Torna a la fitxa

Un infant amb pitet assegut a taula que es porta la cullera a la boca

Situació d'aprenentatge · 1-3 anys · internivell I1 i I2 · canvi_bolquer

Quan sóc jo qui ho diu

Que dir-ho serveixi d'alguna cosa: que un infant pugui fer saber que necessita un canvi, que ho pugui fer saber a qui ell tria, i que la resposta que rebi tingui relació amb el que ha dit i arribi prou aviat perquè ell les pugui lligar. I que l'equip miri com està muntat el matí per veure si hi cap un canvi que no estigui previst a cap ronda.

L'entorn que preparem

Espai

Espai

Aquesta situació no demana cap espai nou i el que li fa falta de l'espai és poc però decisiu. Que el lloc del canvi es pugui veure des d'on són els infants, o almenys que la porta es vegi, perquè assenyalar-lo és una de les maneres de dir-ho que no depèn de la paraula. Que els bolquers i les bosses siguin a una alçada i en un lloc que ells reconeguin, i no dins d'un armari tancat. Que des del lloc del canvi es pugui continuar veient el grup, perquè si anar-hi vol dir desatendre la resta, la resposta immediata és impossible i el problema no serà de ningú en concret. I que hi hagi un camí curt entre els dos llocs, perquè el que fa que un avís es respongui aviat és sovint la distància i no la voluntat.

Materials

Materials

Els bolquers i la bossa de cada infant, en un lloc que ell pugui reconèixer i assenyalar. És el material que sosté la via no verbal de l'OBJ1. El que ja hi ha al lloc del canvi: paper, tovalloletes, un cubell amb tapa a l'abast d'una persona adulta. Res de material nou: cap pictograma de «necessito canvi», cap targeta per demanar-ho, cap semàfor, cap gomet i cap graella de qui avisa i qui no.

Temps

Temps

El temps decisiu no és el del canvi sinó el que passa entre l'avís i la resposta, i es mesura en segons. La resposta ha de ser immediata encara que el canvi trigui; si el que arriba primer és el canvi i no la resposta, l'OBJ3 no té on passar. Quant pot trigar el canvi surt de cada matí: no hi ha cap xifra a complir, i el que sí que s'ha de complir és la paraula donada. Fa falta, això sí, algú que es pugui separar del grup: si no n'hi ha, els avisos reben paraules i no fets, i això va anotat com el que és, una circumstància d'aquell dia i no un tret de cap persona. D'agrupaments, cap: això passa d'un en un i quan passa, i les rondes continuen fent-se per a qui encara no ho diu.

El recorregut

01

Compartim

Compartim

Deixar lloc a un canvi no previst

Saber a qui va cadascú

Decidir què es fa quan aquella persona no hi és

Els bolquers i la roba, a un lloc que ells sàpiguen

02

Aprenem

Aprenem

Respondre de seguida, encara que el canvi trigui

Dir què passarà i complir-ho

Que hi vagi qui ell ha buscat

No celebrar el que ha dit

Comptar amb el que diu, encara que no hi hagi res

Que el sistema continuï existint

Anar-hi amb ell, no portar-l'hi

03

Continuem

Continuem

Les altres coses que diu del seu cos

Qui és la seva persona, també fora d'aquí

Quan comenci a dir-ho abans

El paper de l'educadora

DEIXAR

Deixar el que s'està fent i acostar-s'hi.

AJUPIR-SE

Ajupir-se, mirar-lo i dir-li amb paraules que s'ha entès el que ha dit.

DIR

Dir quan hi aniran, i complir-ho.

ANAR-HI

Anar-hi amb ell si camina, en lloc de portar-l'hi.

Què farà l'infant

Fer saber que porta el bolquer brut o moll
Fer saber que porta el bolquer brut o moll
Deixar el que està fent i canviar de postura o de lloc
Deixar el que està fent i canviar de postura o de lloc
Buscar una persona concreta per dir-l'hi
Buscar una persona concreta per dir-l'hi
Repetir l'avís a la mateixa persona
Repetir l'avís a la mateixa persona
Aturar-se a mirar o escoltar qui li respon i quedar-s'hi a prop
Aturar-se a mirar o escoltar qui li respon i quedar-s'hi a prop
Anar cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després de la resposta
Anar cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després de la resposta

DUA · que ningú no en quedi fora

Diferents maneres de participar

Es tria si es diu i quan, a qui es diu, per quina via, i si s'hi va caminant o en braços. No dir-ho no és pitjor que dir-ho, i no obre cap valoració: el bolquer es comprova igual. El que no es tria és que el canvi es faci quan el bolquer està brut, i això es diu tal com és, sense negociar-ho i sense enfadar-s'hi.

Diferents maneres de comunicar-se

Val com a avís tot el que faci: dir-ho, tocar-se, portar un bolquer, assenyalar la bossa o la porta, venir i quedar-se al costat, agafar la mà i estirar-la, canviar de postura, plorar d'una manera que aquella persona ja reconeix. Compta com a adreçar-se a algú buscar-lo amb la mirada des de lluny, esperar que acabi, o insistir. I compta com a reconèixer la resposta aturar-se, seguir-lo, anar cap al lloc o simplement tornar al que feia amb la cosa ja resolta.

Diferents maneres d'entendre-ho

La resposta arriba per més d'una via alhora: la paraula, ajupir-se a la seva alçada i el fet de deixar visiblement el que s'estava fent. Sempre amb la mateixa forma, de manera que sigui reconeixible encara que la frase no s'entengui. Per a qui encara no desxifra les paraules, hi ha el gest d'anar cap al lloc del canvi i el bolquer a la mà. Veure que a un altre infant se li respon també informa.

Què observem

  • Si ho fa saber abans que ningú l'hi hagi comprovat, i de quina manera.
  • Quines vies fa servir: paraula, gest, objecte, postura, plor, acostar-se.
  • A qui s'adreça, i si passa per davant d'altres persones adultes per arribar-hi.
  • Què fa quan aquella persona no li respon a la primera.
  • Què fa mentre espera, si ha d'esperar.
  • Si va cap al lloc del canvi o cap a la seva bossa després de la resposta.
  • Del moment: quant ha trigat la resposta, i quant el canvi.
  • Del moment: si el canvi ha arribat per l'avís o per la ronda.
  • Del moment: si hi ha anat la persona que ell havia buscat.
  • Del moment: si algú ha comprovat el bolquer abans de respondre-li.
  • Del moment: si s'ha comentat l'olor o el contingut davant seu.
  • Del moment: si hi havia algú que pogués deixar el grup en aquell moment.

Pràctiques que afavoreixen

  • Deixar el que s'està fent i acostar-s'hi.adult_acompanya · durant
  • Ajupir-se, mirar-lo i dir-li amb paraules que s'ha entès el que ha dit.adult_acompanya · durant
  • Dir quan hi aniran, i complir-ho.adult_acompanya · durant
  • Anar-hi amb ell si camina, en lloc de portar-l'hi.adult_acompanya · durant
  • No preguntar-li si de debò en té ni comprovar-ho abans de creure'l.adult_acompanya · durant
  • No comentar l'olor ni fer-hi cap gest.adult_acompanya · durant
  • No celebrar que ho hagi dit.adult_acompanya · durant
Una educadora que fa el gest de polze amunt

Pràctiques que cal evitar

  • No anunciar res al grup ni preguntar a ningú si necessita canvi.desenvolupament · compartim
  • Ni aplaudir-ho, ni repetir-ho al grup, ni explicar-ho a l'entrada.desenvolupament · aprenem
  • Res de material nou: cap pictograma de «necessito canvi», cap targeta per demanar-ho, cap semàfor, cap gomet i cap graella de qui avisa i qui no.organització · materials
  • Res del que s'anota aquí és un indicador de control d'esfínters, no s'ha de fer servir per decidir quan es treu el bolquer i no s'ha de comparar amb el que fan els altres infants ni amb cap edat.observació · com s'interpreta
Un infant amb els braços creuats