Validada

Participem en el canvi de roba

I1 · 1-2 anys
I2 · 2-3 anys
Higiene

Que canviar-se de roba deixi de ser una cosa que li passa al cos mentre ell mira cap a un altre costat: que cada infant pugui adonar-se que la roba que porta demana un canvi, aportar-hi el que avui el seu cos pugui aportar, dir què li passa mentre les mans d'una altra persona hi són, i que allò que digui canviï el que ve tot seguit. I que l'equip resolgui on, quan i amb quina calma es pot fer un canvi de roba, de manera que hi càpiga tot això i que cap infant no s'hagi de quedar sense roba al mig del pas.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

Reconèixer quan necessita un canvi de roba
Participar en el canvi de roba fent les accions que pot assumir
Fer saber què necessita durant el canvi de roba i quina ajuda li cal

Què farà l'infant

Mostrar la peça que li ha quedat molla, bruta o incòmoda
Dirigir-se cap al lloc de la roba de recanvi o portar-hi una persona adulta
Acompanyar amb el cos la peça que entra o que surt
Encarregar-se d'un tros del canvi
Fer arribar què li passa mentre s'està canviant
Buscar l'ajuda que li falta per continuar

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

Seure's o ajupir-se, pel davant i a la seva alçada.
Dir quina peça ve i ensenyar-la abans de tocar-lo.
Esperar un instant després de dir-ho, sense omplir-lo de paraules.
Mirar-li les mans per veure quin tros ha començat, i parar-hi.
Tenir la peça neta a la mà abans de treure la molla, i col·locar-se de manera que no quedi exposat.
Respondre el que digui enmig del canvi, encara que trenqui l'ordre previst.
No encadenar-hi cap altra cura ni convertir-ho en una revisió del cos.
Quedar-s'hi un moment en acabar, abans de tornar al grup.

Què cal tenir a punt

La roba de recanvi de cada infant, en una bossa o un calaix identificat i accessible per a ell. És el material que fa possible l'OBJ1: si no la pot situar, no pot anar-hi.
Un cistell o una bossa per a la roba molla, obert i al seu abast, al lloc del canvi.
Alguna cosa on repenjar-se o seure a l'alçada de l'infant: un banc baix, un graó, una estora contra la paret.
Un coixí o una estora on qui acompanya es pugui posar a terra, perquè asseure's a cada canvi es pugui aguantar matí rere matí sense dependre de com estigui el dia.
Roba de l'escola per als dies que la de casa s'ha acabat, sense que això sigui cap avís per a ningú.
Res de material didàctic de vestir: cap nina per assajar, cap tauler de botons ni de cremalleres, cap seqüència il·lustrada de com es posa una samarreta i cap taula de què ja sap fer cadascú.

En què ens fixarem

Si mostra la peça molla o incòmoda, i de quina manera ho fa.
Si va o mira cap al lloc de la roba de recanvi.
Quin tros del canvi comença ell, i amb quina peça.
Si el cos acompanya la peça quan se li ha dit i se li ha esperat, i quin membre respon abans.
Què diu enmig del canvi, i amb quins recursos ho diu.
Com demana l'ajuda que li falta, quan la demana.
Què passa quan diu que no, i què es fa amb aquell no.
Del moment: on s'ha fet el canvi i si s'hi ha pogut seure.
Del moment: si la roba de recanvi era a l'abast o s'ha hagut d'anar a buscar.
Del moment: si s'ha dit la peça abans de tocar-lo i si s'ha esperat després de dir-la.
Del moment: si l'infant ha quedat exposat en algun tram, i quant ha durat.
Del moment: si hi havia una persona que pogués deixar el grup, i què s'ha fet si no n'hi havia.
Del moment: quina roba portava, i si era roba que permet fer-hi alguna cosa.

Com ho portem a la pràctica

01
Compartim
- Un lloc, i que no sigui el pas
- La roba de recanvi, on ell la vegi
- Un cistell per a la roba molla, al mateix lloc
- Acordar amb l'equip que un canvi es pot fer sense pressa
02
Aprenem
- Seure's abans de començar
- Dir quina peça ve i ensenyar-la
- Esperar el braç, esperar la cama
- Deixar-li el tros que avui pot fer
- Estar sense roba forma part de la situació
- Escoltar el que digui enmig
- Quan diu que no
- Acabar sense sortir corrents
03
Continuem
- Les altres peces del dia
- La roba molla que se'n va a casa
- Quan surt d'ells

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 6 criteris

OBJ1 · Reconèixer quan necessita un canvi de roba, per poder participar en la cura del propi cos. No es tracta de saber què li ha passat ni de saber-ho dir: es tracta que la incomoditat del cos arribi a ser alguna cosa que l'infant fa saltar, i no només una cosa que un adult li detecta.

Reconèixerquan necessita un canvi de robaper poder participar en la cura del propi cos

E1.CE1.CAT1.S4

Criteris d'avaluació

Mostrar la peça que li ha quedat molla, bruta o incòmoda —estirant-se-la, tocant-se-la, ensenyant-la a algú, apartant-se-la del cos—, abans que ningú li hagi fet notar res.
Acció: Mostrar la peça que li ha quedat molla, bruta o incòmodaCondicions: abans que ningú li hagi fet notar res
Dirigir-se cap al lloc on hi ha la seva roba de recanvi, o portar-hi una persona adulta, en una estona en què aquell lloc és a la vista i s'hi pot arribar sense demanar permís.
Acció: Dirigir-se cap al lloc de la roba de recanvi o portar-hi una persona adultaCondicions: amb el lloc a la vista i accessible sense demanar permís

OBJ2 · Participar en el canvi de roba fent les accions que pot assumir, per anar guanyant autonomia en les situacions quotidianes de cura. Aquí participar vol dir sovint una cosa molt concreta i molt petita: que el cos acompanyi la peça en lloc de deixar-se manipular.

Participaren el canvi de roba fent les accions que pot assumirper anar guanyant autonomia en les situacions quotidianes de cura

E1.CE4.CAT1.S2

Criteris d'avaluació

Acompanyar amb el cos la peça que entra o que surt —aixecant el braç, estirant la cama, abaixant el cap, agafant-se a l'espatlla de qui l'ajuda—, quan se li ha dit quina peça ve ara i té un instant per posar-s'hi.
Acció: Acompanyar amb el cos la peça que entra o que surtCondicions: havent-li dit quina peça ve i deixant-li un instant per posar-s'hi
Encarregar-se d'un tros del canvi —treure's un mitjó, deixar la peça molla al cistell, agafar la peça neta que té a la vista, tirar-se la samarreta cap avall—, en una estona en què el material és al seu abast i s'espera abans d'ajudar-lo.
Acció: Encarregar-se d'un tros del canviCondicions: amb el material al seu abast i esperant abans d'ajudar

OBJ3 · Fer saber què necessita durant el canvi de roba i demanar o acceptar l'ajuda que li cal, per poder prendre part en el canvi al seu propi ritme. Demanar ajuda no és el contrari d'aquest objectiu: n'és una de les formes, perquè un canvi de roba a I1 i I2 no el pot resoldre ningú tot sol.

Fer saberquè necessita durant el canvi de roba i quina ajuda li calper poder prendre part en el canvi al seu propi ritme

E1.CE2.CAT1.S3
E1.CE2.CAT1.S4

Criteris d'avaluació

Fer arribar què li passa mentre s'està canviant —que té fred, que la màniga se li ha quedat encallada, que vol una altra peça, que així no—, amb la paraula, amb el gest, amb un so o amb el moviment del cos, en un moment en què qui l'acompanya s'atura a mirar-lo i li respon.
Acció: Fer arribar què li passa mentre s'està canviantCondicions: amb qui l'acompanya aturant-se a mirar-lo i responent
Buscar l'ajuda que li falta per continuar —allargant el braç amb la peça a la mà, portant-hi la mà de qui l'acompanya, mirant-la i esperant—, quan hi ha algú a prop que no se li ha avançat a fer-ho per ell. Buscar ajuda i fer-ne una part són la mateixa capacitat, i no hi ha una que valgui més.
Acció: Buscar l'ajuda que li falta per continuarCondicions: amb algú a prop que no se li ha avançat

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

Aquesta fase no s'obre amb cap proposta ni s'explica a ningú: a I1 i I2 no serviria de res. El que s'hi prepara és que el canvi es pugui fer d'una altra manera el dia que faci falta, que serà qualsevol. Mentre el canvi hagi de passar dret, al passadís i entre dues coses, l'infant no hi té enlloc on posar-se, i el que aprendrà, amb tota la raó, és a esperar que se li acabi de fer.

Un lloc, i que no sigui el pas
Buscar dins de l'escola un racó on es pugui canviar un infant sense que hi passi tothom pel davant i sense haver de deixar el grup sense ningú. No cal cap sala nova: sovint és una cantonada de la sala, una estora contra la paret, un banc baix. El que ha de tenir és que l'infant hi pugui estar sense roba una estona sense quedar exposat.
La roba de recanvi, on ell la vegi
Que la bossa o el calaix de cada infant sigui a una alçada des d'on ell la reconegui i hi pugui arribar. Si la roba viu en un armari alt i tancat, el canvi comença sempre amb un adult marxant a buscar-la, i l'infant es queda esperant despullat: l'OBJ1 no té on passar.
Un cistell per a la roba molla, al mateix lloc
A l'abast de l'infant, no dins d'un armari. Portar-hi la peça que s'acaba de treure és un tros del canvi que a I1 ja surt sol, i és el que fa que treure's la roba tingui un final que fa ell.
Acordar amb l'equip que un canvi es pot fer sense pressa
Qui es queda amb el grup mentre algú canvia un infant, i què passa quan en coincideixen dos. Si això no està parlat, la decisió la pren la pressa, i aleshores és igual el que digui la resta.

El paper de l'adulta

No convertir res d'això en una activitat ni en una explicació al grup. No anomenar davant dels altres la roba bruta de ningú. I revisar la pròpia manera de dir-ho: «va, que ens hem de canviar» no anuncia res, i «t'has mullat la samarreta, te'n posem una de seca» sí.

Variacions possibles

Amb una sola persona al grup, val més triar el lloc de canvi més a prop dels infants encara que sigui menys recollit, i dir-ho a l'infant.
A les escoles on el canviador és compartit amb el grup dels més petits, mirar en quines franges és lliure abans de fixar-hi res.

Aprenem

És el cos de la situació, i passa en canvis de roba reals: els que ja hi ha cada matí, quan hi ha un vessament, quan la sorra ha entrat on no tocava, quan una peça ha quedat molla o incòmoda. No hi ha cap proposta que s'hagi de muntar, ni cap taller, ni cap assaig amb nines. El que canvia no és què es fa, és com i a quina velocitat.

Seure's abans de començar
Qui acompanya s'asseu, o s'ajup, i es posa a l'alçada de l'infant i pel davant. Un canvi de roba fet des de dalt i per darrere és, per a l'infant, una cosa que li arriba a l'esquena. Assegut es triga més i és l'única manera que el que passa després sigui possible.
Dir quina peça ve i ensenyar-la
«Ara els pantalons.» La peça es diu i es mostra abans de tocar l'infant. No és per ensenyar-li com es diu la peça: és perquè el seu cos sàpiga què ha de fer i tingui temps de fer-ho.
Esperar el braç, esperar la cama
Després de dir-ho, un instant sense fer res. És l'instant on cap tot l'OBJ2: si la màniga arriba abans, el braç no s'aixecarà mai, i no perquè l'infant no pugui. Esperar aquí no és una tècnica d'estimulació, és senzillament deixar-li el seu torn.
Deixar-li el tros que avui pot fer
Un mitjó que ja està mig fora, la samarreta un cop passat el coll, la peça molla que ha d'anar al cistell, la neta que ha d'agafar. Es mira què ha començat a fer i es para; no es reparteixen tasques ni es demana que ho intenti. Si no en fa cap, tampoc no passa res: hi ha dies i hi ha infants.
Estar sense roba forma part de la situació
Es fa d'esquena al pas, es té la peça neta a la mà abans de treure la molla i no es deixa cap infant despullat esperant res. No es comenta el seu cos, ni per bé. Si hi ha altres infants a prop, es fa igualment amb naturalitat i sense muntar-hi una barrera: el que es cuida és que no sigui un espectacle, no que sigui un secret.
Escoltar el que digui enmig
«Fred», un gemec, una mà que atura la nostra, un «no». S'atura, es respon el que sigui que ha dit —tapar-lo, canviar l'ordre, esperar—, i es continua. Un canvi de roba on el que diu l'infant no canvia res és un canvi de roba on no val la pena que digui res.
Quan diu que no
Es pot esperar una estona amb la roba molla si l'infant està en una cosa seva i no hi ha fred ni molèstia: es diu que quan acabi es canviarà, i es compleix. Quan no es pot esperar —la roba xopa, el fred, una peça que li fa mal—, no s'ofereix la decisió: es fa, dient-ho mentre es fa, i s'hi és fins que s'ha acabat. Aquí no es fingeix que tot sigui negociable.
Acabar sense sortir corrents
En acabar, un moment amb ell abans de tornar. La roba molla ja és al cistell i la seva, posada. Un canvi que acaba amb l'adult marxant de pressa deixa l'infant amb la sensació d'haver estat un trasto que calia resoldre.

El paper de l'adulta

Anar més a poc a poc del que la resta del matí demana. Dir la peça abans de tocar. Aturar-se després de dir-la. Mirar-li les mans per veure què ha començat. Respondre el que digui encara que trenqui l'ordre previst. I no aprofitar el canvi per fer-ne cap altra cosa: un canvi de roba que es converteix en una revisió general del cos deixa de ser una cura i passa a ser una inspecció.

Variacions possibles

A I1, la part que sol sortir primer és el braç i la peça que va al cistell; a I2, treure's un mitjó o abaixar-se una peça. No es demana; es mira si apareix.
Amb els infants que porten molt malament que se'ls tregui la roba, val més començar per la peça que menys els costa i deixar la difícil per al final, amb la peça neta ja a la vista.
Quan un infant està enmig d'una cosa que li importa, es fa com a «Quan el cos avisa enmig del joc»: s'ofereix una vegada i s'accepta que sigui en acabar, sempre que la roba mullada no li faci fred ni mal.

Continuem

No hi ha activitat de tancament ni cap producte: la Guia de 2024 ja avisa que a aquestes edats una fase d'aplicació sovint no s'aguanta. El que continua és la manera de fer, i el que torna és la situació mateixa, que reapareixerà tota sola tantes vegades com calgui. La repetició no la munta ningú, i és precisament això el que la converteix en situació d'aprenentatge en lloc d'activitat.

Les altres peces del dia
El pitet abans de l'àpat, la jaqueta per sortir, les sabates en tornar. Es diu quina peça ve, s'espera el cos i es deixa el tros que pugui fer. No són situacions noves: és la mateixa manera de fer, i és el que permet que un infant hi reconegui alguna cosa.
La roba molla que se'n va a casa
Que l'infant hi pugui ser quan es guarda la seva peça a la bossa. No és cap tasca ni cap encàrrec: és que la peça no desaparegui de la seva vista sense més.
Quan surt d'ells
Un infant que va a buscar la seva bossa perquè s'ha mullat hi troba la bossa, sense que ningú l'aturi ni li esmeni la manera. Que això arribi a passar pesa més que tota la resta d'aquesta llista.

El paper de l'adulta

Sostenir la mateixa manera de fer en les peces petites del dia, que és on es perd primer. I quan un infant fa per primera vegada una part sol, no celebrar-ho davant del grup: si es converteix en una gràcia, la propera vegada ja s'esperarà d'ell i deixarà de ser seu. S'anota i prou.

Variacions possibles

Al pati i a les sortides, on canviar-se és més difícil, val més preveure què es porta a sobre que no pas renunciar a la manera de fer un cop s'és fora.

L'adult acompanya

Abans

Comprovar que cada infant té roba de recanvi i que és allà on ell la pugui veure.
Triar el racó on es faran els canvis i mirar-se'l des de l'alçada de l'infant: què es veu des d'allà i qui el veu a ell.
Deixar un cistell per a la roba molla a l'abast, al mateix lloc del canvi.
Parlar amb l'equip de qui es queda amb el grup mentre algú acompanya un canvi, i què es fa si en coincideixen dos.
Saber de cada infant quina peça li costa més i per quina val la pena començar.

Durant

Seure's o ajupir-se, pel davant i a la seva alçada.
Dir quina peça ve i ensenyar-la abans de tocar-lo.
Esperar un instant després de dir-ho, sense omplir-lo de paraules.
Mirar-li les mans per veure quin tros ha començat, i parar-hi.
Tenir la peça neta a la mà abans de treure la molla, i col·locar-se de manera que no quedi exposat.
Respondre el que digui enmig del canvi, encara que trenqui l'ordre previst.
No encadenar-hi cap altra cura ni convertir-ho en una revisió del cos.
Quedar-s'hi un moment en acabar, abans de tornar al grup.

Després

Deixar la peça molla al cistell amb ell, i guardar-la a la seva bossa amb ell a prop.
Anotar quin tros ha fet avui i en quines condicions s'ha pogut fer.
Portar a l'equip què de l'organització ha permès o ha impedit fer el canvi sense pressa: on s'ha fet, qui hi havia, si s'ha pogut seure. Es parla del muntatge del matí, no de cap infant.
Explicar a casa què ha passat, sense convertir-ho en un informe de què ja fa sol.

L'entorn i l'organització

L'espai

Aquí no fa falta cap equipament nou: el que ho decideix són dues característiques de l'espai que ja hi ha, si s'hi pot seure i si s'hi pot estar sense roba sense quedar exposat. La llista que ve tot seguit serveix per interrogar l'escola que cadascú té, i no descriu cap espai que s'hagi de reproduir. Que hi hagi un racó fora del pas on es pugui fer un canvi sense que hi passi tothom, i que des d'allà encara es pugui veure el grup, perquè si no es pot, el canvi es farà on sigui. Que hi hagi alguna cosa on l'infant es pugui repenjar o asseure, que és el que fa possible aixecar un peu sense caure. Que la roba de recanvi de cadascú sigui a una alçada des d'on ell la reconegui. Que el cistell de la roba molla sigui allà mateix i a la seva mà. I que el terra sigui prou net i prou temperat per poder-hi estar descalç una estona, perquè si no ho és, tot el canvi es fa dret i de pressa.

Els materials

La roba de recanvi de cada infant, en una bossa o un calaix identificat i accessible per a ell. És el material que fa possible l'OBJ1: si no la pot situar, no pot anar-hi.
Un cistell o una bossa per a la roba molla, obert i al seu abast, al lloc del canvi.
Alguna cosa on repenjar-se o seure a l'alçada de l'infant: un banc baix, un graó, una estora contra la paret.
Un coixí o una estora on qui acompanya es pugui posar a terra, perquè asseure's a cada canvi es pugui aguantar matí rere matí sense dependre de com estigui el dia.
Roba de l'escola per als dies que la de casa s'ha acabat, sense que això sigui cap avís per a ningú.
Res de material didàctic de vestir: cap nina per assajar, cap tauler de botons ni de cremalleres, cap seqüència il·lustrada de com es posa una samarreta i cap taula de què ja sap fer cadascú.

El temps

És la condició que ho decideix tot, perquè aquesta cura és llarga i sempre arriba enmig d'una altra cosa. Un canvi de roba fet a la velocitat de la resta del matí no deixa lloc a res del que aquí es proposa: l'instant d'espera després de dir la peça és el primer que desapareix, i sense aquest instant els objectius no tenen on passar. Quant dura surt de cada escola i de cada infant; aquí no hi ha cap durada que s'hagi de complir. El que sí que cal és que hi hagi una persona que pugui deixar el grup una estona: si no n'hi ha, els canvis es faran dempeus i de pressa, i això s'anota com a condició del matí i no com una característica de ningú. Pel que fa al grup, la situació no demana cap agrupament: passa d'un en un, quan passa, i no s'ha d'ajuntar amb res ni convertir-se en una ronda.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

El que aquí es pot triar es tria de debò: per quina peça es comença, si se'n treu alguna ell, si vol seure o estar dret, si es canvia ara o quan acabi el que està fent, i si vol que sigui una persona concreta qui l'acompanyi. El «així no» té conseqüència i canvia l'ordre del que ve. Hi ha una cosa que queda fora de la tria: quan la roba mullada li fa fred o li fa mal, el canvi es fa, i se li diu així de clar. Cada infant sap qui l'acompanya i el canvi té sempre la mateixa forma: es diu la peça, es mostra, s'espera.

Representació

El que passarà arriba per més d'una via alhora: la peça a la vista, la paraula dita a poc a poc i el gest de qui l'acompanya. Sempre en el mateix ordre, de manera que la forma sigui reconeixible encara que les paraules no s'entenguin. Per a qui encara no desxifra la frase, hi ha la peça real a la mà, que és el suport més clar que hi ha. Veure com es canvia un altre infant, sense enrenou i sense que ningú ho comenti, també informa.

Acció i expressió

És participació tot el que faci amb el cos o amb la veu: aixecar el braç, estirar la cama, repenjar-se, aguantar la peça, portar-la al cistell, dir «jo», apartar la mà, plorar, quedar-se quiet i mirar. Hi compta com a avís estirar-se la roba, assenyalar, anar cap a la bossa, portar-hi algú o dir-ho. I hi compta com a petició allargar el braç, portar-hi la mà de l'altre o mirar i esperar. Una peça posada al revés i una samarreta que ha quedat torta no són errors a corregir.

Barreres que hi pot haver

Fer el canvi dret i al pas, que és el que impedeix que l'infant hi posi el cos.
La roba de recanvi en un armari alt i tancat, que obliga l'infant a esperar despullat mentre algú hi va.
Començar a posar la peça abans d'haver esperat, que buida l'OBJ2 encara que tot el que es digui sigui correcte.
Parlar amb una altra persona per sobre del cap de l'infant mentre se'l canvia.
Roba difícil de treure i de posar sense ajuda de dues mans expertes.
Un terra fred o brut que fa impossible estar descalç i obliga a anar de pressa.
Que no hi hagi ningú que pugui deixar el grup una estona.
Comentar davant dels altres la roba bruta o el cos d'un infant.
Llegir el «no» com una rebequeria en lloc de com una resposta.

Mesures universals

Fer el canvi assegut o ajupit, pel davant i a l'alçada de l'infant, i fora del lloc de pas.
compromisbarrera relacional i organitzativa
Anomenar i ensenyar la peça abans de tocar l'infant, sempre en el mateix ordre.
representaciobarrera comunicativa
Deixar un instant després de dir la peça, sense omplir-lo de paraules ni d'ajuda.
accio i expressiobarrera de ritme
Tenir la roba de recanvi i el cistell de la molla a l'abast de l'infant, al mateix lloc on es fa el canvi.
accio i expressiobarrera d'accés físic
Tenir la peça neta a la mà abans de treure la molla, i col·locar el cos de manera que l'infant no quedi exposat.
compromisbarrera emocional i d'intimitat
Aturar-se i respondre el que l'infant digui enmig del canvi, encara que trenqui l'ordre previst.
compromisbarrera comunicativa i emocional

Mesures addicionals

Quan a un infant li costa molt que se li tregui la roba, començar per la peça que menys li costa, tenir la neta ja a la vista i allargar el temps entre l'avís i el moviment. Es revisa un cop per trimestre, en equip i amb la família.
compromisbarrera sensorial i emocional
Quan la frase parlada no li arriba, mantenir la mateixa paraula curta amb el mateix gest i la peça sempre a la mateixa mà, i posar-se on ell pugui veure abans de dir res.
representaciobarrera comunicativa
Quan l'infant necessita més suport per mantenir-se dret o per moure una part del cos, preparar un punt on repenjar-se i acordar amb la família i amb qui l'atengui quina és la manera de moure'l que ja se segueix, per fer-la igual aquí.
accio i expressiobarrera motriu i d'accés físic

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

Si mostra la peça molla o incòmoda, i de quina manera ho fa.
Si va o mira cap al lloc de la roba de recanvi.
Quin tros del canvi comença ell, i amb quina peça.
Si el cos acompanya la peça quan se li ha dit i se li ha esperat, i quin membre respon abans.
Què diu enmig del canvi, i amb quins recursos ho diu.
Com demana l'ajuda que li falta, quan la demana.
Què passa quan diu que no, i què es fa amb aquell no.
Del moment: on s'ha fet el canvi i si s'hi ha pogut seure.
Del moment: si la roba de recanvi era a l'abast o s'ha hagut d'anar a buscar.
Del moment: si s'ha dit la peça abans de tocar-lo i si s'ha esperat després de dir-la.
Del moment: si l'infant ha quedat exposat en algun tram, i quant ha durat.
Del moment: si hi havia una persona que pogués deixar el grup, i què s'ha fet si no n'hi havia.
Del moment: quina roba portava, i si era roba que permet fer-hi alguna cosa.

Com ho documentem

Dues ratlles escrites just després, mentre encara es recorda l'ordre real del que ha passat.
Per infant, text lliure i sense graella.
Un full del matí que no és de ningú en concret: quants canvis hi ha hagut, on s'han fet i què els ha permès o els ha impedit anar a poc a poc. En aquesta situació aquest full explica més que l'altre.
Alguna fotografia, si la família hi ha donat permís, i mai d'un infant sense roba ni de cap tram del canvi: la imatge d'aquesta situació és la roba al cistell o la peça a la seva mà, no el seu cos.
El punt d'on i quan es fan els canvis, a la reunió d'equip.

Com s'interpreta

Aquí es descriu l'infant i es descriu el matí que se li ha ofert, i en aquesta situació la segona part explica gairebé tot el que passa amb la primera: un braç que no s'aixeca sol no diu res mentre la màniga hi arribi abans que ell. Per això, abans de deixar res escrit sobre un infant que no hi ha participat, es repassa on s'ha fet el canvi, si s'hi ha pogut seure, si la peça s'ha dit abans, si s'ha esperat i si la roba de recanvi era a prop. Quan alguna d'aquestes coses fallava, allò que s'ha vist és com estava organitzat el matí, i va al full de l'equip. S'anota el que s'ha vist, sense allargar-ho: «li he dit els pantalons i ha aixecat el peu abans que hi arribés» és una observació; «ja col·labora» és una conclusió, i «no vol posar-hi de la seva part» és un judici. No s'endevina què sent, no es dedueix res de com reacciona a la roba, no es fan comparacions entre infants i no s'omple cap graella d'ítems. El «no» no és una falta: és l'OBJ3 en veu alta, i s'anota amb el que hi va fer qui l'acompanyava. Que un dia en faci una part i l'endemà cap no és cap pas enrere, és com va. I si al cap dels mesos, havent provat els ajustos, alguna cosa continua preocupant l'equip, es posa per escrit amb detall: què passa, en quin tram del canvi, amb quines condicions al voltant i quins ajustos ja s'han fet. Es comparteix amb la família, i el pas següent el decideixen ells. L'escola descriu i para: no valora, no diagnostica, no bateja res, i cap programa no s'engega aquí si no l'ha indicat abans un professional.

Per on pot continuar

Si un infant comença a anar sol cap a la seva bossa, comprovar que hi arriba de debò des d'on és.
Si en un grup gairebé ningú no hi fa cap tros, mirar primer on i com s'estan fent els canvis abans de mirar res més.
Si els canvis continuen fent-se de pressa, mirar quanta gent hi ha al matí abans de mirar cap altra cosa.
Si apareix que un infant hi participa amb unes peces i amb altres no, no fer-ne res: anotar-ho.

Amb les famílies

Abans

Explicar de què va: no d'ensenyar-los a vestir-se, sinó que canviar-se de roba sigui una cura que es fa amb ells i no només a sobre d'ells.
Demanar-los que ens expliquin com va això a casa i qui ho fa, que sovint no s'assembla gens al que passa aquí.
Anotar si ens diuen res d'alguna peça que li agrada molt o que porta molt malament.
Dir-los on guardem la roba de recanvi i on va la molla, perquè sàpiguen què arriba a casa i per què.

Durant

Explicar què ha fet la criatura durant el canvi, sense convertir-ho en un balanç de què ja fa sola.
Avisar-los si canviem el lloc o el moment on es fan els canvis.

Després

Compartir amb ells, quan es vagi presentant, alguna anotació que ens hagi cridat l'atenció.
Aprofitar l'entrevista per preguntar què hi veuen ells, no per dir-los què han de fer.

La veu de les famílies

La roba és el lloc on una família se sent més mirada: una bossa que torna plena, uns pantalons que no arriben nets, una peça que ha desaparegut. Res d'això és una falta de ningú i l'escola no ho ha de tractar com si ho fos. Aquí no s'espera que a casa es faci com aquí, ni que ningú practiqui res: no hi ha deures, no demanem que entrenin cap habilitat de vestir-se i no diem quina roba s'ha de comprar. Si una família vol saber quina roba fa el canvi més fàcil, s'hi respon quan ho pregunti ella, i sempre com una informació i mai com una condició. El que sí que els demanem és que ens expliquin com és aquest moment a casa: qui ho fa, com hi reacciona la criatura, si hi ha alguna peça que no vol. Això sovint explica coses que aquí no es veuen. I si a una família la nostra manera de fer no li acaba de fer el pes, ho posem sobre la taula i hi busquem un encaix.

Com continua

Al joc espontani

Res del racó de joc s'ha muntat per fer-hi caure ningú. Si entre les coses que hi ha apareixen draps, nines i peces de roba i un infant en vesteix una, allò forma part del seu joc i s'hi queda: ningú no ho proposa, ningú no ho subratlla i, sobretot, no serveix d'assaig de cap canvi de roba. Anunciar «avui vestim els nadons» desmuntaria la situació sencera, que viu en canvis de debò.

A la vida quotidiana

Dir la peça, ensenyar-la, esperar el cos i deixar el tros que pugui fer: això es fa igual amb totes les peces que apareixen al llarg del dia, el pitet, la jaqueta, les sabates, la roba que es treu per descansar. Mantenir la mateixa forma en les peces petites és el que fa que el canvi gros no sigui una cosa a part.

Noves oportunitats

Que els infants puguin arribar a la seva bossa sense passar per ningú.
A I2, i només si els surt, encarregar-se de portar la roba molla fins a la bossa.
Que la manera de fer arribi també als canvis que passen fora de l'aula, al pati o a les sortides.

Noves observacions

Quin tros del canvi fa cadascú al setembre i quin al juny.
Si el «no» apareix i si canvia alguna cosa quan apareix.
Si els canvis es fan en menys llocs diferents a mesura que avança el curs.
Si els infants avisen abans de la roba molla quan la bossa és a la vista.

Connexió amb el currículum4 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

E1.CE1.CAT1.S4 Adquisició d'una progressiva autonomia en situacions quotidianes.
La paraula del saber que aquí compta és «progressiva». L'OBJ1 no demana que l'infant resolgui res: demana que el tram inicial —adonar-se que la roba que porta demana un canvi— pugui ser seu. A «Rentar-nos les mans» aquest mateix saber sosté la participació en una cura que l'infant sí que pot arribar a fer sol; aquí sosté una cura que a I1 i I2 no es pot fer sol, i per això la progressió es mesura en trams i no en tota l'acció.
normativa · triat per ia

E1.CE2 Viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

E1.CE2.CAT1.S3 Vivència i expressió de les pròpies necessitats, preferències i interessos.
El saber posa juntes la vivència i l'expressió de les necessitats i les preferències, i aquí totes dues passen mentre algú altre té les mans a sobre del cos de l'infant: tenir fred, voler una altra peça, voler parar. A «Rentar-nos les mans» aquest saber sostenia expressar la necessitat abans de la cura, i a «Quan el cos avisa enmig del joc», preferir un moment o un altre; aquí sosté dir alguna cosa enmig de la cura, quan ja ha començat.
normativa · triat per ia
E1.CE2.CAT1.S4 Col·laboració i ajuda mútua en diferents contextos i moments de la vida quotidiana.
El saber nomena la col·laboració i l'ajuda mútua en els moments de la vida quotidiana, i és el que sosté la segona meitat de l'OBJ3 —demanar o acceptar l'ajuda que li cal—, que fins ara no constava enlloc. El CRI-OBJ3-2 és sencer això: allargar el braç amb la peça a la mà, portar-hi la mà de qui l'acompanya, mirar-la i esperar. No es pot llegir com a expressió d'una necessitat, que és el que cobreix E1.CE2.CAT1.S3: el que s'hi observa és que dues persones fan juntes una cosa que a I1 i I2 l'infant sol no pot acabar. A «T'aviso abans de tocar-te» aquest mateix saber sosté la cura de la cara com una acció a dues mans; aquí sosté que buscar ajuda i fer-ne una part siguin la mateixa capacitat i no dues de valor desigual.
normativa · triat per ia

E1.CE4 Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat.

E1.CE4.CAT1.S2 Participació en les accions quotidianes d'alimentació, higiene personal i descans.
El saber anomena literalment la participació en les accions quotidianes d'higiene personal, i el canvi de roba n'és una. El que aquesta situació hi afegeix respecte de les altres del moment és la forma que hi pren la participació: no és manipular un objecte —l'aigua, el drap— sinó que el propi cos col·labori amb les mans d'una altra persona. Aixecar un braç és, aquí, l'acció.
normativa · triat per ia

Fitxa tècnica

Identificador: sa-higiene-canvi-roba-i1-i2
Versió del document: 1
Model de dades: 1.1.0
Origen: IA revisada
Revisada per una persona: Sí
Creada: 2026-09-07
Actualitzada: 2026-09-07

Notes de revisió

Quarta situació del moment d'higiene. El territori, la pregunta educativa, les fronteres amb les tres situacions anteriors i els tres nuclis d'objectiu els va fixar i aprovar Fèlix abans de la redacció; el que aquí es proposa és el desenvolupament d'aquell territori. Frontera fixada per Fèlix: aquesta situació és el canvi de roba com a cura del cos, i no una situació per aprendre a vestir-se, a descordar botons o a posar-se les sabates, ni per treballar el vocabulari de la roba. La diferència amb «Quan el cos avisa enmig del joc» és que allà la qüestió és si la necessitat s'atén ara o després sense perdre el joc, i aquí és què pot fer l'infant mentre les mans d'una altra persona li canvien la roba. Auditoria curricular del 7 de setembre de 2026, demanada per Fèlix: la situació mobilitza únicament l'Eix 1 —la comunicació hi és la via per observar una necessitat i una demanda d'ajuda, no un aprenentatge comunicatiu— i s'hi va registrar E1.CE2.CAT1.S4, que sostenia l'OBJ3 i el CRI-OBJ3-2 sense constar a la connexió curricular. No es va tocar cap objectiu ni cap criteri. Validada per Fèlix.