Torna a la fitxa

Un infant amb pitet assegut a taula que es porta la cullera a la boca

Situació d'aprenentatge · 1-2 anys · I1 · descans

El meu lloc

Que el trajecte des de la porta fins al seu llit el pugui fer l'infant: que els llits siguin sempre al mateix lloc de la sala, que hi hagi pas entre ells, que el seu tingui a la seva alçada alguna cosa que el distingeixi, i que el grup entri junt, perquè si entren d'un en un no hi ha res a mirar. I que l'equip decideixi abans què farà quan un infant s'aturi al llit d'un altre, perquè aquesta és la decisió que sosté la situació o l'enfonsa: si allò es corregeix de seguida i cada vegada, la propera vegada l'infant esperarà que l'hi diguin.

L'entorn que preparem

Espai

Espai

La sala de dormir no és un espai que es prepari una vegada: és un espai que es munta i es desmunta cada dia, i aquí hi ha tota la dificultat. Aquesta situació no demana cap moble nou. Demana que el muntatge es repeteixi. Tres condicions, i cap no obliga a una configuració concreta. Que cada llit tingui una posició i la mantingui. Files, illes, dues rengleres encarades: tant és quina, mentre sigui la mateixa. Això no es comprova mirant com queda de bonica la sala, sinó si una persona que la munti per primera vegada un dilluns la pot deixar igual que divendres. Si per saber-ho ha de preguntar-ho a algú, la distribució viu al cap d'aquella persona i no a la sala, i el dia que ella no hi és la situació desapareix. Que hi hagi per on passar. Un infant ha de poder arribar al seu sense trepitjar ningú ni haver de travessar un llit ocupat. Quan la sala no dona per posar-hi tots els llits amb pas entremig, el que se sacrifica és el nombre de llits per fila i no el pas: una fila més curta i una rengla més es pot fer; un camí que passa per damunt dels altres, no. Que es vegi amb la llum que hi ha. És l'única situació del projecte que passa amb la persiana a mitja alçada. Tot el que hagi de servir a l'infant per orientar-se ha de funcionar amb aquella llum, i això es comprova a l'hora del migdia i no al matí amb tot obert. I una cosa que no s'ha de decidir amb criteri pedagògic: quin llit és de qui. Per ordre d'arribada, per grups d'edat, per com respiren millor a prop de la finestra; qualsevol repartiment val mentre no canviï. El que sosté la situació no és l'encert del repartiment, sinó que es mantingui.

Materials

Materials

La situació no demana comprar res. Els llits ja hi són i la sala també. L'única cosa que pot faltar és la referència que distingeix cada llit, i acostuma a sortir del material que l'escola ja té. La referència pot no ser cap objecte. Si el que distingeix un llit és que és el primer de la fila de la finestra, no hi ha res per mantenir i no hi ha res que es pugui despenjar. Quan sí que és un objecte, passa a formar part de les coses que algú ha de tornar a posar al seu lloc, i mentre no hi és, aquell infant pot perdre una de les referències que li permeten saber quin és el seu. El terra entre els llits també és material. Sabates, bosses i mantes plegades hi acaben sempre, i un pas ocupat és un pas que no existeix. Val la pena decidir on van les sabates abans que la situació comenci, i no el dia que algú ensopega.

Temps

Temps

El que ocupa aquesta situació són els segons que hi ha entre la porta i el llit. No és una estona que s'afegeixi al migdia ni una activitat amb durada pròpia: és el mateix moment d'entrar, fet d'una altra manera. Del temps, en demana dues coses. Que sigui sempre a la mateixa hora, perquè una sala només és previsible si el moment també ho és. I que ningú no hagi d'anar de pressa mentre dura: un infant que s'atura a mig camí, que torna enrere o que fa la volta llarga està fent la situació, i el que l'equip ha de poder permetre's són aquells segons. Quan el grup és massa nombrós per entrar-hi tot de cop, es pot entrar en dos torns. Llavors els torns han de ser sempre els mateixos i sempre pel mateix ordre, perquè els del segon torn travessen una sala on ja hi ha infants estirats, i aquesta és una de les configuracions habituals de la sala.

El recorregut

01

Compartim

Compartim

Mirar com queda la sala aquesta setmana

Fixar la posició i deixar el pas

Decidir quina referència distingeix cada llit, i que quedi a la seva alçada

Decidir què es farà quan un infant s'aturi al llit d'un altre

02

Aprenem

Aprenem

Entrar junts

Caminar al costat, no davant

No dir-li quin és

No avançar-se a la situació ni resoldre-la a l'instant

03

Continuem

Continuem

Quan canvia el grup, moure el mínim

Ensenyar el canvi amb la sala buida i de dia

El paper de l'educadora

NO

No anar davant. Qui camina al davant, guia, encara que no digui res; un infant que segueix una esquena no fa cap trajecte. Al costat o una passa enrere.

NO

No dir de qui és cap llit mentre travessen la sala, ni assenyalar-ne cap, ni fer un gest cap a una fila. Es diu sense voler i ho desactiva tot.

UN

Un infant que s'atura enmig de la sala sovint no s'ha perdut: està mirant. Passar-hi pel costat sense dirigir-lo i tornar-lo a mirar al cap d'uns segons no és el mateix que posar-li la mà a l'esquena.

QUAN

Quan un infant arriba i es troba el seu llit ocupat, atendre'l a ell i no només a l'altre. Acostuma a quedar-se dret i sense dir res, i el que necessita no és que se li expliqui el malentès, sinó que algú ho resolgui i que ell es pugui quedar on havia anat.

Què farà l'infant

Travessar la sala caminant entre els llits fins a arribar al seu
Travessar la sala caminant entre els llits fins a arribar al seu
Dirigir-se cap a la zona on és el seu llit des que entra a la sala
Dirigir-se cap a la zona on és el seu llit des que entra a la sala
Aturar-se al seu llit i quedar-s'hi
Aturar-se al seu llit i quedar-s'hi
Continuar cap al seu llit mentre un altre infant va cap a un de diferent
Continuar cap al seu llit mentre un altre infant va cap a un de diferent

DUA · que ningú no en quedi fora

Diferents maneres de participar

Aquesta és l'única situació del moment on l'infant no tria res. El lloc no l'ha triat ell, no se'l pot endur i no el pot canviar: li ha tocat. Per tant no hi ha cap manera d'enganxar-hi l'interès oferint-li opcions, i intentar-ho seria falsejar la situació. El que la sosté és una altra cosa: que la sala sigui previsible. Un infant pot anar cap a un lloc seu si aquell lloc hi és sempre; si cada dia és un altre, el que se li demana és endevinar, i endevinar cansa i no s'aprèn. La seguretat aquí no la dona ningú parlant: la dona la sala tenint la mateixa forma que ahir. I una cosa que convé deixar dita perquè no es confongui: un infant que arriba al seu llit i no s'hi estira, o que se n'aixeca, ha fet la situació igualment. El que aquí es mira acaba quan arriba.

Diferents maneres de comunicar-se

Aquí no es mira caminar: es mira cap on va. El trajecte el pot fer caminant, gatejant, agafat a una mà o a coll el tram llarg; el que compta és la direcció, no la manera ni el temps que hi posa. Un infant que va a coll i, quan s'acosten, es tomba, mira cap al seu llit o hi allarga la mà, està mostrant exactament el que aquesta situació vol veure. Un infant a qui deixen al llit sense que hagi indicat res no ho mostra, i això no és cap mancança seva: aquell dia simplement no hi ha res per registrar. I no cal dir res. Cap dels quatre criteris no demana una paraula: tant hi és el qui anomena el seu llit com el qui hi arriba en silenci.

Diferents maneres d'entendre-ho

L'infant ha de poder saber dues coses sense que ningú les hi digui: on és el seu llit i quin és. Totes dues es resolen mirant, i per això la posició dins de la sala i la referència que s'hi va decidir fan aquí més feina que qualsevol frase. Hi ha una condició d'aquest moment que no es dona en cap altre: es fa a les fosques a mitges. Una referència que només es distingeix amb la llum del matí no serveix, perquè al migdia la persiana és a mitja alçada. Val la pena comprovar-ho a l'hora real, no a les nou del matí amb tot obert. Un infant amb poca visió pot disposar de la posició estable i d'una referència que es pugui trobar amb la mà des del costat del llit. A qui encara no li arriba el que se li explica, aquí no li cal cap explicació: la forma de la sala es repeteix i es veu. I si alguna cosa canvia, s'ensenya abans, amb la sala il·luminada.

Què observem

  • Si aquell dia la sala era la de sempre: cada llit al seu lloc, pas entre ells i les referències al seu lloc.
  • Qui entra amb el grup i qui hi arriba a part.
  • Cap a on s'encara cada infant des de la porta, abans de fer cap passa.
  • Com travessa la sala: si passa entre els llits, si fa la volta llarga, si s'atura pel camí, si torna enrere.
  • On s'atura, i si allà on s'atura és el seu.
  • Si continua cap al seu mentre un altre infant se'n va cap a un de diferent.
  • Què fa quan arriba i el seu llit està ocupat.
  • Si ha anat amb algú al costat, i fins a quin punt del camí.
  • Els dies que el trajecte no s'ha pogut fer, què ho ha impedit.

Pràctiques que afavoreixen

  • No anar davant. Qui camina al davant, guia, encara que no digui res; un infant que segueix una esquena no fa cap trajecte. Al costat o una passa enrere.adult_acompanya · durant
  • No dir de qui és cap llit mentre travessen la sala, ni assenyalar-ne cap, ni fer un gest cap a una fila. Es diu sense voler i ho desactiva tot.adult_acompanya · durant
  • Un infant que s'atura enmig de la sala sovint no s'ha perdut: està mirant. Passar-hi pel costat sense dirigir-lo i tornar-lo a mirar al cap d'uns segons no és el mateix que posar-li la mà a l'esquena.adult_acompanya · durant
  • Quan un infant arriba i es troba el seu llit ocupat, atendre'l a ell i no només a l'altre. Acostuma a quedar-se dret i sense dir res, i el que necessita no és que se li expliqui el malentès, sinó que algú ho resolgui i que ell es pugui quedar on havia anat.adult_acompanya · durant
  • A qui es porta a coll, deixar-lo a terra abans d'arribar-hi i no directament damunt del llit. La distància ha de ser prou curta perquè pugui fer l'última part ell.adult_acompanya · durant
  • No comentar en veu alta qui hi ha anat sol i qui no. El migdia no és el moment i la sala no és el lloc, i un infant que sent que ho ha fet bé demà hi anirà per això.adult_acompanya · durant
Una educadora que fa el gest de polze amunt

Pràctiques que cal evitar

  • Un infant que ha sentit «el teu és aquell» ja no pot mostrar si ho sabia.desenvolupament · aprenem
  • Qui camina al davant, guia, encara que no digui res; un infant que segueix una esquena no fa cap trajecte.adult acompanya · durant
  • Sabates, bosses i mantes plegades hi acaben sempre, i un pas ocupat és un pas que no existeix.organització · materials
  • La distància i els obstacles no són d'ells i no diuen res d'ells.observació · com s'interpreta
Un infant amb els braços creuats