El meu lloc

Espai

La sala de dormir no és un espai que es prepari una vegada: és un espai que es munta i es desmunta cada dia, i aquí hi ha tota la dificultat. Aquesta situació no demana cap moble nou. Demana que el muntatge es repeteixi. Tres condicions, i cap no obliga a una configuració concreta. Que cada llit tingui una posició i la mantingui. Files, illes, dues rengleres encarades: tant és quina, mentre sigui la mateixa. Això no es comprova mirant com queda de bonica la sala, sinó si una persona que la munti per primera vegada un dilluns la pot deixar igual que divendres. Si per saber-ho ha de preguntar-ho a algú, la distribució viu al cap d'aquella persona i no a la sala, i el dia que ella no hi és la situació desapareix. Que hi hagi per on passar. Un infant ha de poder arribar al seu sense trepitjar ningú ni haver de travessar un llit ocupat. Quan la sala no dona per posar-hi tots els llits amb pas entremig, el que se sacrifica és el nombre de llits per fila i no el pas: una fila més curta i una rengla més es pot fer; un camí que passa per damunt dels altres, no. Que es vegi amb la llum que hi ha. És l'única situació del projecte que passa amb la persiana a mitja alçada. Tot el que hagi de servir a l'infant per orientar-se ha de funcionar amb aquella llum, i això es comprova a l'hora del migdia i no al matí amb tot obert. I una cosa que no s'ha de decidir amb criteri pedagògic: quin llit és de qui. Per ordre d'arribada, per grups d'edat, per com respiren millor a prop de la finestra; qualsevol repartiment val mentre no canviï. El que sosté la situació no és l'encert del repartiment, sinó que es mantingui.

Materials

La situació no demana comprar res. Els llits ja hi són i la sala també. L'única cosa que pot faltar és la referència que distingeix cada llit, i acostuma a sortir del material que l'escola ja té. La referència pot no ser cap objecte. Si el que distingeix un llit és que és el primer de la fila de la finestra, no hi ha res per mantenir i no hi ha res que es pugui despenjar. Quan sí que és un objecte, passa a formar part de les coses que algú ha de tornar a posar al seu lloc, i mentre no hi és, aquell infant pot perdre una de les referències que li permeten saber quin és el seu. El terra entre els llits també és material. Sabates, bosses i mantes plegades hi acaben sempre, i un pas ocupat és un pas que no existeix. Val la pena decidir on van les sabates abans que la situació comenci, i no el dia que algú ensopega.

Temps

El que ocupa aquesta situació són els segons que hi ha entre la porta i el llit. No és una estona que s'afegeixi al migdia ni una activitat amb durada pròpia: és el mateix moment d'entrar, fet d'una altra manera. Del temps, en demana dues coses. Que sigui sempre a la mateixa hora, perquè una sala només és previsible si el moment també ho és. I que ningú no hagi d'anar de pressa mentre dura: un infant que s'atura a mig camí, que torna enrere o que fa la volta llarga està fent la situació, i el que l'equip ha de poder permetre's són aquells segons. Quan el grup és massa nombrós per entrar-hi tot de cop, es pot entrar en dos torns. Llavors els torns han de ser sempre els mateixos i sempre pel mateix ordre, perquè els del segon torn travessen una sala on ja hi ha infants estirats, i aquesta és una de les configuracions habituals de la sala.