El que porto per dormir

Espai

Aquí hi ha quatre coses per decidir, i cap no és un moble en concret. On viu cada objecte. Un lloc estable: el mateix demà i el mateix hi hagi qui hi hagi al migdia. Pot ser una lleixa baixa, un cove per infant, unes butxaques de tela penjades o unes quantes d'aquestes solucions alhora, segons el que necessiti cadascú. Aquesta situació no demana una sola configuració per a tothom; el que demana és que el de cada infant pari sempre al mateix lloc. Un lloc que canvia amb la persona que hi ha aquell dia no és un lloc. Com s'hi arriba. A l'alçada de la seva mà, de manera que se'n pugui agafar i s'hi pugui deixar sense demanar-ho a ningú. La prova no és com queda la sala: és si un infant hi arriba sol el dia que ningú no se'n recorda d'ell. Quan un infant encara no camina, el lloc se li acosta fins on la seva mà arriba, i allò segueix sent el lloc: acostar-lo no és substituir-lo. Com es distingeix el de cadascú. Amb una marca que es vegi sense haver de llegir cap nom: una foto, un color, una posició sempre la mateixa. Ha de ser igual cada dia i no pot dependre de qui reparteix. I quan un infant no hi veu prou, la marca ha de ser una cosa que es pugui distingir amb la mà. Com es garanteix que hi continua sent l'endemà. És la que no se sol decidir i la que ho trenca tot. Quan un objecte se'n va a rentar, es diu i torna al mateix lloc. Un objecte que desapareix un migdia sense que ningú n'hagi dit res se n'emporta el segon objectiu, perquè deixa d'haver-hi res on tornar. Tres d'aquestes quatre coses no demanen res més que decidir-les i deixar-les escrites. La segona sí que pot demanar alguna cosa: si a la sala no hi ha res a l'alçada dels infants, moure o afegir un moble baix és l'única despesa possible de tota la situació, i sense això la resta no se sosté.

Materials

No s'hi compra res per a la situació. Els objectes ja hi són: uns vénen de casa i altres són de l'escola. L'únic que pot faltar és on posar-los, i sol resoldre's amb el que ja hi ha a la sala. Quan l'escola ha de tenir un objecte per a un infant que no en porta cap, que sigui sempre el mateix i que visqui al mateix lloc que els altres, no en un calaix a part. Un objecte de l'escola desat en un altre lloc deixa aquell infant fora de la situació encara que en tingui un. La marca que distingeix cada objecte forma part del material i no és decoració: si es desenganxa o s'esborra, es refà abans del migdia següent. Mentre no hi és, aquell infant no té com saber quin és el seu.

Temps

El que aquesta situació demana és el tram que hi ha entre el lloc dels objectes i el llit, fet pels infants en lloc de per una persona. No allarga el migdia: l'estona que abans es passava repartint és la mateixa que ara es passa anant. I no surt d'accelerar la resta, surt d'haver decidit el lloc abans; un migdia on el trajecte s'ha d'improvisar cada dia triga més que un on ja està resolt. La durada no és igual per a tothom ni ho ha de ser: un infant que gateja hi posa més estona que un que camina, i aquesta estona no és cap retard ni cap cosa a escurçar.