Torna a la fitxa

Un infant amb pitet assegut a taula que es porta la cullera a la boca

Situació d'aprenentatge · 1-3 anys · internivell I1 i I2 · descans

El que porto per dormir

Que aquest trajecte el pugui fer l'infant: que el que té per dormir estigui sempre al mateix lloc, a la seva alçada, que es pugui distingir del dels altres i que hi continuï sent l'endemà. I que l'equip miri on viuen ara aquests objectes, perquè si viuen dins d'una bossa penjada a un ganxo o dalt d'un armari, la situació no existeix i no hi ha acompanyament que ho compensi.

L'entorn que preparem

Espai

Espai

Aquí hi ha quatre coses per decidir, i cap no és un moble en concret. On viu cada objecte. Un lloc estable: el mateix demà i el mateix hi hagi qui hi hagi al migdia. Pot ser una lleixa baixa, un cove per infant, unes butxaques de tela penjades o unes quantes d'aquestes solucions alhora, segons el que necessiti cadascú. Aquesta situació no demana una sola configuració per a tothom; el que demana és que el de cada infant pari sempre al mateix lloc. Un lloc que canvia amb la persona que hi ha aquell dia no és un lloc. Com s'hi arriba. A l'alçada de la seva mà, de manera que se'n pugui agafar i s'hi pugui deixar sense demanar-ho a ningú. La prova no és com queda la sala: és si un infant hi arriba sol el dia que ningú no se'n recorda d'ell. Quan un infant encara no camina, el lloc se li acosta fins on la seva mà arriba, i allò segueix sent el lloc: acostar-lo no és substituir-lo. Com es distingeix el de cadascú. Amb una marca que es vegi sense haver de llegir cap nom: una foto, un color, una posició sempre la mateixa. Ha de ser igual cada dia i no pot dependre de qui reparteix. I quan un infant no hi veu prou, la marca ha de ser una cosa que es pugui distingir amb la mà. Com es garanteix que hi continua sent l'endemà. És la que no se sol decidir i la que ho trenca tot. Quan un objecte se'n va a rentar, es diu i torna al mateix lloc. Un objecte que desapareix un migdia sense que ningú n'hagi dit res se n'emporta el segon objectiu, perquè deixa d'haver-hi res on tornar. Tres d'aquestes quatre coses no demanen res més que decidir-les i deixar-les escrites. La segona sí que pot demanar alguna cosa: si a la sala no hi ha res a l'alçada dels infants, moure o afegir un moble baix és l'única despesa possible de tota la situació, i sense això la resta no se sosté.

Materials

Materials

No s'hi compra res per a la situació. Els objectes ja hi són: uns vénen de casa i altres són de l'escola. L'únic que pot faltar és on posar-los, i sol resoldre's amb el que ja hi ha a la sala. Quan l'escola ha de tenir un objecte per a un infant que no en porta cap, que sigui sempre el mateix i que visqui al mateix lloc que els altres, no en un calaix a part. Un objecte de l'escola desat en un altre lloc deixa aquell infant fora de la situació encara que en tingui un. La marca que distingeix cada objecte forma part del material i no és decoració: si es desenganxa o s'esborra, es refà abans del migdia següent. Mentre no hi és, aquell infant no té com saber quin és el seu.

Temps

Temps

El que aquesta situació demana és el tram que hi ha entre el lloc dels objectes i el llit, fet pels infants en lloc de per una persona. No allarga el migdia: l'estona que abans es passava repartint és la mateixa que ara es passa anant. I no surt d'accelerar la resta, surt d'haver decidit el lloc abans; un migdia on el trajecte s'ha d'improvisar cada dia triga més que un on ja està resolt. La durada no és igual per a tothom ni ho ha de ser: un infant que gateja hi posa més estona que un que camina, i aquesta estona no és cap retard ni cap cosa a escurçar.

El recorregut

01

Compartim

Compartim

Mirar d'on surten ara

Decidir el lloc i l'alçada

Decidir com es distingeix el de cadascú

02

Aprenem

Aprenem

Obrir el trajecte abans d'estirar-se

No repartir

Esperar el que triga i acompanyar el que no hi va

Deixar que el deixi ell

03

Continuem

Continuem

Tornar a mirar el lloc al cap d'un mes

Mantenir-ho les setmanes que van malament

El paper de l'educadora

NO

No repartir. És la temptació forta i es fa sense pensar-hi: tens l'objecte a la mà i l'hi dones. Quan això passa un dia, no passa res; quan passa cada dia, la situació deixa d'existir i ningú no se n'ha adonat.

ESPERAR

Esperar el que triga. Un infant pot quedar-se aturat davant del cove una bona estona abans d'agafar res. Aquella estona és seva i no és temps perdut.

AMB

Amb qui no s'hi mou, fer el camí al seu costat i aturar-se on és el seu objecte. L'últim gest —agafar-lo— es deixa per a ell, encara que la mà de l'adult ja el tingui a un pam. És aquí, i no abans, on es decideix si el trajecte l'ha fet ell.

NO

No canviar-li de la mà el que ha agafat. Quan un infant n'agafa un que no és el seu, dir de qui és i acompanyar-lo al seu, en comptes de fer el canvi sense dir res.

Què farà l'infant

Anar cap a on és el que té per dormir i agafar-lo
Anar cap a on és el que té per dormir i agafar-lo
Triar-lo d'entre les coses que hi ha i no una altra
Triar-lo d'entre les coses que hi ha i no una altra
Deixar-lo al lloc on es desa quan es lleva
Deixar-lo al lloc on es desa quan es lleva
Tornar-hi a buscar-lo un altre dia
Tornar-hi a buscar-lo un altre dia

DUA · que ningú no en quedi fora

Diferents maneres de participar

Aquí no hi ha res a oferir. L'objecte ja és de l'infant i no cal cap motiu perquè el vulgui. El que decideix si hi pot posar alguna cosa és una altra: que arribi al lloc sense haver-ho de demanar i que l'objecte hi sigui quan hi vagi. I una segona peça, que és la que costa: que el trajecte existeixi també els dies que hi ha pressa. Un trajecte que només hi és quan tot va bé no arriba a ser de ningú, perquè no es pot comptar amb ell.

Diferents maneres de comunicar-se

El trajecte es pot fer de moltes maneres i totes compten igual: caminant, gatejant, agafat a una mà o amb el cove acostat fins on la seva mà arriba. El que compta és qui agafa l'objecte, no quantes passes ha fet per arribar-hi. Un infant que assenyala des d'on és i espera que li acostin el cove està fent la situació; un a qui li posen l'objecte a la mà, no. La diferència no és de quantitat de moviment: és de qui tanca el gest. I no cal dir res enlloc: cap criteri no demana una paraula, i un infant que anomena el seu objecte i un que hi va sense obrir la boca hi són igual.

Diferents maneres d'entendre-ho

Hi ha dues coses que l'infant ha de poder saber sense que li ho diguin: quin objecte és el seu i on para. Totes dues es poden saber mirant, i per això la marca i la posició hi fan més feina que qualsevol frase. Un infant amb poca visió ho resol per la posició i pel tacte, si el lloc no canvia i l'objecte es pot distingir amb la mà. Un infant que encara no entén el que se li diu no ha d'entendre res: el lloc és el mateix cada dia i això no es diu, es veu. I quan una cosa canvia —el cove es mou, la marca es desenganxa—, es diu i s'ensenya abans del migdia, no amb l'infant ja al davant.

Què observem

  • Si els objectes eren al seu lloc quan els infants han entrat a la sala.
  • Qui ha fet el trajecte aquell migdia: si hi han anat ells o si algú n'ha repartit cap.
  • Cap a on va cada infant quan s'obre el moment, i si hi va directe o s'atura pel camí.
  • Quin objecte agafa, i si abans n'havia agafat un altre.
  • Com hi arriba: caminant, gatejant, agafat a una mà, o amb el lloc acostat fins on la seva mà arriba.
  • Si el torna al seu lloc quan es lleva, o si se'n va sense tornar-lo.
  • Si un altre dia hi torna, i si ha calgut dir-li alguna cosa perquè hi anés.
  • Els dies que el trajecte no s'ha fet, què ho ha impedit.

Pràctiques que afavoreixen

  • No repartir. És la temptació forta i es fa sense pensar-hi: tens l'objecte a la mà i l'hi dones. Quan això passa un dia, no passa res; quan passa cada dia, la situació deixa d'existir i ningú no se n'ha adonat.adult_acompanya · durant
  • Esperar el que triga. Un infant pot quedar-se aturat davant del cove una bona estona abans d'agafar res. Aquella estona és seva i no és temps perdut.adult_acompanya · durant
  • Amb qui no s'hi mou, fer el camí al seu costat i aturar-se on és el seu objecte. L'últim gest —agafar-lo— es deixa per a ell, encara que la mà de l'adult ja el tingui a un pam. És aquí, i no abans, on es decideix si el trajecte l'ha fet ell.adult_acompanya · durant
  • No canviar-li de la mà el que ha agafat. Quan un infant n'agafa un que no és el seu, dir de qui és i acompanyar-lo al seu, en comptes de fer el canvi sense dir res.adult_acompanya · durant
  • No avançar-se al plor. Quan sembla que un infant es posarà a plorar, la temptació és portar-li l'objecte de seguida per estalviar-ho. Si aquell dia pot anar-hi, que hi vagi; si no pot, se li porta i s'acaba aquí.adult_acompanya · durant
  • No allargar la mà quan es lleva. Si el torna al seu lloc, que el torni ell. Si se'n va sense tornar-lo, el desa qui calgui i no es comenta.adult_acompanya · durant
Una educadora que fa el gest de polze amunt

Pràctiques que cal evitar

  • Portar-l'hi és la manera més fàcil de fer desaparèixer la situació, i es fa sense adonar-se'n.desenvolupament · aprenem
  • No allargar la mà quan es lleva.adult acompanya · durant
  • Un objecte de l'escola desat en un altre lloc deixa aquell infant fora de la situació encara que en tingui un.organització · materials
  • Comparar què fa un infant amb el peluix de sempre i què fa un que fa servir un drap de l'escola és comparar dues famílies, no dos infants.observació · com s'interpreta
Un infant amb els braços creuats