Validada

Quan sóc jo qui ho diu

I1 · 1-2 anys
I2 · 2-3 anys
Canvi de bolquer

Que dir-ho serveixi d'alguna cosa: que un infant pugui fer saber que necessita un canvi, que ho pugui fer saber a qui ell tria, i que la resposta que rebi tingui relació amb el que ha dit i arribi prou aviat perquè ell les pugui lligar. I que l'equip miri com està muntat el matí per veure si hi cap un canvi que no estigui previst a cap ronda.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

Fer saber que necessita un canvi de bolquer
Adreçar-se a una persona concreta de l'escola per fer-ho saber
Reconèixer la resposta que rep quan ho ha fet saber

Què farà l'infant

Fer saber que porta el bolquer brut o moll
Deixar el que està fent i canviar de postura o de lloc
Buscar una persona concreta per dir-l'hi
Repetir l'avís a la mateixa persona
Aturar-se a mirar o escoltar qui li respon i quedar-s'hi a prop
Anar cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després de la resposta

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

Deixar el que s'està fent i acostar-s'hi.
Ajupir-se, mirar-lo i dir-li amb paraules que s'ha entès el que ha dit.
Dir quan hi aniran, i complir-ho.
Anar-hi amb ell si camina, en lloc de portar-l'hi.
No preguntar-li si de debò en té ni comprovar-ho abans de creure'l.
No comentar l'olor ni fer-hi cap gest.
No celebrar que ho hagi dit.

Què cal tenir a punt

Els bolquers i la bossa de cada infant, en un lloc que ell pugui reconèixer i assenyalar. És el material que sosté la via no verbal de l'OBJ1.
El que ja hi ha al lloc del canvi: paper, tovalloletes, un cubell amb tapa a l'abast d'una persona adulta.
Res de material nou: cap pictograma de «necessito canvi», cap targeta per demanar-ho, cap semàfor, cap gomet i cap graella de qui avisa i qui no.

En què ens fixarem

Si ho fa saber abans que ningú l'hi hagi comprovat, i de quina manera.
Quines vies fa servir: paraula, gest, objecte, postura, plor, acostar-se.
A qui s'adreça, i si passa per davant d'altres persones adultes per arribar-hi.
Què fa quan aquella persona no li respon a la primera.
Què fa mentre espera, si ha d'esperar.
Si va cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després de la resposta.
Del moment: quant ha trigat la resposta, i quant el canvi.
Del moment: si el canvi ha arribat per l'avís o per la ronda.
Del moment: si hi ha anat la persona que ell havia buscat.
Del moment: si algú ha comprovat el bolquer abans de respondre-li.
Del moment: si s'ha comentat l'olor o el contingut davant seu.
Del moment: si hi havia algú que pogués deixar el grup en aquell moment.

Com ho portem a la pràctica

01
Compartim
- Deixar lloc a un canvi no previst
- Saber a qui va cadascú
- Decidir què es fa quan aquella persona no hi és
- Els bolquers i la roba, a un lloc que ells sàpiguen
02
Aprenem
- Respondre de seguida, encara que el canvi trigui
- Dir què passarà i complir-ho
- Que hi vagi qui ell ha buscat
- No celebrar el que ha dit
- Comptar amb el que diu, encara que no hi hagi res
- Que el sistema continuï existint
- Anar-hi amb ell, no portar-l'hi
03
Continuem
- Les altres coses que diu del seu cos
- Qui és la seva persona, també fora d'aquí
- Quan comenci a dir-ho abans

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació3 objectius · 6 criteris

OBJ1 · Fer saber que necessita un canvi de bolquer, amb els recursos que té, perquè la cura d'aquesta necessitat pugui començar per ell. El que aquí s'aprèn no és a notar-ho: és que allò que nota pugui sortir cap a fora abans que ho comprovi ningú.

Fer saberque necessita un canvi de bolquerperquè la cura d'aquesta necessitat pugui començar per ell

E1.CE4.CAT1.S1

Criteris d'avaluació

Fer saber que porta el bolquer brut o moll —dient-ho a la seva manera, tocant-se, portant un bolquer net, dirigint-se cap al lloc del canvi—, abans que ningú l'hi hagi comprovat.
Acció: Fer saber que porta el bolquer brut o mollCondicions: abans que ningú l'hi hagi comprovat
Deixar el que està fent i canviar de postura o de lloc quan nota que li passa alguna cosa al bolquer, en una estona en què algú de prop se n'adona i li respon.
Acció: Deixar el que està fent i canviar de postura o de llocCondicions: amb algú de prop que se n'adona i li respon

OBJ2 · Adreçar-se a una persona concreta de l'escola per fer-ho saber, per anar comptant amb algú de qui espera resposta en les coses del propi cos. Que triï sempre la mateixa persona no és una dependència a corregir: és el que fa que valgui la pena dir-ho.

Adreçar-sea una persona concreta de l'escola per fer-ho saberper anar comptant amb algú de qui espera resposta en les coses del propi cos

E1.CE2.CAT1.S2

Criteris d'avaluació

Buscar una persona concreta per dir-l'hi, passant per davant d'altres persones adultes, quan aquella persona és a la sala i pot respondre.
Acció: Buscar una persona concreta per dir-l'hiCondicions: amb aquella persona a la sala i disponible
Repetir l'avís a la mateixa persona quan la primera vegada no ha obtingut resposta, en una estona en què no se l'ha derivat a ningú altre.
Acció: Repetir l'avís a la mateixa personaCondicions: sense que se l'hagi derivat a una altra persona

OBJ3 · Reconèixer la resposta que rep quan ho ha fet saber, per anar descobrint que allò que diu canvia el que passa després. Aquest objectiu no depèn només de l'infant: si la resposta no arriba o no té relació amb el que ha dit, no hi ha res a reconèixer i la causa no és seva.

Reconèixerla resposta que rep quan ho ha fet saberper anar descobrint que allò que diu canvia el que passa després

E2.CE1.CAT2.S1

Criteris d'avaluació

Aturar-se a mirar o escoltar qui li respon i quedar-s'hi a prop o seguir-lo, en un moment en què la resposta ha arribat de seguida i diu què passarà.
Acció: Aturar-se a mirar o escoltar qui li respon i quedar-s'hi a propCondicions: amb una resposta immediata que diu què passarà
Anar cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després que li hagin dit que hi van ara, quan el lloc és a la vista i el que se li ha dit es compleix.
Acció: Anar cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després de la respostaCondicions: amb el lloc a la vista i complint el que se li ha dit

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

Aquesta fase no s'explica al grup ni obre cap proposta. El que prepara és que existeixi de debò la cosa que avui no existeix: un canvi que passa perquè un infant ho ha dit, i no perquè tocava. Mentre tots els canvis del matí estiguin previstos en una ronda, l'avís d'un infant sempre arribarà a un sistema que ja se n'havia encarregat, i el que aprendrà és que parlar del propi cos no canvia res.

Deixar lloc a un canvi no previst
Acordar amb l'equip que, quan un infant ho digui, es va. No a l'hora de la ronda: aleshores. Encara que impliqui que el canvi es faci dues vegades seguides o que el de la ronda ja no calgui. És el canvi d'una sola cosa que fa possible tota la resta.
Saber a qui va cadascú
Mirar durant uns dies a qui s'adreça cada infant quan té alguna cosa a dir, i anotar-ho. No per repartir infants, sinó per saber qui ha de poder deixar el que fa quan un d'ells s'hi acosta.
Decidir què es fa quan aquella persona no hi és
Perquè passarà. Que hi hagi una segona persona parlada per a cada infant val més que improvisar-ho, i que se li digui a ell: «avui la Marta no hi és, hi anem tu i jo».
Els bolquers i la roba, a un lloc que ells sàpiguen
Si un infant pot anar a buscar el seu bolquer o assenyalar la seva bossa, té una manera més de dir-ho que no depèn de la paraula. Si la bossa és dins d'un armari tancat, aquesta via no existeix.

El paper de l'adulta

No anunciar res al grup ni preguntar a ningú si necessita canvi. La pregunta general —«qui té caca?»— torna a posar l'inici de la cura a la boca de l'adult, que és exactament el que aquesta situació intenta moure. I revisar la pròpia reacció: el que un infant diu del seu cos no es celebra, es respon.

Variacions possibles

Els dies de menys personal, val més dir a l'infant quan es podrà anar que fer veure que s'hi va de seguida i que després no passi.
En grups on gairebé ningú no avisa encara, la fase es manté igual: el que es prepara és que quan passi hi hagi resposta, no que passi.

Aprenem

Aquí és on viu la situació, i viu en canvis que ja passen cada dia. Ningú no ha de preparar res. El que es mou són els vint segons que segueixen un avís: què hi fa la persona adulta, i què li permet fer el matí.

Respondre de seguida, encara que el canvi trigui
Ajupir-se, mirar-lo i dir-li que sí, que ho ha dit i que ho ha entès. La resposta és el que ha d'arribar ràpid; el canvi pot trigar una mica si es diu quant.
Dir què passarà i complir-ho
«Ara acabo amb la Júlia i anem.» I anar-hi. Un «ara anem» que no arriba ensenya en un dia el que costa mesos de desfer: que el que diu no compta.
Que hi vagi qui ell ha buscat
Sempre que es pugui. Que respongui una altra persona perquè té les mans lliures és pràctic i desfà l'OBJ2. Quan no pot ser, es diu: no es canvia la persona en silenci.
No celebrar el que ha dit
Ni aplaudir-ho, ni repetir-ho al grup, ni explicar-ho a l'entrada. Una informació sobre el propi cos que es converteix en una gràcia deixa de ser seva i passa a ser una cosa que s'espera d'ell.
Comptar amb el que diu, encara que no hi hagi res
De vegades ho diu i el bolquer és net. S'hi va igualment, es mira, i es diu el que s'ha vist. Corregir-lo —«que no, que estàs sec»— ensenya que el que nota del propi cos s'ha de comprovar abans de valdre.
Que el sistema continuï existint
Les rondes no s'eliminen. Un infant que encara no avisa no pot passar el matí brut perquè estem esperant que ho digui. Les dues coses conviuen: es comprova igual, i quan algú ho diu abans, es va.
Anar-hi amb ell, no portar-l'hi
Quan pugui caminar, que hi vagi. Portar en braços un infant que acaba de venir a buscar-te per dir-t'ho és tornar-lo a posar de passatger a la seva pròpia cura.

El paper de l'adulta

Deixar el que s'està fent. Ajupir-se i respondre amb paraules el que s'ha rebut. Dir el temps si n'hi ha d'haver, i complir-lo. No preguntar mai si de debò en té. No comentar l'olor ni fer-hi cap gest a la cara, que és la manera més silenciosa de dir-li que el que porta és un problema.

Variacions possibles

A I1 l'avís sol ser una postura, una mà al davant o venir i quedar-se. Compta igual que la paraula i es respon igual.
A I2 pot aparèixer avisar abans que passi res. Es respon igual i no es converteix en cap altra cosa.
Amb un infant que ho diu moltes vegades seguides, es respon les vegades que calgui; el que es mira no és ell sinó si el que va rebre la primera vegada era una resposta de debò.

Continuem

Ni tancament ni producte: per al primer cicle, la Guia de 2024 avisa que una fase d'aplicació difícilment se sosté. El que continua és una manera de fer que val per a tot el que un infant pugui dir del seu cos, i que no s'ha de proposar: reapareix sola tantes vegades com se li respongui.

Les altres coses que diu del seu cos
Que té set, que li fa mal, que té fred, que li pica. Es fa igual: es deixa el que es fa, es respon amb paraules i es fa el que s'ha dit. Quan totes aquestes coses reben la mateixa mena de resposta, un infant hi acaba veient una sola cosa.
Qui és la seva persona, també fora d'aquí
Si un infant busca sempre la mateixa educadora per aquestes coses, val la pena que sigui ella qui l'aculli al matí i qui parli amb la família a la tarda, quan es pugui.
Quan comenci a dir-ho abans
Alguns començaran a avisar abans que passi. No es fa res amb això: no s'aprofita per treure el bolquer, no es diu a la família com una fita i no s'apunta enlloc que no sigui l'anotació del dia.

El paper de l'adulta

Sostenir la resposta els dies dolents, que són els que compten. I no llegir mai això com un pas cap a treure el bolquer: són dues coses diferents i confondre-les converteix una situació de cura en un entrenament.

Variacions possibles

Quan un infant deixa d'avisar durant una temporada, es mira què va passar les últimes vegades que ho va fer abans de mirar res més.

L'adult acompanya

Abans

Acordar amb l'equip que un avís obre un canvi, encara que no toqui ronda.
Saber a quina persona s'adreça cada infant, i qui és la segona quan aquella no hi és.
Deixar els bolquers i les bosses a un lloc que els infants sàpiguen i puguin assenyalar.
Mirar en quins moments del matí una persona pot deixar el grup, i en quins no.
Parlar amb l'equip de com es reacciona a l'olor, que és el que menys es diu i més es nota.

Durant

Deixar el que s'està fent i acostar-s'hi.
Ajupir-se, mirar-lo i dir-li amb paraules que s'ha entès el que ha dit.
Dir quan hi aniran, i complir-ho.
Anar-hi amb ell si camina, en lloc de portar-l'hi.
No preguntar-li si de debò en té ni comprovar-ho abans de creure'l.
No comentar l'olor ni fer-hi cap gest.
No celebrar que ho hagi dit.

Després

Anotar què ha dit, a qui, i quant ha trigat la resposta.
Anotar també si el canvi va arribar per l'avís o per la ronda.
Portar a l'equip si el matí ha permès anar-hi quan algú ho ha dit, i en quins moments no. Es parla de com està muntat el matí, no de cap infant.
Explicar a la família com ha anat el dia, sense fer-ne un balanç d'avisos.

L'entorn i l'organització

L'espai

Aquesta situació no demana cap espai nou i el que li fa falta de l'espai és poc però decisiu. Que el lloc del canvi es pugui veure des d'on són els infants, o almenys que la porta es vegi, perquè assenyalar-lo és una de les maneres de dir-ho que no depèn de la paraula. Que els bolquers i les bosses siguin a una alçada i en un lloc que ells reconeguin, i no dins d'un armari tancat. Que des del lloc del canvi es pugui continuar veient el grup, perquè si anar-hi vol dir desatendre la resta, la resposta immediata és impossible i el problema no serà de ningú en concret. I que hi hagi un camí curt entre els dos llocs, perquè el que fa que un avís es respongui aviat és sovint la distància i no la voluntat.

Els materials

Els bolquers i la bossa de cada infant, en un lloc que ell pugui reconèixer i assenyalar. És el material que sosté la via no verbal de l'OBJ1.
El que ja hi ha al lloc del canvi: paper, tovalloletes, un cubell amb tapa a l'abast d'una persona adulta.
Res de material nou: cap pictograma de «necessito canvi», cap targeta per demanar-ho, cap semàfor, cap gomet i cap graella de qui avisa i qui no.

El temps

El temps decisiu no és el del canvi sinó el que passa entre l'avís i la resposta, i es mesura en segons. La resposta ha de ser immediata encara que el canvi trigui; si el que arriba primer és el canvi i no la resposta, l'OBJ3 no té on passar. Quant pot trigar el canvi surt de cada matí: no hi ha cap xifra a complir, i el que sí que s'ha de complir és la paraula donada. Fa falta, això sí, algú que es pugui separar del grup: si no n'hi ha, els avisos reben paraules i no fets, i això va anotat com el que és, una circumstància d'aquell dia i no un tret de cap persona. D'agrupaments, cap: això passa d'un en un i quan passa, i les rondes continuen fent-se per a qui encara no ho diu.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

Es tria si es diu i quan, a qui es diu, per quina via, i si s'hi va caminant o en braços. No dir-ho no és pitjor que dir-ho, i no obre cap valoració: el bolquer es comprova igual. El que no es tria és que el canvi es faci quan el bolquer està brut, i això es diu tal com és, sense negociar-ho i sense enfadar-s'hi.

Representació

La resposta arriba per més d'una via alhora: la paraula, ajupir-se a la seva alçada i el fet de deixar visiblement el que s'estava fent. Sempre amb la mateixa forma, de manera que sigui reconeixible encara que la frase no s'entengui. Per a qui encara no desxifra les paraules, hi ha el gest d'anar cap al lloc del canvi i el bolquer a la mà. Veure que a un altre infant se li respon també informa.

Acció i expressió

Val com a avís tot el que faci: dir-ho, tocar-se, portar un bolquer, assenyalar la bossa o la porta, venir i quedar-se al costat, agafar la mà i estirar-la, canviar de postura, plorar d'una manera que aquella persona ja reconeix. Compta com a adreçar-se a algú buscar-lo amb la mirada des de lluny, esperar que acabi, o insistir. I compta com a reconèixer la resposta aturar-se, seguir-lo, anar cap al lloc o simplement tornar al que feia amb la cosa ja resolta.

Barreres que hi pot haver

Que tots els canvis del matí estiguin previstos en rondes, cosa que fa arribar tard qualsevol avís.
Respondre amb un «ara anem» que després no arriba.
Que respongui qui té les mans lliures i no qui l'infant ha buscat.
Celebrar la paraula i convertir-la en una gràcia.
Comprovar-ho abans de creure'l, o dir-li que no en té.
Comentar l'olor o fer-hi un gest a la cara.
Els bolquers i les bosses fora de la vista, que tanquen la via no verbal.
El lloc del canvi lluny i sense visió del grup, que fa impossible anar-hi de seguida.
Preguntar al grup qui necessita canvi, que torna a posar l'inici a la boca de l'adult.

Mesures universals

Respondre l'avís de seguida, ajupit i amb paraules, encara que el canvi hagi de trigar una mica.
compromisbarrera relacional i comunicativa
Dir quan hi aniran i complir-ho, i si no es pot complir, tornar-hi i dir-ho.
representaciobarrera comunicativa i de ritme
Fer que hi vagi la persona que l'infant ha buscat, i quan no pugui ser, dir-li qui hi anirà.
compromisbarrera relacional
Tenir els bolquers i les bosses a la vista i a un lloc reconeixible, perquè es pugui avisar sense paraules.
accio i expressiobarrera comunicativa i d'accés
Mantenir les rondes de comprovació per a qui encara no ho diu, sense que això tregui valor a qui ho diu.
compromisbarrera organitzativa
No comentar mai l'olor ni el contingut del bolquer davant de l'infant ni dels altres.
compromisbarrera emocional i d'intimitat

Mesures addicionals

Quan un infant no disposa encara de cap via clara per avisar, acordar amb l'equip i amb la família quin gest o quin objecte seus es prendran com a avís, i respondre-hi sempre igual perquè arribi a valdre. Cada trimestre es revisa, amb l'equip i amb la família.
accio i expressiobarrera comunicativa
Quan un infant no tolera bé el desplaçament fins al lloc del canvi, avisar-lo abans, fer sempre el mateix recorregut i deixar-li portar una cosa seva a la mà.
representaciobarrera sensorial i de ritme
Quan la persona que l'infant busca falta sovint, decidir amb l'equip una segona persona estable i presentar-la-hi abans que faci falta, en lloc de resoldre-ho el dia que passi.
compromisbarrera relacional i organitzativa

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

Si ho fa saber abans que ningú l'hi hagi comprovat, i de quina manera.
Quines vies fa servir: paraula, gest, objecte, postura, plor, acostar-se.
A qui s'adreça, i si passa per davant d'altres persones adultes per arribar-hi.
Què fa quan aquella persona no li respon a la primera.
Què fa mentre espera, si ha d'esperar.
Si va cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després de la resposta.
Del moment: quant ha trigat la resposta, i quant el canvi.
Del moment: si el canvi ha arribat per l'avís o per la ronda.
Del moment: si hi ha anat la persona que ell havia buscat.
Del moment: si algú ha comprovat el bolquer abans de respondre-li.
Del moment: si s'ha comentat l'olor o el contingut davant seu.
Del moment: si hi havia algú que pogués deixar el grup en aquell moment.

Com ho documentem

Dues ratlles al moment, amb què ha dit, a qui i què va passar després.
Per infant, text lliure i sense graella.
Un registre del matí, sense noms: quants canvis han sortit d'un avís i quants d'una ronda. És el paper que millor explica si això funciona, i no parla de ningú en concret.
El punt de com estan muntades les rondes, a la reunió d'equip.
Cap fotografia del moment del canvi ni del lloc del canvi amb infants.

Com s'interpreta

El que aquí s'escriu d'un infant depèn quasi del tot del que va rebre l'última vegada, i això s'ha de tenir davant abans d'anotar res. Un infant que no avisa pot ser un infant a qui avisar no li ha servit mai; abans de posar-ho al seu full, es mira quant van trigar les respostes, si van arribar del tot i si hi va anar la persona que ell buscava. Si hi fallava res d'això, el que s'ha vist és el muntatge del matí, i va al registre de l'equip. Del que fa l'infant s'escriu el que s'ha vist: «m'ha vingut a buscar i s'ha tocat el davant» serveix; «ja controla» no, i «encara no en té consciència» tampoc. Res del que s'anota aquí és un indicador de control d'esfínters, no s'ha de fer servir per decidir quan es treu el bolquer i no s'ha de comparar amb el que fan els altres infants ni amb cap edat. Que un dia ho digui i l'endemà no és com va. Si al cap dels mesos, i havent respost de debò, l'equip continua preocupat per alguna cosa, s'escriu tal com es veu: en quins moments passa, què hi havia al voltant i què s'ha anat provant. Es posa a mans de la família, i què se'n fa ho decideixen ells. L'escola no puntua, no diagnostica, no posa nom a res i no engega cap programa sense indicació professional.

Per on pot continuar

Si un infant comença a avisar i després deixa de fer-ho, mirar les respostes de les últimes vegades abans de mirar res més.
Si en un grup gairebé tots els canvis vénen de rondes, mirar quant es triga a respondre abans de mirar cap altra cosa.
Si un infant avisa sempre a la mateixa persona, comprovar que aquella persona pugui deixar el grup en algun moment del matí.
Si comença a avisar abans que passi res, no fer-ne res: anotar-ho.

Amb les famílies

Abans

Explicar de què va: no de treure el bolquer ni de si ja avisa, sinó que quan digui alguna cosa del seu cos hi hagi resposta.
Dir-los expressament que això no és el començament de treure el bolquer, perquè és la lectura més freqüent quan una escola fa servir la paraula avisar.
Preguntar com ho diu a casa i a qui, que sovint no és igual.
Anotar si ens diuen res de la pell, d'un producte o d'alguna cosa que a la criatura li molesti del canvi.

Durant

Explicar com ha anat el dia; els avisos no es compten ni es reporten.
Dir-los si toquem res de les rondes o de qui acompanya la criatura.

Després

Ensenyar-los alguna anotació nostra quan hi hagi ocasió.
A l'entrevista, escoltar la seva lectura abans de donar la nostra, i no receptar res.

La veu de les famílies

El bolquer és el terreny on una família se sent més examinada, perquè tothom hi té una opinió i perquè hi ha una data invisible a partir de la qual sembla que ja hauria d'estar tret. Aquí no anem cap a aquesta data i convé dir-ho més d'una vegada, perquè quan una escola diu «avisar» moltes famílies senten «ja li podeu treure». No demanem res per a casa: ni que hi hagi cap rutina nova, ni que es pregunti a la criatura cada estona, ni que es compti res. Del seu costat només volem saber com ho diu a casa i a qui ho diu, que sol ser diferent i que aquí no es pot saber. I si una família ho porta amb dubtes, o amb una pressa que li han encomanat de fora, se'n parla amb calma, sense donar-li la raó de seguida ni treure-la-hi.

Com continua

Al joc espontani

No es prepara res i no es proposa res. Si al joc apareixen nines, draps i bolquers i algú els canvia, això és seu: no ho ha proposat ningú i tampoc no ho comentarà ningú, i no serveix d'assaig de res del que passa al canviador.

A la vida quotidiana

Deixar el que es fa, respondre amb paraules, dir quan i complir-ho: això val per a tot el que un infant digui del seu cos al llarg del dia —la set, el fred, una picor, un mal—. Mantenir aquesta manera de respondre dia rere dia és el que acaba convencent un infant que parlar del propi cos porta a algun lloc.

Noves oportunitats

Que els infants puguin anar a buscar el seu bolquer quan van cap al canvi.
Que la persona que un infant busca per aquestes coses sigui també qui l'acull al matí, quan es pugui.
Estendre la mateixa manera de respondre a les estones de pati, on la distància fa que costi més.

Noves observacions

Com canvia al llarg del curs la proporció de canvis que vénen d'un avís.
Quant es triga a respondre al setembre i quant al juny.
Si els infants continuen adreçant-se a la mateixa persona o n'apareixen d'altres.
Si les vies d'avisar es diversifiquen quan les bosses són a la vista.

Connexió amb el currículum3 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE2 Viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

E1.CE2.CAT1.S2 Disposició per establir relacions afectives positives amb els altres infants i amb les persones adultes amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament.
És la primera vegada que una situació del projecte fa servir aquest saber. Diu «les persones adultes amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament», i el canvi de bolquer és la situació d'un a un que es repeteix més vegades al dia amb la mateixa persona. Aquí no sosté cap relació en abstracte: sosté una cosa observable, que és a qui va l'infant quan té alguna cosa a dir del seu cos. Enllaça amb la citació del moment sobre limitar el nombre de persones que atenen un mateix infant.
normativa · triat per ia

E1.CE4 Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat.

E1.CE4.CAT1.S1 Identificació i manifestació de les pròpies necessitats fisiològiques.
El saber té dues meitats —identificar i manifestar— i aquí compta la segona. La diferència amb les altres situacions que el fan servir és qui se n'assabenta primer: la gana d'«El primer àpat compartit» i el nas de «Quan el cos avisa enmig del joc» només els sap l'infant, i aquella situació exclou expressament l'eliminació del seu abast. El bolquer, en canvi, és la necessitat que l'escola ja té un sistema per descobrir sense l'infant. Aquí el saber sosté una manifestació que per al sistema del matí és sobrera i per a l'infant és tot.
normativa · triat per ia

Eix 2 · Un infant que es comunica amb diferents llenguatges

E2.CE1 Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.

E2.CE1.CAT2.S1 Comprensió de les intencions i dels missatges amb una escolta activa, reconeixent els diferents senyals comunicatius: gest, entonació…
El saber parla de comprendre les intencions i els missatges reconeixent-ne els senyals. A «Rentar-nos les mans» i a «T'aviso abans de tocar-te» sosté entendre un missatge que obre l'adult. Aquí sosté entendre una resposta, que és una altra cosa: una resposta només existeix si l'infant ha parlat primer, i el que hi ha per comprendre no és què li faran sinó què han fet amb el que ell ha dit. També és diferent d'«El primer àpat compartit», on el que es descobreix és que hi ha resposta; aquí ja se sap que n'hi ha, i el que es llegeix és quina.
normativa · triat per ia

Fitxa tècnica

Identificador: sa-bolquer-ho-dic-jo-i1-i2
Versió del document: 1
Model de dades: 1.1.0
Origen: IA revisada
Revisada per una persona: Sí
Creada: 2026-09-07
Actualitzada: 2026-09-07

Notes de revisió

Primera situació del moment de canvi de bolquer. La hipòtesi de partida tenia tres objectius; l'auditoria va conservar el primer i va substituir els altres dos: l'OBJ2 original («reconèixer que una necessitat pot ser comunicada») era l'OBJ1 explicat en termes d'adult i no era observable, i l'OBJ3 original («participar en el moment de canvi») repetia la funció de «Participem en el canvi de roba». Frontera amb «Quan el cos avisa enmig del joc»: aquella situació exclou expressament l'eliminació del seu abast, i aquí l'avís no passa durant el joc ni s'atén allà mateix. Aprovada per Fèlix el 7 de setembre de 2026 com a contingut pedagògic.