Torna a la fitxa

Un infant amb pitet assegut a taula que es porta la cullera a la boca

Situació d'aprenentatge · 1-3 anys · internivell I1 i I2 · canvi_bolquer

Quan cuiden un altre

Que no tot el que passa a l'escola li hagi de passar a ell perquè hi pugui aprendre alguna cosa: que un infant pugui ser a prop mentre cuiden un altre sense que se l'hagi de fer fora, que llegeixi el que l'altre li mostra i s'hi ajusti, i que quan s'aparti tingui on quedar-se. I que l'equip decideixi d'una vegada on es fa el canvi i què hi passa quan algú s'hi acosta, en comptes de resoldre-ho cada matí com es pugui.

L'entorn que preparem

Espai

Espai

És la condició que decideix si aquesta situació existeix o no, i no depèn de cap infant. Un canviador en una sala a part amb la porta tancada la fa impossible; un canviador a la vora de l'espai de joc la fa quotidiana. Entre els dos extrems hi ha el cas real de moltes escoles: una porta que es podria deixar oberta i no s'obre, o un moble que tapa la vista i es podria girar. El que fa falta és poc i és concret: que des d'on juguen es vegi on es fa el canvi, i que hi hagi un lloc definit des d'on ser-hi sense ser-hi a sobre —el marc de la porta, una catifa, l'altre costat d'un moble baix—. Aquest lloc ha d'existir físicament i no de paraula, perquè si no existeix l'única cosa que se li pot oferir a un infant és marxar. Al mateix temps, la intimitat de qui és al canviador no és negociable i és responsabilitat de l'adult, no un aprenentatge que esperem de ningú: el cos de qui és estirat es tapa, no es comenta i no es fa mirar. Les dues coses caben juntes, i la que costa de muntar és la segona quan el canviador està en un passadís de pas.

Materials

Materials

Res de nou. La situació no demana cap material propi. Una tovallola o un drap a mà per tapar qui és al canviador mentre algú passa o mira. Si es marca un lloc des d'on mirar, que sigui un element que ja hi hagi a la sala i que es pugui quedar allà: una catifa petita, un coixí, una línia del terra.

Temps

Temps

El temps d'aquesta situació és el d'un canvi qualsevol i no s'allarga ni un minut: no es tracta de fer durar el canvi perquè algú pugui mirar. El que sí que demana temps és el que hi ha al voltant, i són segons: la frase que es diu quan algú s'acosta, el senyal fet una vegada, l'estona que es deixa perquè l'infant s'hi ajusti abans que ningú el toqui. Aquests segons no existeixen quan el matí està muntat perquè els canvis es facin tots seguits i com més ràpid millor. Per això la condició organitzativa no és afegir temps al canvi sinó no encadenar-los tots: un canvi darrere l'altre, sense aturador, deixa l'adult sense veu per a res més. I hi ha una part que no es pot programar: els primers dies, quan es deixa de fer fora ningú, s'hi acosten més. Passa i s'acaba, però l'equip ha de saber-ho abans o ho llegirà com que la cosa no funciona.

El recorregut

01

Compartim

Compartim

Decidir on es fa el canvi i qui hi cap

Un lloc des d'on ser-hi sense ser-hi a sobre

Acordar què es diu i què no

Revisar què fem quan hi tornen

02

Aprenem

Aprenem

Dir què passa en comptes de fer fora

Deixar que l'altre digui la seva

Dir-ho una vegada, amb gest i paraula

Oferir-li on quedar-se

No fer-ne una feina

Quan el que hi ha és por

Deixar que se'n vagi

03

Continuem

Continuem

Les altres cures que es fan davant de tothom

Quan és ell qui hi és a sobre

Quan surt d'ells

El paper de l'educadora

ANOMENAR

Anomenar què s'està fent i a qui, sense aturar les mans.

MIRAR

Mirar què fa qui és al canviador i dir en veu alta si es tapa o es gira.

AVISAR

Avisar una sola vegada, amb la mà i amb la veu alhora.

ASSENYALAR

Assenyalar on pot quedar-se en comptes de dir-li on no pot ser.

Què farà l'infant

Acostar-se o girar-se cap on es fa el canvi
Acostar-se o girar-se cap on es fa el canvi
Anomenar o assenyalar l'infant que hi ha al canviador, o buscar-lo amb la mirada quan torna
Anomenar o assenyalar l'infant que hi ha al canviador, o buscar-lo amb la mirada quan torna
Canviar el que estava fent quan li fan un senyal
Canviar el que estava fent quan li fan un senyal
Mantenir-se a prop o tornar a situar-se en un altre lloc després d'haver-se apartat
Mantenir-se a prop o tornar a situar-se en un altre lloc després d'haver-se apartat

DUA · que ningú no en quedi fora

Diferents maneres de participar

El que hi ha per triar aquí és real i és de qui mira: si s'hi acosta o no, si s'hi queda o se'n va, i des d'on. Cap de les tres coses es demana, es proposa ni s'agraeix. Un infant que no s'hi acosta mai no està fora de la situació ni li falta res: la situació també passa per a ell, que és a la mateixa sala i sent el que es diu. Es compta com a participació quedar-se a mig metre, mirar de reüll des del joc i venir només quan és un company concret qui hi és.

Diferents maneres de comunicar-se

L'interès es manifesta de maneres que no s'assemblen entre elles i totes valen: acostar-s'hi, girar el cos sense moure's, anomenar l'altre, assenyalar-lo, portar-hi un objecte, mirar des del joc, o preguntar per ell més tard quan ja ha tornat. L'ajust també: aturar-se, seure, fer un pas enrere, abaixar la mà, o quedar-se igual però deixant de tocar. No es demana cap paraula, ni per acostar-se ni per marxar. Un infant que es comunica amb pictogrames pot tenir el del canvi de bolquer a l'abast per preguntar per un company, i això és tan vàlid com dir-ne el nom.

Diferents maneres d'entendre-ho

El que passa al canviador arriba per més d'una via alhora i cap no és imprescindible: es veu, se sent el que diu l'adult, i s'hi afegeix el nom de qui hi és i el que se li està fent. Per als infants que encara no entenen la frase, el que queda és el to i el gest de la mà; per als que sí, el nom de l'altre. El senyal per apartar-se es dona sempre amb gest i paraula alhora, i mai només amb la veu quan l'infant és d'esquena o queda lluny: fins que no s'ha girat, el senyal encara no li ha arribat.

Què observem

  • Qui s'hi acosta, si sempre són els mateixos, i si van a qualsevol company o a un de concret.
  • Des d'on ho fan: si es queden al lloc marcat, si el travessen, o si miren sense moure's del joc.
  • Què fan quan se'ls fa el senyal, i si havia calgut repetir-lo.
  • Si després d'apartar-se es queden a prop d'alguna manera o desapareixen del tot.
  • Si anomenen o busquen l'altre infant quan torna a la sala.
  • Quantes vegades hi tornen el mateix matí.
  • Si el que els atreu és el company o el que hi ha a la lleixa del canviador.
  • Del moment: quina resposta han rebut, i si ha estat la mateixa que ahir.
  • Del moment: si des del lloc de joc es veia el canvi aquell dia.
  • Del moment: si el senyal es va fer amb gest i paraula o només amb la veu.
  • Del moment: si algú els va donar una feina per justificar que hi fossin.

Pràctiques que afavoreixen

  • Anomenar què s'està fent i a qui, sense aturar les mans.adult_acompanya · durant
  • Mirar què fa qui és al canviador i dir en veu alta si es tapa o es gira.adult_acompanya · durant
  • Avisar una sola vegada, amb la mà i amb la veu alhora.adult_acompanya · durant
  • Assenyalar on pot quedar-se en comptes de dir-li on no pot ser.adult_acompanya · durant
  • No demanar-li cap ajuda ni encarregar-li res.adult_acompanya · durant
  • Deixar-lo marxar sense comentar-ho.adult_acompanya · durant
Una educadora que fa el gest de polze amunt

Pràctiques que cal evitar

  • I acordar que no es comenta el bolquer de ningú davant d'un altre infant, ni per fer gràcia.desenvolupament · compartim
  • No demanar-li que porti el bolquer ni que doni tovalloletes.desenvolupament · aprenem
  • No s'organitza ni es dirigeix; només es deixa que hi hagi robeta i draps a l'abast.desenvolupament · continuem
  • Res del que s'escrigui aquí serveix per dir si un infant és més o menys sociable, ni per comparar-lo amb cap altre, ni per fer-ne cap perfil; serveix per saber si el que hem muntat deixa que passi alguna cosa.observació · com s'interpreta
Un infant amb els braços creuats