Quan el cos avisa enmig del joc

Espai

El que decideix aquesta situació no és un espai sinó una distància: la que hi ha entre on juga un infant i on és el que fa falta per atendre'l. Com més gran és aquesta distància, més inevitable és cridar-lo. El que segueix són preguntes per mirar-se l'espai que es té, no un espai a copiar: que a cada espai de joc hi hagi el mínim per a una cura curta, sense haver d'anar a buscar res; que hi hagi lloc a terra al costat de les zones de joc per poder-hi fer una cura sense moure ningú; que els espais de joc no depenguin de la vigilància des d'un sol punt, perquè si l'adult no es pot moure sense desatendre la resta, sempre acabarà cridant; que hi hagi aigua accessible perquè beure no sigui una interrupció; i que les construccions i els jocs llargs es puguin deixar muntats una estona.

Materials

Cistells de mocadors de tela o paper, un a cada espai de joc. És el material que fa possible tota la situació: sense ell, atendre un nas vol dir travessar la sala. Draps nets al mateix cistell, per a la resta de coses que apareixen jugant. Un recipient per als usats, a l'abast, a cada espai. Anar-hi a deixar el mocador és un tros de l'acció que a I1 ja surt sol. Aigua i gots a l'abast, sense demanar. Converteix una interrupció en una cosa que l'infant resol sol. Un coixí o una estora baixa on l'adult es pugui posar a terra, perquè ajupir-se al costat del joc sigui sostenible tot el matí i no depengui de la bona voluntat. Prestatges o safates on deixar una cosa a mig fer. És el suport material de l'OBJ3: si no hi ha on deixar-ho, es recull. Res de material nou de joc, cap proposta sensorial, cap pictograma de «demanar ajuda» ni cap suport visual de seqüència, i cap sistema de recompensa per avisar.

Temps

És la condició decisiva: les estones de joc han de ser prou llargues perquè una interrupció de vint segons no sigui el final. En una estona de joc molt curta, qualsevol cura és una transició encoberta; en una de llarga, és un parèntesi. Quant ha de durar surt de l'horari real de cada escola; aquí no hi ha cap xifra que s'hagi de complir. Cal també que hi hagi una persona que es pugui moure: si l'única manera d'atendre un infant és que vingui ell, l'OBJ1 i l'OBJ3 són inassolibles per organització, i això s'ha d'anotar com a condició i no com a característica de cap infant. Pel que fa al grup, aquesta situació no demana agrupaments de cap mena: és el moment de joc de sempre, amb la seva composició de sempre, i no demana torns, ni grups petits, ni treure ningú d'enlloc.