Situació d'aprenentatge · 0-1 anys · apats
Menjar en braços:el primer àpat compartit
Que cada infant tingui una estona de menjar sostinguda per algú que hi és del tot —assegut, a prop i sense pressa— i que el que expressa amb el cos, la mirada i la veu tingui resposta abans que li arribi la següent cullerada.
L'entorn que preparem
Espai
Un racó tranquil, apartat del pas i del moviment del grup, amb una butaca o cadira on l'adulta pugui recolzar l'esquena i els braços. Llum suau i sense música de fons. Prou a prop del grup perquè la resta d'infants continuïn veient la seva persona de referència.
Materials
Una butaca o cadira baixa amb suport per als braços. Coixins per acomodar el braç que sosté l'infant. Biberons i cullera petita de silicona, identificats per infant. Pitets de tela suau i tovalloletes humides a mà. Un mocador o llenç per si l'infant vol agafar alguna cosa mentre menja.
Temps
Cada infant té la seva estona i ningú no en comparteix una. No hi ha durada fixada: s'acaba quan l'infant ho diu, no quan el plat és buit. Les preses no s'encadenen sense una pausa entremig per a l'adulta.
El recorregut
01
Compartim
T'agafo per menjar
Ens acomodem
02
Aprenem
Una cullerada, una pausa
Les mans hi són
Cantar fluix
El paper de l'educadora
SEURE
Seure amb l'esquena recolzada i quedar-s'hi tota l'estona.
MIRAR
Mirar la cara de l'infant més estona que no pas el plat o el biberó.
ESPERAR
Esperar la pausa i no omplir-la, perquè hi càpiga la seva resposta.
ATURAR-SE
Aturar-se quan arriba el senyal de sacietat, encara que en quedi.
Què farà l'infant
DUA · que ningú no en quedi fora
Diferents maneres de participar
Cada infant té la seva persona de referència per a l'estona de menjar i el mateix racó, i això redueix l'esforç d'adaptació de cada dia. Es respecta la postura en què cada infant es troba còmode i el ritme que marca, sense un final horari.
Diferents maneres de comunicar-se
Es reconeix com a comunicació vàlida el gir del cap, la boca que es tanca, la mà que empeny, el so, el somriure i la mirada. S'accepta menjar amb més o menys ajuda, amb la mà a sobre del biberó o sense, i cap manera no és la correcta.
Diferents maneres d'entendre-ho
El moment es fa reconeixible per diverses vies alhora i sempre en el mateix ordre: es mostra el biberó o el pitet, es diu amb la veu, s'acompanya amb el gest d'agafar i es fa al mateix lloc. Els infants que encara no comprenen la paraula tenen l'objecte real i la cara de l'adulta a la vora.
Què observem
- Com fa saber que té gana i com fa saber que ja n'hi ha prou.
- Si mira la cara de l'adulta i en quins moments de l'estona.
- Què fa amb les mans mentre menja.
- Com s'acomoda al braç i si canvia segons qui el sosté.
- Què el calma i què el neguiteja durant l'estona.
Pràctiques que afavoreixen
- Seure amb l'esquena recolzada i quedar-s'hi tota l'estona.adult_acompanya · durant
- Mirar la cara de l'infant més estona que no pas el plat o el biberó.adult_acompanya · durant
- Esperar la pausa i no omplir-la, perquè hi càpiga la seva resposta.adult_acompanya · durant
- Aturar-se quan arriba el senyal de sacietat, encara que en quedi.adult_acompanya · durant
Pràctiques que cal evitar
- No començar mentre encara s'està parlant amb una altra persona adulta.desenvolupament · compartim
- No insistir mai amb la cullera davant d'una boca tancada, ni acabar el biberó perquè en quedi poc.desenvolupament · aprenem
- No se l'aixeca mai de sobte ni per l'esquena.desenvolupament · compartim · propostes
- Des de l'escola no es fa cap valoració ni es modifica la textura ni la quantitat dels aliments sense indicació professional.DUA · mesures intensives
