Un mirall a l'alçada dels infants, allà on ja n'hi hagi un a l'alçada equivocada. Si no n'hi ha cap, no se'n compra: l'OBJ3 no en depèn. Un drap i una galleda petita a mà, perquè eixugar el que caigui sigui una cosa de deu segons i no una raó per tornar a prohibir l'aixeta. Res de material nou: cap joc d'aigua, cap proposta sensorial, cap pictograma de la seqüència del lavabo, cap cartell amb passos i cap taula de qui ja hi va sol.

Temps

Temps

Aquesta situació no té estona pròpia i no se n'hi ha de fer cap. Passa a les estones de lavabo que ja hi ha, i sobretot a la resta del matí, que és quan avui la sala no existeix. El que demana no és temps sinó una porta oberta i algú a prop que pugui estar-hi sense fer res. Això sí que és una condició d'organització: si l'única manera d'obrir la porta és que una persona es quedi allà i el grup es quedi curt, la situació no és possible aquell dia, i s'anota per on toca: com una condició d'aquell matí, no com una manera de ser de ningú. Del grup no demana res: hi entra qui hi entra, sol o amb qui vulgui, i no hi ha torns ni rondes.

El recorregut

01

Compartim

Compartim

Mirar quants «no» hi ha, i per què hi són

La porta

Baixar les coses

Acordar què passa quan hi entra sol

02

Aprenem

Aprenem

Deixar entrar sense preguntar per què

Ser-hi sense dirigir

Deixar tocar el que es pot tocar

Els «no» que es queden

El mirall, si n'hi ha

El cos que es veu

Sortir quan s'ha acabat

03

Continuem

Continuem

Les altres portes

El seu cos als altres llocs

Quan hi porten algú altre

El paper de l'educadora

SER-HI

Ser-hi a prop, dins o a la porta, sense conduir el que passa.

NO

No preguntar a què hi va ni demanar-li que expliqui res.

CALLAR

Callar mentre mira, toca o s'observa. Especialment davant del mirall.

DEIXAR

Deixar que obri i tanqui, estiri i pugi, i eixugar després si cal.

Què farà l'infant

Anar cap al lavabo pel seu compte
Anar cap al lavabo pel seu compte
Assenyalar cap al lavabo, mirar-hi o dir-ne el nom des d'un altre lloc
Assenyalar cap al lavabo, mirar-hi o dir-ne el nom des d'un altre lloc
Sortir del lavabo quan ha acabat
Sortir del lavabo quan ha acabat
Obrir i tancar l'aixeta, estirar el paper, pujar a l'escaleta o mirar dins del cubell
Obrir i tancar l'aixeta, estirar el paper, pujar a l'escaleta o mirar dins del cubell
Buscar una cosa del lavabo que ja havia provat
Buscar una cosa del lavabo que ja havia provat
Mirar-se el propi cos al lavabo
Mirar-se el propi cos al lavabo
Reconèixer qui és amb ell al lavabo
Reconèixer qui és amb ell al lavabo

DUA · que ningú no en quedi fora

Diferents maneres de participar

El que aquí es tria es tria de veritat, i és gairebé tot: si s'hi entra o no, quan, amb qui, què es mira, quanta estona s'hi està i quan se'n surt. No entrar-hi no és una resposta pitjor que entrar-hi. Els pocs límits que queden són explícits, tenen una raó que es diu en veu alta i són els mateixos cada dia, que és el que els fa previsibles i no arbitraris.

Diferents maneres de comunicar-se

Compta com a situar-lo qualsevol cosa que faci: anar-hi, mirar cap allà, assenyalar, dir-ne el nom o la seva manera de dir-lo, estirar la mà de qui hi pot anar amb ell, o aturar-se a la porta i no entrar. Compta com a descobrir mirar sense tocar, tocar una sola cosa, tornar-hi un altre dia o quedar-se al llindar mirant què hi fan els altres. I compta com a reconèixer-se mirar-se les mans, mirar-se al mirall, tocar-se la cara o girar-se cap a qui té al costat.

Diferents maneres d'entendre-ho

La sala s'explica sola si es pot veure: la porta oberta és la informació principal, i per això és el primer que es mira. Per a qui encara no relaciona la sala amb el seu nom hi ha el soroll de l'aigua, veure-hi entrar altres infants i la porta a la vista des de l'aula, allà on es pugui. No es fa cap suport visual de seqüència ni cap pictograma: no hi ha cap seqüència a representar.

Què observem

  • Per on entra i si s'atura al llindar abans de fer-ho.
  • Si hi va per iniciativa seva en algun moment del matí que no sigui l'estona de lavabo.
  • Com indica la sala quan encara no hi arriba sol: mira, assenyala, hi porta algú, en diu el nom a la seva manera.
  • Quines coses de la sala mira i quines toca, i si hi torna un altre dia.
  • Quanta estona hi és, i què fa quan ja no fa res concret.
  • Si es mira el cos —les mans, els peus, el mirall— i què fa mentre ho fa.
  • Si es gira o busca qui té al costat, i com.
  • Si en surt quan ha acabat o espera que li diguin.
  • Del moment: si la porta era oberta o tancada, i per què.
  • Del moment: què hi havia a la seva alçada aquell dia.
  • Del moment: quants «no» s'hi han dit i quins.
  • Del moment: si algú li ha preguntat a què entrava.
  • Del moment: si el grup ha quedat retingut fins que ha acabat tothom.
  • Del moment: si hi havia algú que es pogués quedar prop de la sala.

Pràctiques que afavoreixen

  • Ser-hi a prop, dins o a la porta, sense conduir el que passa.adult_acompanya · durant
  • No preguntar a què hi va ni demanar-li que expliqui res.adult_acompanya · durant
  • Callar mentre mira, toca o s'observa. Especialment davant del mirall.adult_acompanya · durant
  • Deixar que obri i tanqui, estiri i pugi, i eixugar després si cal.adult_acompanya · durant
  • Dir només els pocs «no» que s'han acordat, i dir-ne la raó.adult_acompanya · durant
  • Deixar sortir qui ha acabat sense esperar la resta.adult_acompanya · durant
  • No aprofitar que és allà per encadenar-hi cap altra cosa.adult_acompanya · durant
Una educadora que fa el gest de polze amunt

Pràctiques que cal evitar

  • Res d'això no es converteix en activitat ni en visita guiada a la sala, i al grup no se li presenta res.desenvolupament · compartim
  • Preguntar-li «què hi vas a fer?» converteix la sala en un lloc amb peatge, i és la manera més ràpida de tornar-la a tancar sense tocar la porta.desenvolupament · aprenem
  • Res de material nou: cap joc d'aigua, cap proposta sensorial, cap pictograma de la seqüència del lavabo, cap cartell amb passos i cap taula de qui ja hi va sol.organització · materials
  • No es dedueix què buscava, no es mesura quanta estona hi hauria d'estar, no es compara un infant amb un altre i no s'omple cap llista d'ítems.observació · com s'interpreta
Un infant amb els braços creuats