Situació d'aprenentatge · 0-1 anys · I0 · descans
Moure's al llit
Que el llit sigui un lloc on es pugui moure i que els seus moviments no es desfacin només perquè ha canviat de postura o de lloc. Vol dir tres coses concretes: que hi hagi espai perquè es desplaci i no quedi encaixat entre coses que l'aturin; que porti roba que el deixi moure's; i que el llençol i el que tingui a l'abast es puguin agafar i empènyer. I que se'l deixi despert i de cara amunt, i que no se'l torni a col·locar quan hagi canviat de postura. I que l'equip decideixi abans què farà quan un infant acabi a l'altra punta del llit o destapat, perquè és just en aquell moment quan cal haver decidit si cal intervenir o si es pot deixar continuar el moviment.
L'entorn que preparem
Espai
L'espai d'aquesta situació no és la sala: és l'interior del llit. De la sala només en cal una cosa, i la dic al final. Dins del llit, el que compta és la superfície lliure que queda quan ja hi és tot. Un llit pot ser prou gran i no deixar espai, perquè l'espai se l'han menjat les coses que hi ha a dins i la manera com està fet. La decisió, doncs, no és sobre la mida del moble: és sobre què hi queda buit. Tres coses ho determinen i cap no demana comprar res. El que hi ha a dins: cada cosa que s'hi posa treu superfície, i la suma no se sol mirar mai, perquè cadascuna s'hi va posar per separat i per un bon motiu. Com està fet: un llençol encaixat sota el matalàs i un llençol que es pot agafar no donen el mateix joc. La roba que porta: forma part de l'espai tant com el llit, perquè decideix quant es pot moure el cos que hi ha a dins. I una cosa que no s'ha de decidir: quina postura hauria de fer. La situació no en demana cap ni en desaconsella cap. El que demana és que n'hi càpiguen unes quantes. De la sala, l'única condició és que l'adult pugui veure els llits sense haver d'interrompre el que està passant en cadascun. Si per saber què fa un infant cal arribar a despertar-lo o a tallar-li el moviment, el que s'ha mirat ja no és el que passava. Com es resol això depèn de cada sala i no hi ha una sola manera de fer-ho.
Materials
Aquesta situació no demana comprar res i no hi entra cap material nou. El llit, el llençol i la roba que porta ja hi són; l'única feina és decidir com queden. El que hi ha dins del llit és el material d'aquesta situació, i convé mirar-ho tot junt i no peça per peça. Un coixí, una tovallola enrotllada, un peluix i un llençol ben encaixat són quatre decisions raonables preses per separat que, sumades, poden deixar un llit on no hi ha per on moure's. La roba de dormir també forma part de les condicions materials de la situació: pot facilitar el moviment o limitar-lo. No hi ha una peça recomanada ni una peça a evitar; el que val la pena és tenir present que el que porta posat decideix una part del que pot fer.
Temps
Aquesta situació no té ni inici ni final marcats per cap acció. Es dona dins de l'estona que l'infant és despert al llit i no té una durada que s'hagi de gestionar ni que digui res sobre l'infant. El moviment pot aparèixer durant uns instants o en diferents moments de l'estona, i cap d'aquestes durades no té més valor que una altra. El que sí que demana del temps és que no s'hagi de decidir de pressa. Entre veure que un infant s'ha mogut i fer alguna cosa hi ha d'haver lloc per mirar. Aquest lloc és de segons i no de minuts, però si qui entra a la sala hi entra amb una llista de coses per enllestir abans de sortir-ne, aquells segons no existeixen. I no demana allargar el migdia ni endarrerir res. El que passa aquí passa dins de l'estona que ja hi ha.
El recorregut
01
Compartim
Mirar què hi ha avui dins de cada llit
Decidir com es tapa
Decidir què es farà quan s'hagi mogut
02
Aprenem
No recol·locar-lo automàticament
Mirar què està passant abans de decidir
03
Continuem
Portar la mateixa pregunta a altres estones de cura
Dir-ho a qui no hi era el dia que es va decidir
El paper de l'educadora
DEIXAR-LO
Deixar-lo en les condicions segures acordades i aturar-se aquí. L'adult el deixa al llit tal com l'equip ha acordat que s'ha de deixar; el que s'evita és l'ajust que ve després: centrar-li el cap, estirar el llençol un cop més, girar-li una mica les cames perquè el llit quedi més endreçat. Aquell segon, que no respon a cap condició de cura ni de seguretat sinó a com queda de bé la imatge, és el que tanca la situació abans que comenci.
MIRAR
Mirar des d'on s'és, sense acostar-se a cada moviment. Anar a mirar de prop un infant que s'està movent sovint l'atura. El que es guanya en detall es perd en veritat.
SI
Si cal acostar-s'hi per una altra cosa, no aprofitar per recol·locar-lo. És per aquí per on es cola la recol·locació: no es decideix mai, s'enganxa a un altre gest que sí que calia fer.
QUAN
Quan se l'hagi hagut de tocar, i sempre que el que s'hagi fet ho permeti, deixar-lo on era i no on estava al principi. Després d'atendre'l, la mà torna sola a la posició d'origen. Si l'atenció que s'hi ha fet demana canviar-li la posició per raons de cura o de seguretat, es canvia i no passa res; quan no ho demana, tornar-lo on s'havia posat ell és el que manté el que havia fet.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
Aquí no hi ha res a oferir i no hi ha res a demanar. No es proposa cap activitat, no es presenta cap material i l'infant no ha de respondre a res. Per tant, el compromís no es construeix a partir d'una proposta dirigida per l'adult: el moviment apareix sol si hi ha lloc per fer-lo. El que la fa possible són dues coses, i totes dues són de fora de l'infant. Que el llit deixi espai, i que el que ell hi fa no es desfaci abans que ningú l'hagi mirat. Si falta la primera, no hi ha res a observar. Si falta la segona, hi ha alguna cosa però dura tan poc que no arriba a existir per a ningú. I una cosa que convé dir perquè no es confongui amb desatenció: que ningú no li demani res no vol dir que no hi hagi ningú. Hi ha algú a la sala i hi és per a ell; el que fa diferent aquesta estona és que no li està fent res.
Diferents maneres de comunicar-se
El moviment pot ser de moltes mides i totes són la situació: girar el cap, canviar una mà de lloc, doblegar una cama, empènyer amb un peu, rodar de costat, travessar el llit sencer. No hi ha cap quantitat mínima. Un infant que es mou poc fa la situació amb el que mou. El que s'observa és que el moviment sigui seu, no quant n'hi ha ni cap a on el porta. I no hi entra cap paraula ni cap gest dirigit a ningú. Cap dels quatre criteris no demana que l'infant comuniqui res, ni que miri ningú, ni que respongui a res.
Diferents maneres d'entendre-ho
En aquesta situació no hi ha cap contingut verbal. No hi ha instruccions, ni anticipacions, ni cap informació que l'infant hagi d'entendre per poder participar-hi. La representació no passa per res que se li digui. Passa pels elements físics que té a l'abast i que pot explorar amb el cos. Un matalàs que resisteix quan hi empeny, un llençol que es deixa agafar, una vora que es nota amb la mà o amb el peu. És això el que li permet saber què pot fer allà dins, i s'hi arriba tocant. Per això el que decideix si la situació és accessible no és com s'explica, sinó com està posat el llit. Si el llençol està encaixat de manera que no cedeix, no és que l'infant no ho provi: és que allà no hi ha res per provar.
Què observem
- Com era el llit aquell dia: què hi havia a dins, com estava fet i quant espai lliure quedava.
- Què fa just després que les mans el deixin.
- Si canvia de postura, i de quina a quina. No quantes vegades.
- Si es desplaça per dins del llit i cap on va.
- Amb què ho fa: els peus contra el matalàs, la mà al llençol, el cos contra la vora.
- Si torna a moure's més tard, en un altre moment de l'estona.
- Si aquell dia se l'ha hagut de recol·locar, i què estava passant abans.
- Els dies que no s'ha pogut mirar, dir-ho també. Un full en blanc i un infant que no s'ha mogut s'escriuen igual si no es distingeixen.
Pràctiques que afavoreixen
- Deixar-lo en les condicions segures acordades i aturar-se aquí. L'adult el deixa al llit tal com l'equip ha acordat que s'ha de deixar; el que s'evita és l'ajust que ve després: centrar-li el cap, estirar el llençol un cop més, girar-li una mica les cames perquè el llit quedi més endreçat. Aquell segon, que no respon a cap condició de cura ni de seguretat sinó a com queda de bé la imatge, és el que tanca la situació abans que comenci.adult_acompanya · durant
- Mirar des d'on s'és, sense acostar-se a cada moviment. Anar a mirar de prop un infant que s'està movent sovint l'atura. El que es guanya en detall es perd en veritat.adult_acompanya · durant
- Si cal acostar-s'hi per una altra cosa, no aprofitar per recol·locar-lo. És per aquí per on es cola la recol·locació: no es decideix mai, s'enganxa a un altre gest que sí que calia fer.adult_acompanya · durant
- Quan se l'hagi hagut de tocar, i sempre que el que s'hagi fet ho permeti, deixar-lo on era i no on estava al principi. Després d'atendre'l, la mà torna sola a la posició d'origen. Si l'atenció que s'hi ha fet demana canviar-li la posició per raons de cura o de seguretat, es canvia i no passa res; quan no ho demana, tornar-lo on s'havia posat ell és el que manté el que havia fet.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- Al migdia, amb un infant destapat a l'altra punta del llit, cadascú fa el que li sembla, i el que sol semblar és tornar-lo al mig.desenvolupament · compartim
- Anar a mirar de prop un infant que s'està movent sovint l'atura.adult acompanya · durant
- Un coixí, una tovallola enrotllada, un peluix i un llençol ben encaixat són quatre decisions raonables preses per separat que, sumades, poden deixar un llit on no hi ha per on moure's.organització · materials
- comparar dos infants és especialment enganyós, perquè el que es compararia són dos cossos, dos llits i dues robes diferents.observació · com s'interpreta
