Validada

Abans que les mans

I0 · 0-1 anys
Canvi de bolquer

Que en aquestes mil vegades l'infant hi pugui posar alguna cosa: que la veu i la cara arribin abans que les mans, sigui qui sigui qui el canviï, i que hi hagi els segons perquè el moviment el pugui acabar ell. I que l'equip es miri com estan muntats els canvis del dia, perquè un canvi que és baula d'una cadena no deixa lloc a res d'això per molta bona voluntat que hi posi qui el fa.

Síntesi visual

La làmina d'aquesta situació Un full per mirar trenta segons i saber com començar: l'entorn, el recorregut, el paper de l'educadora, què farà l'infant i què observem. Pensat per imprimir i tenir-lo a l'aula. Obre la làmina

En 30 segons

Què volem afavorir

Dirigir la mirada i l'escolta cap a qui l'ha de canviar abans que les mans hi arribin
Continuar amb el cos i portar-hi les mans el moviment del canvi i el que li fan al cos

Què farà l'infant

Girar el cap o buscar amb la mirada cap a on ve la veu
Tornar a buscar la cara de qui el canvia mentre les mans treballen
Continuar ell el moviment quan la mà que l'havia començat s'atura
Portar la mà cap on li estan fent el canvi

De les accions observables dels criteris d'avaluació.

Què farà l'adulta

Parlar des d'on ell pugui veure la cara, abans de tocar-lo.
Deixar la mà un moment sobre la panxa o la cuixa abans de començar.
Començar el moviment i aturar-se un segon abans de continuar-lo.
Deixar-li la mà on hagi arribat, si arriba.
Que el que es parla durant el canvi sigui amb ell.
No aixecar-lo ni girar-lo de cop.
Mantenir sempre una mà sobre el cos de l'infant mentre és al canviador. Aquesta seguretat no depèn de res que l'infant faci: a I0 res del que se li demana no té a veure amb no caure, i cap dels dos objectius no ho mira.

Què cal tenir a punt

No s'hi compra res. La situació es fa amb el bolquer, la tovallola i el que ja hi és.
L'únic que convé mirar és que tot el que farà falta quedi a l'abast de qui canvia sense haver-se de girar: un canvi en què l'adult ha de deixar l'infant per anar a buscar alguna cosa interromp la continuïtat del canvi.
Si hi ha alguna cosa que l'infant pugui tocar mentre el canvien —la tovallola, el bolquer net—, que no quedi darrere seu.

En què ens fixarem

Per on hem arribat al canviador i si ell ens ha pogut veure abans del contacte.
Què ha estat el primer que li ha tocat el cos.
Si ha girat el cap o ha buscat amb la mirada abans que cap mà l'hagi tocat.
Si la mirada ha tornat a la cara mentre les mans treballaven.
Si ha continuat ell el moviment quan la mà s'ha aturat.
Si la mà li ha arribat cap a on li estàvem fent el canvi, i què ha tocat.
Si hi ha hagut la pausa, i si no n'hi ha hagut, què ho ha impedit.
Si la conversa d'aquell canvi ha estat amb ell o per damunt seu.

Com ho portem a la pràctica

01
Compartim
- Mirar per on s'arriba al canviador
- Decidir que el primer contacte sigui una mà
- Decidir que la conversa del canvi és amb ell
02
Aprenem
- Parlar abans de tocar, i des d'on ell vegi
- Que el primer que el toqui sigui una mà
- Començar el moviment i aturar-se un segon
- No apartar-li la mà
03
Continuem
- Portar l'ordre a les altres estones de mans
- Tornar a mirar per on s'arriba, al cap d'un mes

Tot el detall

Objectius i criteris d'avaluació2 objectius · 4 criteris

OBJ1 · Dirigir la mirada i l'escolta cap a qui l'ha de canviar abans que les mans hi arribin, per anar prenent part en el que passa mentre li fan el canvi.

Dirigir la mirada i l'escoltacap a qui l'ha de canviar abans que les mans hi arribinper anar prenent part en el que passa mentre li fan el canvi

E2.CE1.CAT1.S3

Criteris d'avaluació

Girar el cap o buscar amb la mirada cap a on ve la veu de qui el canviarà, abans que cap mà l'hagi tocat, en una estona en què se li ha parlat des d'on ell pot veure.
Acció: Girar el cap o buscar amb la mirada cap a on ve la veuCondicions: en una estona en què se li ha parlat des d'on ell pot veure i encara no se l'ha tocat
Tornar a buscar la cara de qui el canvia mentre les mans treballen, en una estona en què aquella cara continua al seu camp de visió i la veu no s'ha aturat.
Acció: Tornar a buscar la cara de qui el canvia mentre les mans treballenCondicions: en una estona en què la cara continua al seu camp de visió i la veu no s'ha aturat

OBJ2 · Continuar amb el cos el moviment del canvi i portar-hi les mans, per anar prenent part en una cura que encara fa una altra persona.

Continuar amb el cos i portar-hi les mansel moviment del canvi i el que li fan al cosper anar prenent part en una cura que encara fa una altra persona

E1.CE4.CAT1.S2
E1.CE1.CAT1.S2

Criteris d'avaluació

Continuar ell el moviment quan la mà que l'havia començat s'atura —acabant de girar-se, mantenint les cames enlaire, empenyent amb els peus—, en una estona en què el moviment s'ha començat a poc a poc i se li ha deixat la pausa.
Acció: Continuar ell el moviment quan la mà que l'havia començat s'aturaCondicions: en una estona en què el moviment s'ha començat a poc a poc i se li ha deixat la pausa
Portar la mà cap on li estan fent el canvi —a la mà que el neteja, a la tovallola que té a sobre, al bolquer que li acaben de posar—, en una estona en què no se li aparta la mà i se li deixa tocar.
Acció: Portar la mà cap on li estan fent el canviCondicions: en una estona en què no se li aparta la mà i se li deixa tocar

Com es desenvolupa, pas a pas

Compartim

Aquesta fase no s'obre amb els infants: és una feina de l'equip i és curta. El que hi ha per mirar no és cap proposta nova sinó tres coses de com es fan els canvis ara mateix: per on s'arriba al canviador, què és el primer que toca el cos de l'infant, i què s'hi fa amb la veu. Hi ha dues coses que ja estan decidides de fet encara que ningú no les hagi decidit mai: per on s'arriba al canviador i què és el primer que toca el cos de l'infant. Canviar-les no demana preparar cap activitat nova.

Mirar per on s'arriba al canviador
Un infant estirat no té tot el camp de visió: si l'adult apareix per on ell no arriba a veure, les mans seran sempre el primer avís. De vegades és girar el moble; de vegades, fer dues passes més abans de començar.
Decidir que el primer contacte sigui una mà
Sovint el primer que toca la pell és la tovalloleta. Que hi arribi després d'una mà no costa res i canvia com comença tot el que ve.
Decidir que la conversa del canvi és amb ell
No es tracta de fer el canvi en silenci: es tracta que el que es parla mentre dura sigui amb l'infant, i que la resta esperi.

El paper de l'adulta

Sostenir que això no és una crítica a com es canvia: els canvis es fan bé i el que es mira és l'ordre en què arriben les coses. I dir que la pressa, a I0, no és un defecte de ningú.

Variacions possibles

Quan el canviador és contra una paret i no es pot girar, el que queda per decidir és des d'on es parla.

Aprenem

El canvi es fa igual: mateixos passos i mateix lloc. El que es mou és l'ordre de tres coses i totes caben dins del que ja dura. La veu i la cara arriben abans que les mans. El moviment es comença i s'atura un moment. I la mà de l'infant, si arriba, es queda on ha arribat.

Parlar abans de tocar, i des d'on ell vegi
No és anunciar-li un programa: és col·locar-se on la seva cara arribi, i que el contacte vingui després.
Que el primer que el toqui sigui una mà
Deixar-la un moment a la panxa o a la cuixa abans de començar; la tovalloleta i la resta, després.
Començar el moviment i aturar-se un segon
Aixecar-li una mica les cames o iniciar el gir, i deixar la mà quieta. Sense aquesta pausa no hi ha manera de saber si el moviment el continua ell.
No apartar-li la mà
Quan la seva mà va a parar sobre la que el neteja o sobre la tovallola, deixar-la-hi.

El paper de l'adulta

Mantenir l'ordre encara que la resposta no arribi. A I0 és molt petita i alguns dies no hi és; un infant que no gira el cap no està fallant res, i l'únic que hi ha per fer és fer-ho igual demà.

Variacions possibles

Entre un infant de quatre mesos i un d'onze les diferències són enormes, i no és una escala: el que canvia és el que ell hi pot posar, no el que nosaltres hi posem.
Amb un infant que es queixa durant tot el canvi, l'ordre és el mateix, i no se'l distreu amb cap objecte per acabar abans.

Continuem

A I0 el canvi no és l'única estona en què unes mans mouen un cos: també ho són agafar-lo del bressol, vestir-lo i deixar-lo per dormir. El que segueix no és cap activitat: és el mateix ordre, la veu i la cara abans que les mans i un segon abans de moure'l.

Portar l'ordre a les altres estones de mans
Agafar-lo, vestir-lo, deixar-lo al llit. Són les mateixes passes i no demanen preparar res: enlloc d'això no es munta cap racó ni cap proposta.
Tornar a mirar per on s'arriba, al cap d'un mes
És el que més fàcilment torna a on era, perquè depèn del moble i de la pressa. Si ha tornat enrere, el que es mira és el moble.

El paper de l'adulta

Mantenir l'ordre quan la setmana va malament, que és quan es veu si estava decidit o només dit.

Variacions possibles

Quan un infant passa de I0 a I1 les persones canvien i l'ordre s'ha de tornar a fer; val la pena que el que passa entre grups inclogui aquestes passes i no només els horaris.

L'adult acompanya

Abans

Saber per on s'arriba a aquell canviador i arribar-hi per allà.
Tenir a l'abast tot el que farà falta, per no haver-se de girar a mig canvi.
Recordar que el primer contacte és una mà, no un objecte.

Durant

Parlar des d'on ell pugui veure la cara, abans de tocar-lo.
Deixar la mà un moment sobre la panxa o la cuixa abans de començar.
Començar el moviment i aturar-se un segon abans de continuar-lo.
Deixar-li la mà on hagi arribat, si arriba.
Que el que es parla durant el canvi sigui amb ell.
No aixecar-lo ni girar-lo de cop.
Mantenir sempre una mà sobre el cos de l'infant mentre és al canviador. Aquesta seguretat no depèn de res que l'infant faci: a I0 res del que se li demana no té a veure amb no caure, i cap dels dos objectius no ho mira.

Després

Baixar-lo amb el mateix ordre amb què se l'ha pujat: dir-ho primer, la mà després, i moure'l al final.
Deixar el canviador a punt per al següent, perquè qui vingui no hagi de girar-se a buscar res.

L'entorn i l'organització

L'espai

La condició que decideix si aquesta situació és possible és des d'on arriba la cara de qui el canvia. Un infant estirat no veu tot el que l'envolta, i si el canviador està posat de manera que l'adult apareix pels peus o des de darrere del cap, les mans seran sempre el primer avís. Sovint es resol girant el moble o canviant de costat des d'on s'hi treballa; quan el canviador és contra una paret i no es pot moure, el que queda és col·locar-se on ell arribi abans de començar. No cal cap espai nou i no cal treure res del que hi ha.

Els materials

No s'hi compra res. La situació es fa amb el bolquer, la tovallola i el que ja hi és.
L'únic que convé mirar és que tot el que farà falta quedi a l'abast de qui canvia sense haver-se de girar: un canvi en què l'adult ha de deixar l'infant per anar a buscar alguna cosa interromp la continuïtat del canvi.
Si hi ha alguna cosa que l'infant pugui tocar mentre el canvien —la tovallola, el bolquer net—, que no quedi darrere seu.

El temps

El que aquesta situació demana són dos o tres segons dins del canvi, no minuts ni un canvi més llarg: el moment en què la mà s'atura després d'haver començat el moviment. No surten d'anar més de pressa a la resta, i tampoc no surten de la bona voluntat de qui canvia: surten d'haver decidit abans per on s'arriba i de tenir-ho tot a mà. Un canvi de bolquer a I0 dura el que dura, i aquí no s'allarga.

Que ningú no en quedi fora (DUA)

Implicació

El que fa que un infant de I0 hi posi alguna cosa no és cap proposta atractiva: és que l'ordre sigui sempre el mateix, independentment de qui faci el canvi. Si un dia la veu arriba abans i l'endemà no, o si depèn de qui el canvi aquell matí, no hi ha res de constant a què respondre. Fer-ho sempre igual no és cap manía d'ordre: és el que fa que el que ell fa tingui on aparèixer. I la segona peça és la pausa: uns segons que no depenguin de com va el matí, perquè si només hi són els dies tranquils, l'infant no arriba a trobar-los mai.

Representació

A I0 el que compta no és per quantes vies arriba sinó que arribi abans, i cap de les tres no fa la feina tota sola: la veu, la cara dins del seu camp de visió i la mà que es posa sobre el cos abans de començar. Amb un infant que no hi sent bé, la feina la fan la cara i la mà. Amb un infant amb poca visió, el porten la veu i la mà. Amb un infant que aquell dia està adormit o molt cansat, potser no n'arriba cap, i l'ordre es manté igual.

Acció i expressió

La participació d'un infant de I0 en un canvi no s'assembla entre un infant i un altre, i tampoc entre dos dies del mateix infant. Pot ser un cap que gira, una mirada que torna, unes cames que es queden enlaire, una mà que arriba a la tovallola. Cap d'aquestes formes no val més que una altra i cap no és el pas previ a una altra: no hi ha aquí cap seqüència que els infants hagin de recórrer. Un infant amb poca mobilitat participa amb la mirada; un que encara no dirigeix la mà participa amb el cos; i un que no fa cap de les quatre coses aquell dia no en fa cap aquell dia. Els criteris porten la llista oberta precisament per això.

Barreres que hi pot haver

Que l'adult arribi per on l'infant no el pot veure.
Que el primer contacte sigui un objecte fred.
Que cada persona faci l'ordre a la seva manera, o que només es faci els dies tranquils.
Començar el moviment i acabar-lo de seguida, sense deixar-hi cap pausa.
Apartar-li la mà quan arriba, per anar més de pressa.
Parlar per damunt seu amb una altra persona adulta mentre dura el canvi.
Haver-se de girar a buscar alguna cosa a mig canvi.
Llegir com a manca el que un infant encara no fa, o com a progrés el que un altre ja fa.

Mesures universals

Arribar per on l'infant pugui veure la cara, i parlar abans de tocar.
Deixar la mà sobre el cos abans de començar, i que l'objecte vingui després.
Començar el moviment i aturar-se un segon.
Deixar-li la mà on hagi arribat.
Fer el mateix ordre tothom i tots els dies.
Tenir-ho tot a l'abast per no haver-se de girar.

Mesures addicionals

Amb un infant que no hi sent bé, entrar al seu camp de visió abans de parlar i allargar el moment de la mà sobre el cos.
Amb un infant amb poca visió, mantenir la veu mentre les mans treballen, perquè sigui el que no s'atura.
Amb un infant amb poca mobilitat, acostar el que pugui tocar fins on la seva mà arriba, en comptes d'esperar que hi vagi.
Amb un infant que es queixa durant tot el canvi, mantenir l'ordre i no substituir-lo per cap objecte que el distregui.

Observació i documentació

Mirada descriptiva, no diagnòstica. S'hi anota el que es veu, no el que se'n dedueix. L'escola no valora ni diagnostica.

Què observem

Per on hem arribat al canviador i si ell ens ha pogut veure abans del contacte.
Què ha estat el primer que li ha tocat el cos.
Si ha girat el cap o ha buscat amb la mirada abans que cap mà l'hagi tocat.
Si la mirada ha tornat a la cara mentre les mans treballaven.
Si ha continuat ell el moviment quan la mà s'ha aturat.
Si la mà li ha arribat cap a on li estàvem fent el canvi, i què ha tocat.
Si hi ha hagut la pausa, i si no n'hi ha hagut, què ho ha impedit.
Si la conversa d'aquell canvi ha estat amb ell o per damunt seu.

Com ho documentem

Dues ratlles al moment: per on hem arribat, si hi ha hagut pausa i què ha fet ell.
Una revisió de per on s'arriba al canviador al cap d'un mes, amb el que ho hagi fet tornar enrere.

Com s'interpreta

Aquestes anotacions es llegeixen en dos temps: primer què hem fet nosaltres —per on hem arribat, què ha tocat primer, si hi ha hagut pausa— i després què ha fet ell. En aquest ordre, perquè el segon no vol dir res sense el primer: un infant que no gira el cap pot ser un infant a qui les mans li arriben sempre primer. Aquestes quatre coses no formen cap seqüència i no van per ordre. Un infant pot continuar el moviment durant setmanes sense buscar mai la cara, i un altre al revés. No hi ha cap d'elles que sigui el pas previ a una altra, i no s'han de llegir com un recorregut que calgui completar. I hi ha una lectura que aquestes pàgines no permeten: comparar dos infants. A I0 les diferències entre un de quatre mesos i un d'onze són tan grans que qualsevol comparació parla de l'edat i de res més. Res d'això no diu a quin punt del seu desenvolupament és ningú; la pregunta que respon és si hem fet possible que hi posi alguna cosa.

Per on pot continuar

Si un infant no fa mai cap de les quatre coses, el primer que es revisa és el nostre costat: si les mans li arriben abans que la veu, si la pausa hi és, si sempre el canvia gent diferent. El que no es fa és buscar-li una explicació a ell.
Si la pausa ha desaparegut de tots els canvis, la conversa que toca és sobre com estan muntats els matins.

Amb les famílies

Abans

Explicar què vol dir aquí «canviar el bolquer»: que abans de començar se li parla i se li deixa veure la cara, i que el primer que el toca és una mà. És concret i s'entén de seguida.
Dir que això no allarga el canvi ni fa que se'n facin menys: els canvis són els mateixos i duren el mateix.
Anticipar que a I0 la resposta de l'infant és molt petita i que no és el que busquem explicar: el que fem és mantenir l'ordre, hi respongui o no.

Durant

A l'entrada o a la sortida, explicar com ha anat el canvi en termes del que hi ha passat —que ha girat el cap, que ha tingut la mà a la tovallola— i no com una fita.
Si una família pregunta si el seu ja fa alguna d'aquestes coses, respondre pel que fem nosaltres i no per on és ell. No comparem infants i no els situem en cap punt.

Després

Si expliquen alguna cosa de com ho fan a casa, escoltar-ho. No se'ls demana que ho facin igual: a casa hi ha un infant i aquí n'hi ha vuit, i no és la mateixa feina.
Si volen saber què poden fer, dir només la part que es pot dir sense entrar a casa seva: parlar-li abans de tocar-lo. No es dona cap pauta més.

La veu de les famílies

Amb un infant de menys d'un any hi ha una pregunta que arriba abans que cap altra: si ja fa coses. El canvi de bolquer no se'n salva. Convé tenir-hi resposta abans que la faci ningú: el que expliquem d'aquesta estona no és una llista del que ha aconseguit, és el que hi passa entre ell i qui el canvia. També hi ha famílies que s'estranyen que es doni importància a una cosa tan rutinària, i la resposta és senzilla: el canvi de bolquer es repeteix diverses vegades al dia. I n'hi ha que expliquen que a casa el canvi és el moment en què més riu o més protesta; això s'escolta i prou, sense convertir-ho en cap consell ni en cap interpretació.

Com continua

Al joc espontani

A I0 no hi ha res a muntar i no s'hi fa cap racó. El que sí que passa, i es deixa passar, és que un infant que fa setmanes que rep el mateix ordre al canviador el busca també en altres llocs: gira el cap quan sent la veu de qui l'ha d'agafar, o allarga la mà cap a la mà que se li acosta. Quan apareix, no s'hi entra ni se'n fa res: no es repeteix a propòsit per veure si torna a passar.

A la vida quotidiana

Fora del canviador no hi ha cap activitat que continuï això: hi ha el mateix ordre en totes les estones en què unes mans mouen un cos. Agafar-lo del bressol, vestir-lo, deixar-lo per dormir, posar-lo a la trona. Són les mateixes passes —la veu i la cara abans que les mans, i un segon abans de moure'l— i no demanen ni temps ni material. És el que fa que l'infant es trobi la mateixa manera de ser tocat en llocs diferents del dia i amb persones diferents.

Noves oportunitats

Que les persones noves del grup tinguin aquestes passes dites des del primer dia, en comptes d'haver-les de deduir mirant com ho fan els altres.
Que la conversa sobre com estan muntats els matins es pugui tenir a partir de com s'entra al canviador, que és una cosa concreta, i no com una queixa general de pressa.
Que el pas de I0 a I1 porti aquesta informació i no només els horaris i els hàbits de son.

Noves observacions

Si l'ordre es manté igual quan hi ha substitucions o quan falta algú.
Si hi ha estones del dia on les mans arriben sempre primer, i què les diferencia del canviador.
Si el lloc per on s'arriba al canviador segueix sent el que es va decidir.

Connexió amb el currículum3 sabers

Eix 1 · Un infant que creix amb autonomia i confiança

E1.CE1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva.

E1.CE1.CAT1.S2 Curiositat i interès en l'exploració sensoriomotriu i en les habilitats manipulatives necessàries.
És un dels sis sabers que el dataset acompanya amb una distribució orientativa per nivells, i l'únic dels tres d'aquesta situació que hi surt marcat com a propi de I0. La precisió que demana és què s'explora: aquí no és cap objecte posat al seu abast, sinó el que li està passant al propi cos i la mà que l'hi està fent. Per això el criteri no es compleix amb una mà que va cap a qualsevol cosa: ha d'anar cap a la tovallola que té a sobre, cap al bolquer que li acaben de posar o cap a la mà que el neteja. És el que lliga aquest saber al canvi de bolquer i no a una conducta manipulativa general.
normativa · triat per ia

E1.CE4 Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat.

E1.CE4.CAT1.S2 Participació en les accions quotidianes d'alimentació, higiene personal i descans.
És el saber més repetit de la guia i el text hi diu higiene personal amb totes les lletres, però la paraula que cal precisar és participació, perquè a I0 no vol dir el mateix que a la resta de situacions que el fan servir. A «Participem en el canvi de roba» i a «Rentar-nos les mans», participar és encarregar-se d'un tros de la feina: treure's un mitjó, agafar la peça neta, passar-se el drap. A I0 no hi ha cap tros de la feina que l'infant pugui assumir, i esperar-ho seria escriure una SA impossible. El que aquí es pot observar és una altra cosa i és seva igualment: que el moviment del seu cos el faci ell. «Menjar en braços» ja ho havia hagut de dir per a l'àpat —portar-hi les mans i acomodar-hi el cos, no fer-ho sol—, i aquesta és la versió del canvi.
normativa · triat per ia

Eix 2 · Un infant que es comunica amb diferents llenguatges

E2.CE1 Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.

E2.CE1.CAT1.S3 Manifestació d'actituds comunicatives significatives: atenció conjunta, mirada referencial i escolta atenta.
El saber n'anomena tres i aquí només se'n treballen dues: l'escolta atenta i la mirada referencial. L'atenció conjunta en queda fora a posta, perquè demana una tercera cosa a la qual mirar tots dos, i damunt d'un canviador no n'hi ha: hi ha dues persones i un cos. És també el que separa aquesta situació de «T'aviso abans de tocar-te», on l'infant mira el drap i per tant sí que hi ha un tercer element. Cap d'aquest moment no havia fet servir aquest saber. Amb «Menjar en braços» comparteix la geometria i no la posició: allà la cara queda a la distància justa perquè se'l sosté en braços; aquí hi queda perquè ell està de panxa enlaire i qui el canvia s'hi inclina. És la mateixa condició física vista des de dues cures diferents.
normativa · triat per ia

Fitxa tècnica

Identificador: sa-bolquer-abans-de-les-mans-i0
Versió del document: 1
Model de dades: 1.1.0
Origen: IA revisada
Revisada per una persona: Sí
Creada: 2026-09-18
Actualitzada: 2026-09-18

Notes de revisió

Aquesta situació passa dins del canvi de bolquer d'un infant de menys d'un any, i el que hi canvia és l'ordre en què arriben les coses: la veu i la cara de qui el canvia abans que les mans, i un segon de pausa perquè el moviment el pugui continuar ell. No hi ha cap activitat nova. És la sisena del moment i la segona de I0 del projecte, després de «Menjar en braços», i es va obrir perquè les cinc SA anteriors de canvi de bolquer són totes de I1 i I2 i cap no serveix per a un infant que encara no camina ni s'adreça a ningú. Es tanca amb dos objectius per decisió de disseny: es va descartar una tercera branca sobre el plor perquè hauria convertit la situació en una SA sobre calmar un infant. La redacció porta dues condicions escrites per una persona: cap acció de l'adulta no és objectiu de l'infant —totes són condicions o acompanyament—, i cap de les quatre respostes que s'observen no és el pas previ a una altra.