Situació d'aprenentatge · 1-3 anys · internivell I1 i I2 · canvi_bolquer
Dret o estirat
Que les dues maneres de fer el canvi existeixin totes dues de veritat, i que cada infant pugui anar sabent en quina és avui i posar-hi el cos amb el suport que necessiti. I que l'equip decideixi dues coses que ara sovint es resolen sobre la marxa: quan i com es fa servir cada manera, de forma que totes dues formin part de la pràctica real i que ni l'edat de qui es canvia ni la pressa del matí en siguin el criteri; i on es fa el canvi dret perquè hi hagi on repenjar-se i es pugui fer amb seguretat.
L'entorn que preparem
Espai
El que fa possible o impossible aquesta situació no és el canviador sinó una altra cosa: que hi hagi un lloc pensat per al canvi dret. Fa falta poc i és concret: un pam de superfície estable a l'alçada de la seva mà —la vora d'un moble baix, una barra, el mateix canviador si hi arriba de peu— i terra on posar els peus sense haver de travessar la sala. Sense això, el format dret es decideix a les reunions i no es fa mai a la pràctica, i la situació es queda amb una sola manera. El canviador, per la seva banda, no s'ha de tocar: el que ja hi ha serveix per a la manera estirada, que és la que ja es fa.
Materials
No s'hi compra res i no s'hi afegeix cap material. Les dues maneres es fan amb el que hi ha. L'única cosa que convé mirar és si el bolquer net i la tovallola es poden agafar des de les dues posicions, perquè el que és a mà amb l'infant estirat sovint queda darrere seu quan és dret.
Temps
Un canvi dret no és més lent que un d'estirat un cop està decidit i el lloc està preparat. El que costa temps és decidir-ho cada vegada sense cap criteri compartit, i els segons que es guanyen fent-ho tot estirat es perden a la tercera setmana, quan cap infant no s'anticipa a res perquè no hi ha res a anticipar. El que aquesta situació demana de debò són uns segons abans de moure-li el cos, i van dins del canvi, no afegits al final.
El recorregut
01
Compartim
Comptar una setmana
Decidir amb què es tria cada manera
Decidir el lloc del canvi dret i preparar-lo
Dir en veu alta qui ho fa de quina manera
Mirar també els infants que sempre es canvien igual
02
Aprenem
Dir-ho sempre igual
Deixar-lo arribar pel seu peu i col·locar-s'hi
Comptar fins a tres abans de moure-li el cos
Tenir a punt on repenjar-se
Anomenar el que ell ja ha començat
No decidir la manera per la pressa ni per l'edat
03
Continuem
Tornar a comptar al cap d'un mes
Mirar qui s'anticipa i a què
Portar la frase fixa a altres estones de dues maneres
El paper de l'educadora
DIR
Dir quina de les dues serà, sempre amb les mateixes paraules.
DEIXAR-LO
Deixar-lo arribar pel seu peu i col·locar-s'hi, encara que trigui.
ESPERAR
Esperar uns segons abans d'aixecar-li el maluc, doblegar-li una cama o girar-lo.
OFERIR
Oferir on repenjar-se quan el canvi es fa dret, i deixar que triï si s'hi repenja o s'agafa a una mà.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
Aquí no hi ha res atractiu per oferir, i la implicació no ve d'aquí: ve que les dues maneres existeixin totes dues i siguin reconeixibles. Si una no es fa mai, no hi ha res a llegir; si es fan totes dues però cada persona les anuncia d'una manera diferent, tampoc. La regularitat no és una qüestió d'ordre: és la condició perquè hi hagi aprenentatge. I hi ha una segona peça: que el temps que se li deixi no depengui de com va el matí, perquè un infant que uns dies pot fer la seva part i uns altres no, deixa d'intentar-ho.
Diferents maneres de comunicar-se
Cada manera demana moviments diferents, i cada infant els fa a la seva escala: aixecar el maluc, doblegar una cama, girar-se, sostenir part del pes, moure un peu, buscar on repenjar-se. El suport forma part de l'acció i no la substitueix: repenjat al moble, agafat a una mà o sostingut per sota dels braços compten igual, i el criteri porta la llista oberta a posta. Un infant amb poca mobilitat farà la manera estirada gairebé sempre, i això no és una participació menor: aixecar el maluc o girar-se és tanta feina com sostenir-se dret. Orientar-se, a més, es pot mostrar amb un gest molt petit —la mirada cap al lloc, una mà que s'aixeca a mitges— i compta igual que anar-hi caminant.
Diferents maneres d'entendre-ho
El que ha d'arribar a l'infant és una sola cosa —quina de les dues serà— i li arriba per vies que funcionen alhora i que no depenen de la paraula: el lloc on el porten, la postura que pren qui el canvia, què li preparen a la vista, i la frase fixa. Si un infant no hi sent bé, el pes el porten el lloc i els objectes que veu a punt. Si encara no desxifra les frases, el que li permet reconèixer-les és la repetició exacta: les mateixes paraules, dites al mateix moment. Per això les frases es fixen a la fase de compartim i no les improvisa cadascú.
Què observem
- De quina manera s'ha fet el canvi i per què.
- Cap a on va quan arriba, i si s'hi col·loca abans que ningú li ho digui.
- Quin gest fa quan la manera d'avui no és la que havia començat a preparar.
- Què fa amb el cos a la manera estirada: si aixeca el maluc, si doblega una cama, si es gira.
- Què fa amb el cos a la manera dreta: on es repenja, si sosté part del pes, si mou un peu.
- Quin suport li cal i si aquest suport canvia al llarg de les setmanes.
- Quants segons se li han deixat abans de moure-li el cos.
- Si les dues maneres se li han fet totes dues, i en quina proporció.
- Si hi ha infants que no s'orienten mai, i quantes vegades se'ls ha fet cada manera.
- Quantes vegades s'ha anunciat la manera abans de començar, i amb quines paraules.
Pràctiques que afavoreixen
- Dir quina de les dues serà, sempre amb les mateixes paraules.adult_acompanya · durant
- Deixar-lo arribar pel seu peu i col·locar-s'hi, encara que trigui.adult_acompanya · durant
- Esperar uns segons abans d'aixecar-li el maluc, doblegar-li una cama o girar-lo.adult_acompanya · durant
- Oferir on repenjar-se quan el canvi es fa dret, i deixar que triï si s'hi repenja o s'agafa a una mà.adult_acompanya · durant
- Anomenar sense corregir el gest que ell havia començat quan avui és de l'altra manera.adult_acompanya · durant
- No aixecar-lo en pes quan pot arribar-hi i sostenir-se ell, amb el suport que li calgui.adult_acompanya · durant
- Sostenir la seguretat del canvi sencera: damunt del canviador la mà de l'adult no marxa mai, i això no és negociable ni depèn del que l'infant sàpiga fer. Aquesta situació no demana a cap infant que es cuidi de no caure, i cap dels seus dos objectius no ho observa: el que s'observa és què fa amb el cos dins d'una cura que algú altre està sostenint.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- Decidir la manera mirant el que aquell canvi demana i com està aquell infant, i no l'edat que té ni el temps que queda.adult acompanya · abans
- No fer-ho tot estirat perquè es va més de pressa, ni tot dret perquè ja és gran.desenvolupament · aprenem
- Res d'això no es converteix en cap proposta nova fora del canviador: l'únic que hi viatja és la frase.desenvolupament · continuem
- El suport no és una nota baixa.observació · com s'interpreta
