Participem en el canvi de roba

Espai

Aquí no fa falta cap equipament nou: el que ho decideix són dues característiques de l'espai que ja hi ha, si s'hi pot seure i si s'hi pot estar sense roba sense quedar exposat. La llista que ve tot seguit serveix per interrogar l'escola que cadascú té, i no descriu cap espai que s'hagi de reproduir. Que hi hagi un racó fora del pas on es pugui fer un canvi sense que hi passi tothom, i que des d'allà encara es pugui veure el grup, perquè si no es pot, el canvi es farà on sigui. Que hi hagi alguna cosa on l'infant es pugui repenjar o asseure, que és el que fa possible aixecar un peu sense caure. Que la roba de recanvi de cadascú sigui a una alçada des d'on ell la reconegui. Que el cistell de la roba molla sigui allà mateix i a la seva mà. I que el terra sigui prou net i prou temperat per poder-hi estar descalç una estona, perquè si no ho és, tot el canvi es fa dret i de pressa.

Materials

La roba de recanvi de cada infant, en una bossa o un calaix identificat i accessible per a ell. És el material que fa possible l'OBJ1: si no la pot situar, no pot anar-hi. Un cistell o una bossa per a la roba molla, obert i al seu abast, al lloc del canvi. Alguna cosa on repenjar-se o seure a l'alçada de l'infant: un banc baix, un graó, una estora contra la paret. Un coixí o una estora on qui acompanya es pugui posar a terra, perquè asseure's a cada canvi es pugui aguantar matí rere matí sense dependre de com estigui el dia. Roba de l'escola per als dies que la de casa s'ha acabat, sense que això sigui cap avís per a ningú. Res de material didàctic de vestir: cap nina per assajar, cap tauler de botons ni de cremalleres, cap seqüència il·lustrada de com es posa una samarreta i cap taula de què ja sap fer cadascú.

Temps

És la condició que ho decideix tot, perquè aquesta cura és llarga i sempre arriba enmig d'una altra cosa. Un canvi de roba fet a la velocitat de la resta del matí no deixa lloc a res del que aquí es proposa: l'instant d'espera després de dir la peça és el primer que desapareix, i sense aquest instant els objectius no tenen on passar. Quant dura surt de cada escola i de cada infant; aquí no hi ha cap durada que s'hagi de complir. El que sí que cal és que hi hagi una persona que pugui deixar el grup una estona: si no n'hi ha, els canvis es faran dempeus i de pressa, i això s'anota com a condició del matí i no com una característica de ningú. Pel que fa al grup, la situació no demana cap agrupament: passa d'un en un, quan passa, i no s'ha d'ajuntar amb res ni convertir-se en una ronda.