Situació d'aprenentatge · 0-1 anys · I0 · canvi_bolquer
Abans que les mans
Que en aquestes mil vegades l'infant hi pugui posar alguna cosa: que la veu i la cara arribin abans que les mans, sigui qui sigui qui el canviï, i que hi hagi els segons perquè el moviment el pugui acabar ell. I que l'equip es miri com estan muntats els canvis del dia, perquè un canvi que és baula d'una cadena no deixa lloc a res d'això per molta bona voluntat que hi posi qui el fa.
L'entorn que preparem
Espai
La condició que decideix si aquesta situació és possible és des d'on arriba la cara de qui el canvia. Un infant estirat no veu tot el que l'envolta, i si el canviador està posat de manera que l'adult apareix pels peus o des de darrere del cap, les mans seran sempre el primer avís. Sovint es resol girant el moble o canviant de costat des d'on s'hi treballa; quan el canviador és contra una paret i no es pot moure, el que queda és col·locar-se on ell arribi abans de començar. No cal cap espai nou i no cal treure res del que hi ha.
Materials
No s'hi compra res. La situació es fa amb el bolquer, la tovallola i el que ja hi és. L'únic que convé mirar és que tot el que farà falta quedi a l'abast de qui canvia sense haver-se de girar: un canvi en què l'adult ha de deixar l'infant per anar a buscar alguna cosa interromp la continuïtat del canvi. Si hi ha alguna cosa que l'infant pugui tocar mentre el canvien —la tovallola, el bolquer net—, que no quedi darrere seu.
Temps
El que aquesta situació demana són dos o tres segons dins del canvi, no minuts ni un canvi més llarg: el moment en què la mà s'atura després d'haver començat el moviment. No surten d'anar més de pressa a la resta, i tampoc no surten de la bona voluntat de qui canvia: surten d'haver decidit abans per on s'arriba i de tenir-ho tot a mà. Un canvi de bolquer a I0 dura el que dura, i aquí no s'allarga.
El recorregut
01
Compartim
Mirar per on s'arriba al canviador
Decidir que el primer contacte sigui una mà
Decidir que la conversa del canvi és amb ell
02
Aprenem
Parlar abans de tocar, i des d'on ell vegi
Que el primer que el toqui sigui una mà
Començar el moviment i aturar-se un segon
No apartar-li la mà
03
Continuem
Portar l'ordre a les altres estones de mans
Tornar a mirar per on s'arriba, al cap d'un mes
El paper de l'educadora
PARLAR
Parlar des d'on ell pugui veure la cara, abans de tocar-lo.
DEIXAR
Deixar la mà un moment sobre la panxa o la cuixa abans de començar.
COMENÇAR
Començar el moviment i aturar-se un segon abans de continuar-lo.
DEIXAR-LI
Deixar-li la mà on hagi arribat, si arriba.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
El que fa que un infant de I0 hi posi alguna cosa no és cap proposta atractiva: és que l'ordre sigui sempre el mateix, independentment de qui faci el canvi. Si un dia la veu arriba abans i l'endemà no, o si depèn de qui el canvi aquell matí, no hi ha res de constant a què respondre. Fer-ho sempre igual no és cap manía d'ordre: és el que fa que el que ell fa tingui on aparèixer. I la segona peça és la pausa: uns segons que no depenguin de com va el matí, perquè si només hi són els dies tranquils, l'infant no arriba a trobar-los mai.
Diferents maneres de comunicar-se
La participació d'un infant de I0 en un canvi no s'assembla entre un infant i un altre, i tampoc entre dos dies del mateix infant. Pot ser un cap que gira, una mirada que torna, unes cames que es queden enlaire, una mà que arriba a la tovallola. Cap d'aquestes formes no val més que una altra i cap no és el pas previ a una altra: no hi ha aquí cap seqüència que els infants hagin de recórrer. Un infant amb poca mobilitat participa amb la mirada; un que encara no dirigeix la mà participa amb el cos; i un que no fa cap de les quatre coses aquell dia no en fa cap aquell dia. Els criteris porten la llista oberta precisament per això.
Diferents maneres d'entendre-ho
A I0 el que compta no és per quantes vies arriba sinó que arribi abans, i cap de les tres no fa la feina tota sola: la veu, la cara dins del seu camp de visió i la mà que es posa sobre el cos abans de començar. Amb un infant que no hi sent bé, la feina la fan la cara i la mà. Amb un infant amb poca visió, el porten la veu i la mà. Amb un infant que aquell dia està adormit o molt cansat, potser no n'arriba cap, i l'ordre es manté igual.
Què observem
- Per on hem arribat al canviador i si ell ens ha pogut veure abans del contacte.
- Què ha estat el primer que li ha tocat el cos.
- Si ha girat el cap o ha buscat amb la mirada abans que cap mà l'hagi tocat.
- Si la mirada ha tornat a la cara mentre les mans treballaven.
- Si ha continuat ell el moviment quan la mà s'ha aturat.
- Si la mà li ha arribat cap a on li estàvem fent el canvi, i què ha tocat.
- Si hi ha hagut la pausa, i si no n'hi ha hagut, què ho ha impedit.
- Si la conversa d'aquell canvi ha estat amb ell o per damunt seu.
Pràctiques que afavoreixen
- Parlar des d'on ell pugui veure la cara, abans de tocar-lo.adult_acompanya · durant
- Deixar la mà un moment sobre la panxa o la cuixa abans de començar.adult_acompanya · durant
- Començar el moviment i aturar-se un segon abans de continuar-lo.adult_acompanya · durant
- Deixar-li la mà on hagi arribat, si arriba.adult_acompanya · durant
- Que el que es parla durant el canvi sigui amb ell.adult_acompanya · durant
- No aixecar-lo ni girar-lo de cop.adult_acompanya · durant
- Mantenir sempre una mà sobre el cos de l'infant mentre és al canviador. Aquesta seguretat no depèn de res que l'infant faci: a I0 res del que se li demana no té a veure amb no caure, i cap dels dos objectius no ho mira.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- Sense aquesta pausa no hi ha manera de saber si el moviment el continua ell.desenvolupament · aprenem
- No aixecar-lo ni girar-lo de cop.adult acompanya · durant
- un canvi en què l'adult ha de deixar l'infant per anar a buscar alguna cosa interromp la continuïtat del canvi.organització · materials
- Res d'això no diu a quin punt del seu desenvolupament és ningúobservació · com s'interpreta
